Toni Clapés. Periodisme en temps de pandèmia

La pandèmia ha afectat també la manera en la qual s’han platejat els continguts de la ràdio.

Toni Clapés, director i presentador del Versió RAC1, ha protagonitzat una entrevista amb Isabel Pascual aquest dissabte 20 de febrer en el marc de la IX Setmana dels Rahola, que organitza la Diputació de Girona. La conversa, que no ha perdut en cap moment el to espontani i humorístic, ha tractat una sèrie de reflexions sobre l’estat actual del periodisme i la seva evolució durant la pandèmia.

Toni Clapés ha participat amb Isabel Pascual a La Setmana dels Rahola de Girona

El periodista ha explicat la situació en què es trobava quan va començar l’emergència sanitària. Li van donar l’alta amb bones expectatives a l’abril, i trobar-se amb el confinament just en aquell moment li va suposar un xoc. Clapés ha remarcat diverses situacions peculiars que aquest període ens va deixar, des de les experiències genuïnes amb els veïns fins a una cosa ara tan normalitzada com el teletreball. Sobre aquest últim ha remarcat el problema de la fusió entre l’espai de treball i l’espai de la llar: com acabar de teletreballar suposava, simplement, canviar de cadira, o anar-se’n al sofà. També ha assenyalat els inconvenients que per molts (ell inclòs) ha suposat canviar del paper al format digital, atès que encara hi ha molta tendència a treballar amb material físic, i des de casa no quedava cap altra opció que adaptar-ho tot al format digital. Així, tots ens hem hagut de familiaritzar amb programes com ara el Zoom o el Google Drive. Però el que per ell és el gran inconvenient és el fet que, amb el teletreball i en general a la vida en aquests moments, no és possible relacionar-se amb ningú. Tot queda reduït a anar a la feina amb mascareta, tornar a casa i seure al sofà per veure una sèrie a la televisió. A més, qui no té una casa veritablement còmoda i preparada per això, no pot gaudir en absolut passant tant de temps tancat.

Per suposat, la pandèmia ha afectat també la manera en la qual s’han platejat els continguts de la ràdio. Toni Clapés ha assenyalat la rapidesa de la informació com una de les claus per entendre aquest nou paradigma: normalment, el programa de la tarda havia de fer molta atenció als continguts que ja s’havien tractat durant el matí, però això ja no és un problema, atès que constantment estan passant coses i s’estan fent declaracions importants.

Ell afirma que des del seu programa sempre han tractat de triar molt bé amb què fer sàtira: s’han pres la pandèmia seriosament, i han fet humor més aviat de la gent que no respectava les mesures de seguretat, per exemple. Clapés ha recordat una entrevista amb el doctor García Sastre al principi de la pandèmia, en la qual va vaticinar que els morts per COVID-19 acabarien essent una xifra més, una dada que escoltaríem sense que res no se’ns mogués a dintre. Sense voler caure a l’extrem del drama o la indiferència, Toni Clapés ha apuntat que des del seu programa van sentir la necessitat d’ajudar la gent a animar-se una mica, i no només de repetir el que ja s’estava dient a tots els mitjans. La gent ha patit una sobreinformació de la qual era necessari fer-ne un petit descans.

En ser preguntat sobre el cas Hasél i les protestes, Toni Clapés ha remarcat una qüestió que també va observar amb el Procés: la manera en la qual una manifestació per una causa específica acaba esdevenint una perversió, i tornant-se una mena d’activitat lúdica per alguns dels participants, que acaben centrant els seus esforços en la batalla contra la policia. Ell mateix confessa l’afinitat del seu pensament amb el principi d’algunes de les protestes, però no amb la deriva que prenen sovint.

En relació amb això, ha posat un altre tema sobre la taula: la situació en la qual es troba el periodisme, el que ell ha anomenat “periodisme de trinxera”, i que té a veure amb una manca de centralitat, amb una necessitat de prendre partit i complaure un oient concret, afí a unes idees determinades. Per a ell, la labor del periodista és fer preguntes, ser crític amb la realitat total i no defensar cap bàndol cegament. El que aquest periodisme de trinxera està provocant és que la societat no estableixi punts de diàleg, sinó només una continua reafirmació de les seves idees: per exemple hi ha emissores per a totes les ideologies, cadascun escolta la seva i es complau en fer-ho sense trobar cap punt conflictiu. Aquesta situació, segons ha afirmat, s’ha fet patent entre els periodistes catalans, que sovint no han estat prou crítics ni incisius per por. I és que als periodistes, des de la trinxera, se’ls priva de la llibertat que els fa periodistes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació