De l’aula al hacklab

El moviment del software lliure ha estat capaç de crear, a través de la comunitat, una alternativa de qualitat a les opcions tradicionals.

Deu joves investigadors exploren com serà el futur en camps diferents de la nostra vida. Formen part de la Fàbrica Futur Barcelona, #ffbcn, un projecte del Tricentenari BCN i la Fundació La Caixa. Aquí podeu llegir les reflexions d’Adrià Recasens, que aprofundeix en el tema de l’educació i vincula les aules als coneixements de programació informàtica.

Els dissabtes, normalment, en Nolasc té partit de futbol. Es lleva aviat, nerviós, pensant que cal arribar d’hora al camp, es prepara l’equipació i esmorza dues hores abans de jugar. Avui, però, no és un dissabte qualsevol, avui és dissabte 17 de maig i en lloc d’anar al partit de futbol, avui toca hacklab.

Al hacklab d’avui, el Vailets HackLab, nens de diferents punts de Catalunya es trobaran a l’Ateneu de Fabricació Digital de les Corts per tal d’aprendre a programar i entendre el món tecnològic que ens envolta. Sota el bressol de l’Scratch Day, tindrà lloc una celebració internacional de l’innovador sistema d’aprenentatge de programació. Els assistents comptaran amb nombroses activitats enfocades a diferents sistemes per iniciar-se en la programació.

El Vailets HackLab no és, ni de lluny, l’única iniciativa enfocada a l’aprenentatge de la programació al nostre país. Tal com vam repassar en el primer article, moltes d’altres iniciatives han nascut a casa nostra per intentar apropar la programació als més petits. Tot i així, cap ataca d’una manera sistemàtica la problemàtica de la programació a les aules de les escoles de primària i secundaria. Tal com queda palès en aquest mapa, múltiples escoles del nostre país han començat a treballar en diferents iniciatives per portar la programació a les aules.

Com indicava The Economist en un article l’abril passat, la problemàtica principal per portar la programació a les escoles rau en la falta de formació del professorat. Si es mira cap a fora, altres països s’han posat a treballar per resoldre aquest salt generacional. Anglaterra afegirà la programació al currículum escolar el setembre que ve, Nova Zelanda, Austràlia i alguns estats alemanys seguiran els mateixos passos aviat. Caldria doncs, començar a pensar quina estratègia seguim al nostre país per no quedar-nos educativament enrere. A falta d’un moviment institucionalitzat i oficialitzat, cal trobar alternatives que donin als mestres les eines suficients per poder exercir la docència de la programació en condicions.

Per això, i inspirant-nos en la lògica comunitària del software lliure i la guia moral de l’ètica hacker, creiem que cal generar una comunitat de professors al voltant d’aquest problema, per tal de crear sinèrgies i poder cooperar en un tema on és complicat trobar recolzament. El feedback rebut tant de la comunitat pedagògica com de la comunitat tecnoinnovadora davant de la proposta sembla positiu, de manera que en els mesos següents ens proposem ajudar a definir quina estructura cal que agafi aquesta comunitat i quins rols han de prendre les diferents parts implicades.

No és la primera vegada que es proposa generar una comunitat de treballadors públics per generar sinèrgies i resoldre conflictes. El projecte e-Catalunya, impulsat per la Generalitat i premiat per la Unió Europea com una de les tres millors experiències 2.0 de l’any 2007, dóna llum sobre les possibilitats d’èxit de les comunitats de treballadors públics en aquest país.

Si se segueix doncs aquest esperit de cooperació, es visualitza una comunitat on el professorat pugui compartir materials, idees o preocupacions sobre la docència en programació. Aquesta comunitat es formalitzarà en una plataforma digital, ja sigui un format wiki, agregador o (una altra) xarxa social. En aquesta plataforma els professors tindran l’oportunitat d’accedir a informació de projectes realitzats per altres centres i, endemés, ser guiats per l’ajuda d’experts en els diversos sectors que conflueixen en la temàtica. Per exemple, imaginem professors compartint els seus plans d’estudis per educar en programació en diferents edats de manera que altres professors sense tanta experiència puguin aprofitar aquest coneixement. I, per altra banda, la comunitat també permetrà als professors tenir ordenats tots els recursos externs disponibles a la xarxa per tal de treballar la programació a classe.

Tot i no ser l’eix central d’aquesta comunitat, creiem que la robòtica pot ser un element important a l’hora de formar l’alumnat en programació: la robòtica aporta una tangibilitat que pot ajudar a accelerar el procés d’aprenentatge. Per això, creiem que aquesta comunitat també pot ser un bon paraigües per aglutinar diferents projectes pedagògics en aquest àmbit.

El moviment del software lliure ha estat capaç de crear, a través de la comunitat, una alternativa de qualitat a les opcions tradicionals. És una bona mostra del potencial que la comunitat ben organitzada pot arribar a tenir i creiem que cal utilitzar aquest potencial per formar les noves generacions a entendre el món que els envolta.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació