Alba Castellví, sociòloga i educadora, ens alerta sobre els perills que comporta l’adicció dels nens a les noves tecnologies. L’autora del bestseller Educar sense cridar (Angle editorial) exposa aquí un decàleg per orientar els pares davant la dependència dels fills a les pantalles.
1. Fixar un horari d’ús de les pantalles que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa. Es podran usar quan s’hagin complert les obligacions domèstiques pactades.
2. Fixar un temps d’ús de les pantalles. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no les podran utilitzar.
3. Fixar uns espais on no es puguin utilitzar les pantalles Per exemple: la sala d’estar i la cuina. Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el wifi. Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.
4. Controlar els continguts que es baixen d’internet. Aplicar protocols de seguretat per a menors.
5. Decidir prèviament quins programes volen mirar. El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.
6. Mirar els programes de televisió amb els fills, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments el to i alguns continguts i així transmetre els nostres valors.
7. Tot el que hi ha als aparells dels nostres fills és responsabilitat nostra. Qualsevol cosa que hi instal·lin ha de ser amb el nostre vist-i-plau.
8. Impedir que hi hagi pantalles a l’habitació particular.
9. Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.
10. Buscar junts activitats no digitals per gaudir amb els fills: proporcionar fonts de plaer lluny de les pantalles.