El fenomen ‘Serial’ i l’audiència 2.0.

Vivim els anys daurats de les sèries de televisió, amb pressupostos que fins ara només estaven reservats a les grans produccions de Hollywood. El que no ha acabat encara Breaking Bad és un pària a l’hora del tupper i les fantasies i nissagues de Joc de Trons ja no estan reservades als quatre “frikis”. Ets més de Stark o de Lannister?

Una família americana escolta la ràdio

La xarxa ha creat un nou tipus d’audiència global i connectada, diferent de les “masses” que abans consumien el que ens passaven en prime time. Som un públic actiu, que busquem el que volem consumir quan ho volem consumir i ens en sentim partíceps, debatint els mèrits de cada escena, la naturalesa de cada personatge, convertits tots en crítics televisius d’estar per casa. Només cal veure el rebombori causat pel tancament d’algunes dels webs més populars des d’on es descarregaven tots aquests continguts en la darrera creuada contra la pirateria (un tema que dóna per molt i que no entrarem a debatre ara…).

Per tot això, en el fons no em sorprèn el nou fenòmen anomenat “Serial”. Serial ens explica la història d’una periodista (Sarah Koenig), que explora un cas (real) d’assassinat del 1999, la mort d’una estudiant d’institut americana d’origen coreà (Hae Min Lee) pel qual és a la presó la seva ex-parella, un adolescent americà d’origen pakistanès (Adnad Syed). Com el seu nom indica, es tracta d’una sèrie de 12 episodis en que acompanyem a la narradora a través de la seva exploració de diversos aspectes del cas, dubtes, sospites i discrepàncies al voltant de la pregunta: és Adnan, que porta 15 anys afirmant la seva innocència, realment el culpable?

El que és curiós, però, és el format d’aquesta sèrie, i és que no estem parlant d’un reality show televisat, sinó d’un programa de ràdio per internet, en format “podcast”, amb un episodi per descarregar i escoltar cada setmana. És el descendent 2.0 de les radionovel·les, amb una dosi d’“A Sang Freda” de Capote i passat pel turmix d’iTunes i l’univers dels podcasts, un terme que es va crear fa només 10 anys!

Serial ha estat escoltat per més de 5 milions de persones. Cada episodi té una mitjana de descarregues propera al milió. Ha batut tots els rècords i és el podcast líder a diversos països del món. Però el més curiós és tot el que ha sorgit al voltant del fenomen: l’audiència connectada i activa que ara s’ha passat a la no-ficció i al format radiofònic: esdeveniments i trobades per escoltar episodis en directe, sèries d’articles en diversos mitjans analitzant i detallant cada detall del cas, un comunitat online (a la xarxa social Reddit) amb prop de 30.000 participants dedicada a intentar resoldre el cas, centenars de teories i la recerca de noves proves feta de manera col·laborativa.

Aquest dijous 18 de desembre s’emetrà el darrer episodi de Serial. El públic està expectant i, tot i que som molts els que hem assumit que difícilment sabrem la solució o tindrem un final de pel·lícula, queda per veure si haver convertit el tema en debat públic suposarà algun tipus de revisió del cas. El judici contra Adnan té moltes ombres, falta de proves clares i un testimoni més que dubtós. El que està clar és que els homes i dones digitals del segle XXI encara ens podem deixar captivar per una bona narració. I encara que ho fem de manera hiperconnectada, no estem tan lluny d’aquells que seien junts davant la llar de foc escoltant i compartint històries per fer-se passar el fred de la nit.