Trens de vapor a Sants

'Sants, rails i vies' és una exposició a l'aire lliure que mostra la transformació del paisatge urbà de Sants

Jaume Enric Zamora Escala

Jaume Enric Zamora Escala

Arxiver. Diputació de Barcelona

El paisatge urbà de Sants ha canviat amb el pas del temps com tots els barris que configuren la ciutat de Barcelona però ha mantingut alguns elements “patrimonials” que contribueixen a fer que mantingui una certa identitat. Ho podeu comprovar a l’exposició fotogràfica a l’aire lliure Sants, rails i vies.

La Central Transformadora de Sants i el campanar de l’església de Santa Maria de Sants, a la dreta, i Can Catà (Casa Nubiola) i Can Vies, al fons de la imatge. 1925 | Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc

Les Cotxeres de Sants amb la plaça Bonet i Muixí i el carrer Olzinelles, l’església de Santa Maria de Sants, la plaça Ibèria, la Institució Montserrat al carrer Sant Crist i el carrer Cros amb la primera seu d’Esquerra Republicana de Catalunya; el parc de l’Espanya Industrial amb l’únic edifici conservat de l’escola bressol per als fills dels obrers, la plaça d’Osca, la Unió Esportiva de Sants; la plaça de Sants, la Biblioteca al Vapor Vell, el Mercat al carrer Sant Medir, el Club Esportiu Mediterrani, la Unió Excursionista de Catalunya a Jocs Florals, el forn-pastisseria de can Vives a la històrica carretera de Sants… 

Val a dir que alguns d’aquests edificis, entitats, botigues, carrers, places… s’han conservat gràcies a l’esperit combatiu i reivindicatiu de la gent del barri. Amb el temps, s’han “cosit” algunes cicatrius que han millorat el dia a dia dels santsencs, com el cobriment del pas del tren pel carrer Sant Antoni, també del carrer Badal per on passaven els cotxes per la Ronda del Mig i, el 2016 la inauguració de la Rambla de Sants  que cobreix el pas del tren i del metro fins al límit amb l’Hospitalet.

Ara, 29 fotografies històriques, en blanc i negre i de gran format, prenen protagonisme amb l’exposició Sants, rails i vies en els edicles de la Rambla de Sants, paral·lela al carrer Antoni de Capmany, que ens permeten fer un viatge en el temps de com era el paisatge al voltant de les vies i raïls del tren i el metro Transversal; com eren els ponts que les creuaven, les seves obres, com han evolucionat els trens, des de les màquines de vapor presents encara l’any 1962 fins als trens elèctrics, les masies, el velòdrom anomenat el Cubell que hi havia al costat del mercat al carrer Sant Jordi l’any 1917, el cinema Manelic l’any 1933, la vista aèria de la xarxa de vies l’any 1986, les estacions de metro, uns nens tornant de l’escola caminant pel costat de les vies talment com una escena cinematogràfica l’any 1925…

L’exposició ha estat comissariada per en Ricard Marco, de l’Associació Cultural Fotoconnexió, que també ha realitzat el retoc digital de les imatges que van de l’any 1917 al 1998, els autors de les quals són fotògrafs aficionats i professionals. Les fotografies provenen en gran part de l’Arxiu Històric de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants que es troba en l’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.

Un tren de vapor en direcció a l’Hospitalet de Llobregat al seu pas per la masia de Can Valls. 1929 Vicenç Pinén Gil Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc

El recurs d’ubicar la fotografia a l’espai públic és efectiu, agraït i té la gran utilitat de recuperar el passat i posar-lo a l’abast de tots els vianants. Ens permet veure, sobretot en aquest cas, l’evolució urbanística del barri fins als nostres dies i no podem amagar sentiments barrejats de nostàlgia, curiositat i sorpresa quan comprovem els canvis que s’han produït durant els darrers cent anys, d’allò que hem guanyat i de tot allò que hem perdut. La fotografia, una vegada més, és el testimoni gràfic que ens permet descobrir o reviure el passat i entendre més bé el present.

Sants, rails i vies aconsegueix plenament el seu propòsit de mostrar-nos les transformacions urbanístiques del barri de Sants estretament lligat amb el pas del metro i l’entrada sud dels trens a la ciutat de Barcelona. 

Per aquí ha passat aquell metro que un empleat obria i tancava les portes a cada estació i del que dèiem que ens “portava a Barcelona o al centre” i també aquells trens que agàfavem els dissabtes d’estiu per fer un bany i un arròs amb la família als merenderos de la platja de Castelldefels. Eren uns altres temps, sense mòbil i ben feliços !

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació