‘Drama’ i el plaer de follar-se la llengua

Una sèrie lliure contra els escarafalls lingüístics a Twitter

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

Quan l’Àfrica (Elisabet Casanovas) comunica que està embarassada, la seva amiga Scarlett (Júlia Bonjoch) incorpora el correcte balanç de consternació existencial i surrealisme còmic al rostre, li pregunta si està bé i, sobretot, si sap què vol fer. L’Àfrica triga exactament un segon i quaranta dècimes a respondre “Home Scarlett, avortar”. Només faltaria. Un segon i quaranta dècimes és la magnitud precisa que la tragèdia reproductiva ha d’ocupar en una comèdia millenial que, ja era hora, està escrita per fer-nos riure i no per alliçonar-nos. Drama, sèrie creada per a Playz, la plataforma youtuber de Televisió Espanyola, que TV3 acaba d’adquirir i estrenar en el seu prime time analògic de ficció, és una comèdia que no demana perdó per parlar de problemes del primer món, ni per parlar en català i en castellà barrejats, ni per parlar en general, tot coses que feien últimament els productes audiovisuals amb finançament públic català. Una sèrie amb la idea revolucionària de fer-nos petar de riure.

Elizabet Casanovas, Júlia Bonjoch i Artur Busquets a ‘Drama’, la sèrie de Dani Amor

Drama és un collage de totes les dramèdies millenials que fa quinze anys que veiem a la televisió anglosaxona recombinades i llençades a la Barcelona d’ara. Hi és tot: des de les variacions cromàtiques dels crèdits de Girls, fins al clàssic contemporani de l’escena a ca una ginecòloga troll (meravellosa Mireia Portas) amb menció inclosa al nostríssim virus del papil·loma (All Adventurous Women Do), fins a l’obligatòria seqüència en una exposició d’art consuetudinàriament absurda (en aquest cas, quadres de peus). Ni tan sols la premissa és original: una protagonista embarassada que busca els homes amb què ha follat durant un període alegre amb possibilitats raonables de ser l’inseminador exitós per tal de dir-los-ho. Dir-los-ho, que no muntar-los un drama. O sí, però d’allò que parlem els millenials quan parlem de drama. Si tot això ja ho hem vist a Londres i a Nova York en iteracions més o menys reeixides, el que fa que Drama ens acceleri l’orgasme amb la velocitat particular de la novetat és que ho arrela en un lloc i li dona una llengua.

I esclar, els debats de la llengua en un país petit. Per començar, Drama es va fer per Televisó Espanyola, que és qui la va pagar. De fet, la salut i l’alegria que transpira la sèrie comparades amb l’encarcarament de productes com Les de l’hoquei o Benvinguts a la família, però també els moments més sermonejadors de Merlí, demostra que TV3 ha de deixar de fer d’embut mental i que tant de bo més sèries a TV3 no pensades per a TV3. Però no canviem de tema: la ficció del prime time nacional dels dilluns no fa la funció del Telenotícies ni la del Club Súper 3. La ficció del prime time nacional de dilluns és un espai per a la qualitat salvatge que ha de jugar amb els límits lliurement, i això inclou els límits lingüístics. Si el català de Barcelona és una barreja de castellà, és perquè perdem guerres i votem el que votem, no pel que sentim a l’única sèrie que la televisió catalana té la bondat de mostrar -i ja ni finançar- una nit a la setmana. Enterrarem la llengua perquè la reduïm als usos autocomplaents dels mestretites en comptes d’adobar amb generositat i amor tots els territoris que l’engrandeixen. De sèries amb català incorrecte en falten, no en sobren. 

I la gràcia de Drama és que s’apodera d’aquest català en comptes de rendir-s’hi, com sol passar amb els barbarismes que veiem a TV3 en forma de microtransgressions ortopèdiques. Si per referir-se al VIH la doctora diu sidaco en comptes de sidassa, que funcionaria igual de bé, és perquè així ho han volgut els guionistes i aquest i no un altre és el català dels seus personatges. En l’etern i exasperant debat entre el bueno i el d’acord, en una ficció sempre farà més pel català un bon bueno que un mal d’acord. El joc de la llengua catalana no es juga amb un únic llibret que diu normativitat o mort, sinó que es lluita i s’ha de guanyar a cada front amb les armes que corresponen: una cosa és l’escola, una altra Twitter, una altra els dibuixos infantils i una altra la sèrie de ficció de TV3. En el cas que ens ocupa, la norma va per darrere de la llibertat i la versemblança.

I parlant de creadors, Drama ha estat creada per Dani Amor, que també és guionista juntament amb Charlie Pee i Oriol Pérez. Aplaudiment sostingut perquè aquesta sèrie està, sobretot, ben escrita. La direcció de Ginesta Guindal és correcta però hispterilment protocol·lària, mentre que el que fa bategar la sèrie amb un ritme propi és la densitat del text, l’autoexigència que fa que un gir o un acudit que en altres podria ser el clímax, aquí es converteixi en el preàmbul d’un tot més treballat. Casanovas i Bonjoch (el trio d’actors protagonista el completa Artur Busquets) són molt bones, però hi ha línies que s’haurien pogut estirar amb una direcció que cregués més en les frases i cerqués l’acting estranyat propi dels referents de què beu la història. Drama és una sèrie fantàstica perquè els que l’han escrit han fet el que els ha donat la santa gana.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació