Ole tu, Shakira!

Prou de dir-li a la Shakira que és una rancuniosa, perquè estem fartes d'haver-nos de comportar com a 'senyores'

Marta Pontnou

Marta Pontnou

Assessora d'imatge de llengua llarga i pocs eufemismes

Sí senyora! Si estem enfadades, dolgudes i ens sentim traïdes ho diem i punt! I si ets artista, ho dius cantant, pintant o ballant claqué. I si a sobre ets de primer nivell, et busques un raper que ho peti fort i ho penges a YouTube perquè tingui rècord de visites mundial i que ell, almenys, passi una mica de mala estona. Que ara no seré jo qui es posi les mans al cap per una infidelitat en una parella com si fos la fi del món, però si el pacte de Shakira i Piqué era de relació tancada i amb aquestes promeses que us feu de fidelitat fins a la mort ens separi i bla, bla, bla… doncs sí, és una deslleialtat.

I prou de dir-li a la Shakira que és una rancuniosa, perquè estem fartes d’haver-nos de comportar com a ‘senyores’ per no fer enfadar als ex’s, a les famílies polítiques o a tot el país sencer. Volem venjança! Estem fregides de no poder molestar els homes amb el nostre dolor i sortir dignes d’una relació. No ens ve de gust aparèixer a les fotografies de la premsa somrient o als stories d’Instagram fent veure que ens ho passem bé amb les amigues perquè estem fetes un cromo i en la intimitat hem plorat el que no està escrit. No volem callar i fugir a un altre continent com si res hagués passat. Si ens traeixen a qualsevol nivell, ja sigui laboral, familiar o de parella, volem enfadar-nos, estar tristes i sobretot venjar-nos! Oi que denunciem l’empresa que ens fa fora injustament i ho expliquem a tots els coneguts? Doncs si ens apunyalen al cor també ho ha de saber tothom i no ens fa ni menys feminista ni menys bones persones cridar-ho als quatre vents i posar-hi nom i cognom.

El problema de tot això és la monogàmia i el fet de creure’s que l’amor és per sempre. Si fóssim catalanes modernes de veritat, hauríem après que les relacions no són per tota la vida i que CLARAment pot creuar-se algú altre en el teu camí que et faci vibrar més que la persona amb qui has firmat un paperot. I és totalment lícit voler acabar una relació i començar-ne una altra perquè l’amor és així de capritxós. Hauríem de poder canviar de parella cada tres anys com canviem de cotxe, de rentadora o d’abric preferit i quedar tots com amics, creuar les famílies i repartir-nos les tasques d’extraescolars entre tots. Poder dinar tots junts per Nadal i organitzar-nos amb les compres setmanals del súper i fer-nos la vida més fàcil. Que totes les teves exparelles poguessin fer-te de cangur mentre tu passes un cap de setmana romàntic amb un lluç de qui acabes d’encapritxar-te.

Mentrestant li podeu dir company de viatge, el millor amic, la persona de confiança o algun altre nom de putíssima merda que us inventeu, però la veritat és que l’amor té data de caducitat, i si te’l prenen abans d’hora, doncs: Venjança! Ni una, ni dues ni tres… fes tantes cançons com vulguis, carinyo!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació