El fotoperiodisme d’aquell temps

Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939 analitza i investiga un període molt intens de la vida política i social del país que coincideix amb l’aparició de noves tècniques fotogràfiques que revolucionen la forma d’exercir el periodisme gràfic.

L’Ajuntament de Barcelona ha editat un magnífic llibre de fotografia històrica, Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939, un treball de gran profunditat que vol documentar el llegat de la fotografia catalana en el període en què es va produir una històrica eclosió del fotoperiodisme.

Reporters 1

Reporters gràfics. Barcelona 1900-1939 analitza i investiga un període molt intens de la vida política i social del país que coincideix amb l’aparició de noves tècniques fotogràfiques que revolucionen la forma d’exercir el periodisme gràfic. Però allò que resulta més interessant és que ho fa no només a través de fonts documentals ja conegudes, sinó a partir d’una veritable tasca d’investigació de les hemeroteques i d’altres fonts que  permeten descobrir els treballs de vint-i-set dels més representatius fotoreporters d’aquells anys. Des dels més coneguts fins ara –com Merletti, Pérez de Rozas, Brangulí o Centelles–  fins als noms d’altres professionals que el pas del temps i el silenci de la postguerra havien fet oblidar: Josep Badosa, Josep M. Co de Triolà, Alejandro Antonietti, Josep M. Sagarra, Pablo L. Torrents, Josep Gaspar, Gabriel Casas i tants d’altres.

L’equip de treball és el constituït a partir de l’Observatori de la vida quotidiana, una associació que ja havia treballat en molts altres projectes i publicacions d’investigació fotogràfica, com ara Cops de gent. 1890-2003Barcelona en postguerra. 1939-1945.  Amb l’ajut de moltes col·laboracions, l’antropòleg Andrés Antebi, l’historiador Pablo González i la periodista Teresa Ferré han explorat la premsa d’aquells anys, investigat la trajectòria dels fotògrafs avui gairebé anònims, contactat amb els seus familiars, examinat els seus arxius, i estudiat i seleccionat les imatges més rellevants. Les fonts consultades són amplíssimes: 20 arxius familiars, 32 arxius d’institucions públiques i museus, 95 diaris i revistes de l’època.

El llibre s’inicia amb una crònica de l’evolució de la fotografia en el primer terç del segle passat, en què es va produir el trànsit de la fotografia dels retratistes, que treballaven fonamentalment al seu estudi, al fotoperiodisme, que enregistrava les seves imatges al carrer i espais públics. Es fa un repàs de la introducció de les tècniques i els tallers de fotoimpressió i la incorporació de la fotografia a les revistes il·lustrades d’aquells temps, fets que obren els nous camins a la professió de fotògraf amb un perfil professional totalment renovat.

Tota aquesta feina s’ha dut a terme amb una visió marcadament històrica, situant publicacions i personatges en el marc dels principals fets històrics d’aquest intens primer terç del segle XX que van cobrir els nostres reporters. Començant per les mobilitzacions de masses de la Solidaritat Catalana el 1906, el lector viatjarà acompanyat pels nous periodistes als fets de la Setmana Tràgica del 1909, la dictadura de Primo de Rivera, l’Exposició Universal del 29, la República i la Guerra Civil. I reviurà, gràcies a les fotografies d’aquells pioners, escenes de la vida laboral, religiosa, política, militar o esportiva d’aquells anys.

La publicació, d’una edició molt cuidada, s’estructura en dos volums que es presenten en un estoig contenidor. L’enquadernació també és singular perquè el relligat deixa el llom al descobert, i això permet veure els diferents fascicles que componen els volums i observar les dobles pàgines sense els inconvenients doblecs.

El primer volum s’inicia amb una introducció de l’historiador Xavier Theròs i conté el gruix dels escrits, en què de forma cronològico-temàtica s’analitza l’evolució tècnica i professional del fotoperiodisme, les seves formes de relació amb els mitjans i els poders públics, i els seus èxits i misèries. Són particularment interessants les referències a dos dels principals fotògrafs d’aquells anys: Alejandro Merletti, que va arribar a Barcelona procedent de Nàpols i adquirí gran notorietat per la seva capacitat en el disseny de càmeres i d’equips fotogràfics (en particular, es varen fer cèlebres enginys com l’escala plegable i la motocicleta que utilitzava per cobrir els esdeveniments), i també Josep Brangulí, que va ser el veritable mestre de diverses generacions de fotògrafs i va crear una de les més sòlides empreses del seu temps. Però el llibre no es limita a les grans figures sinó que inclou –i aquest és el seu gran interès i suposa una informació molt nova– una ressenya biogràfica força completa dedicada específicament a la vida de cada uns d’aquests vint-i-set fotògrafs.

El text d’aquest primer volum està farcit de material gràfic molt divers: portades de revistes, imatges dels mateixos fotògrafs en acció, documents personals, fotos d’esdeveniments, material publicitari i de gestió dels estudis, carnets professionals i acreditacions de premsa, etc. Materials tots ells de gran interès però que potser estan presentats de forma poc sistemàtica, la qual cosa, juntament amb la utilització en el text de fonts tipogràfiques molt diverses, pot desconcertar en algun moment el lector.

En la redacció del llibre han estat fonamentals els contactes personals que els autors i altres col·laboradors han pogut mantenir tant amb familiars com amb coneguts del fotògrafs. Això els ha permès rescatar molt material inèdit i sobretot informació sobre unes carreres professionals que s’havien mantingut en l’anonimat. No s’ha d’oblidar que la majoria de les seves trajectòries professionals varen ser interrompudes per la guerra civil i la posterior censura i repressió franquistes, perquè molts d’aquests fotògrafs s’havien manifestat obertament partidaris de posicions republicanes.

Document de l’Agrup. Professional de Periodistes durant la guerra civil (ANC)

El segon volum, de més de 280 pàgines, recull, ordenades cronològicament, reproduccions de diaris i revistes, i fotografies dels reporters estudiats. Tot un compendi del nostre passat gràfic. Les imatges s’han agrupat en set períodes històrics i cada una de les seccions ve precedida per unes pàgines amb facsímils de les revistes de l’època en què es publicaven: L’Esquella de la Torratxa, La Tribuna, El Cu-cut, La Hormiga de oro, La calle, Imatges, etc. Una premsa gràfica que, no ho hem d’oblidar, era el vehicle a través del qual es transmetia a la població l’actualitat i les imatges de les notícies d’aquell temps i tenia, consegüentment, una considerable importància en la creació dels estats d’opinió, com la tenen ara els moderns mitjans de comunicació.

Aquesta forma de presentació resulta molt encertada perquè contextualitza les fotografies amb els mitjans en què els fotoreporters de l’època les publicaven, i ens permet visualitzar-los i conèixer-los.

En conjunt, aquesta publicació s’insereix en el clima de creixent interès per la fotografia documental que s’està observant els darrers anys a casa nostra. Però el llibre que estem comentant té el particular interès que parteix d’una investigació històrica de base que li permet recuperar actors oblidats, i descobrir materials inèdits que sense aquesta feina possiblement mai s’haguessin arribat a conèixer. Una tasca que cal agrair als promotors del projecte i, en particular, a l’equip de l’Observatori.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació