Present i art en moviment

Torna el festival PUNTO Y RAYA a Barcelona. Amb propostes artístiques interdisciplinàries i de diàleg amb el públic, a diferents espais de la ciutat.

Del 15 al 18 d’octubre arriba a Barcelona el Festival Punto y Raya. Fundat el 2007 per l’associació barcelonina MAD (Moviment d’Alliberament Digital), un col·lectiu d’associacions que vincula art, ciència i tecnologia, el festival explora l’art abstracte en moviment, creant connexions entre arts visuals, animació, new media, disseny i música. Art abstracte que es simbolitza, sense anar més lluny, amb el títol del festival, provocador i curiós: referit a formes associades amb l’art abstracte visual i a la mínima representació, com ara el codi Morse.

Tindrà lloc a diferents PUNTS de la ciutat, com són el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), l’Espai Francesca Bonnemaison i la BAU (Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona). Es volia treballar amb alguna entitat musical, per tenir també un centre referent en música, que ajudés a consolidar encara més aquesta interdisciplinarietat artística. Es va fer en l’última edició, a Lisboa amb l’ESML (Escola de Música de Lisboa), però aquest cop no s’ha donat l’ocasió.

El Festival Punto y Raya es fa biennalment a ciutats diferents. La propera edició serà el desembre 2025 a Bulgària i aquest és el primer any que el festival porta les jornades PyR ACADEMY a Barcelona.

S’estructura en tres grans blocs. El PUNTO y RAYA Júnior és un espai dedicat als infants, on ells són els creadors. Es realitza anualment a Polònia des del 2019. Els anys imparells hi ha convocatòria internacional i els parells local. L’edició d’enguany ja es va fer: del 13 al 16 de juny, en col·laboració amb entitats com KAF (Krupa Art Foundation) i CNP (Centrum na Przedmiesciu).

El PyR ACADEMY, l’edició passada del qual va ser el 2022 a València, torna, a Barcelona, amb la 3a edició. El concert inaugural se celebra el dia 15 d’octubre a les 20 h al MACBA i hi participaran el grup de percussió Drumming-GP, sota la direcció de Miquel Bernat. Titulat ARCHIPELAGO LUX, es tracta d’un concert audiovisual amb música del compositor portuguès Luis Tinoco. 5 peces, algunes ja gravades (tancades) i altres no. Alguns dels artistes seran Alba G. Corral, Aurora Gasull i Laura Ginès.

En la programació s’estableix un diàleg entre creadors, alguns artistes internacionals de primer nivell, i audiències a partir de masterclass, projeccions monogràfiques, instal·lacions interactives i taules rodones. Com una mena de backstage, però que no només apropa i fa més accessible l’obra d’art, sinó que entén que el públic forma part del seu mateix procés de creació: al final, l’art és una forma de comunicar i el missatge no és efectiu fins que no arriba a l’espectador. Steven Subotnick, dedicat a l’animació, presentarà Camins Inesperats. El procés de descobrir, una masterclass sobre com l’obra es descobreix o revela durant el mateix procés de creació.

Nöel Palazzo, codirectora, programadora i productora del festival, guionista de formació, descriu com la interrelació d’arts fa que les aportacions es multipliquin, no simplement se sumin. Aportacions que de vegades estan en harmonia, sí, però que també poden tenir una relació de contrast.

Sovint s’estableixen sinestèsies, s’apel·la a un sentit a través d’un art que no li correspon: per exemple, veure una música. En aquest sentit, hi haurà performances audiovisuals com L’ull que escolta, a càrrec de l’artista audiovisual Paul Prudence o la masterclass Pioneres de la música visual, amb la cineasta, artista audiovisual i noisemaker Blanca Rego com a artista convidada.

Hi haurà lloc (mai més ben dit) per escultures sonores: on el so produeix una escultura o viceversa. Es mira el so en el seu espai. “Vivim en una societat molt visual, on la resta dels sentits estan en segon pla”, diu Palazzo. Però de vegades el so parla per si sol. És per això que no sempre pot resultar satisfactòria la noció d’“Art sonor.” El so és una entitat pròpia, a part que cal fugir de la idea que el so és artístic, d’entrada. Si no hi hagués aquesta suposició, no caldria el nom “art” davant de “so”, ja se sobrentendria que el so també pot ser art, que no necessita complements per definir-se.

La música té un paper fonamental en el cinema: no només complementa, sinó que narra. Palazzo afegeix: “En el cinema abstracte, que serà present en el festival, encara més.”

I el cinema també pot ser autònom. De fet, des del Cinéma Pur o Absolut i el Cine Abstracte,corrents avantguardistes de principis del segle XX, es considera un art independent, el 7è art.

El festival inclou un programa anomenat Catalunya abstracta, que es fa des del 2021 i ja compta amb quatre edicions, on s’imparteixen tallers infantils en biblioteques i escoles de Barcelona i altres llocs del territori català.

Tots els esdeveniments són gratuïts amb reserva prèvia, a petició del MACBA i l’Espai Bonnemaison. Només cal registrar-se a la web del festival. Aquesta gratuïtat accentua encara més la voluntat de crear llocs d’interacció entre arts i públic-espectador. Però, com recorda Palazzo, “per gaudir l’espectacle s’ha d’estar obert a l’art experimental, no banalitzar allò abstracte dient frases com: “això ho podria fer la meva filla de 3 anys!” Mostrar-se receptiu, percebre el present, el moment de la funció. I més en arts temporals, en moviment, el cine, la música, les performances

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació