‘Linde’, un retrat dels límits de la ciutat

Les perifèries de les grans ciutats acostumen a ser barris amb un urbanisme molt deficient, sovint creats a partir tant dels processos d’auto construcció com de les edificacions massives de pisos de grans promotors. L’objectiu era allotjar les classes treballadores i sobretot l’emigració, d’origen nacional o internacional, que arribaven a la metròpoli atreta per l’expectativa de millors oportunitats de feina i de condicions de vida.

Aquests barris són uns grans desconeguts per als habitants dels del centre, que acostumen a mirar-los amb recel i, sovint, amb un cert aire de complaent superioritat. Seria interessant, per exemple, saber quants barcelonins de l’Eixample, Gràcia, Horta o Sarrià han trepitjat alguna vegada els carrers o les places de Canyelles, Torre Baró, Vallbona o Ciutat Meridiana; han comprat en les parades dels seus mercats; han assistit a alguna activitat de caràcter esportiu o lúdic o, en definitiva, s’han interessat per les seves formes i condicions de vida.

D’això ens parla Linde, un llibre de reporterisme fotogràfic amb imatges carregades de contingut sociològic. Llegint-lo, molts barcelonins tindran la possibilitat de conèixer i interessar-se per unes barriades on, avui en dia, hi viuen 20.000 dels nostres veïns.

Myriam Meloni i Arnau Bach han passat més d’un any voltant pels barris, visitant els seus racons, coneixent i fotografiant els ambients d’esbarjo i retratant els seus habitants.  Meloni, nascuda a Sicília, va deixar la seva feina en el camp del dret i la criminologia per la de la càmera. Ha viscut i treballat uns anys a l’Argentina i també ha fotografiat la realitat social del Marroc. En aquest projecte ha fet tàndem amb el fotògraf català Arnau Bach que, després de cursar un màster de fotoperiodisme, ha dedicat més de cinc anys a un treball sobre les “banlieues” de París i de Marsella, labor que li va valdre la prestigiosa beca Pierre & Alexandre Boulat.

El seu és un treball a quatre mans, o si voleu a dues càmeres, en el que no se signa individualment cada imatge. El projecte va ser molt ben acollit per l’Ajuntament de Barcelona i el resultat és aquest llibre amb un centenar de fotografies que aconsegueixen acostar-nos a una realitat tan propera i llunyana alhora.

Estem davant de fotografies analògiques i disparades amb càmeres de mig format, la qual cosa ja diu molt de l’estil fotogràfic dels seus autors. Fotografies pensades, fetes sense pressa, amb una actitud que malauradament està caient en desús en la pràctica del reportatge fotogràfic actual. D’altra banda, totes elles són fotografies disparades amb els rodets de 10 negatius de la  pel·lícula KODAK Portra, que permet aconseguir un color que fuig dels tons brillants i presenta saturacions, intensitats i contrastos suaus. Aquesta elecció dels materials contribueix molt a què les fotografies resultin poc estridents, poc dramàtiques, i que aconsegueixin dibuixar un paisatge humà de la màxima normalitat.

D’una banda, els fotògrafs es fixen en el paisatge urbà que generen les diferents tipologies constructives, amb un èmfasi especial en els grans blocs que varen edificar les promotores vinculades a grups empresarials, entre els quals destacava el dirigit per Juan Antonio Samaranch. Blocs d’edificis en alçada, amb qualitats constructives molt senzilles i que presenten sovint un estat de conservació deficient. Resulta evident la barbàrie urbanística que es va cometre construint aquests barris en terrenys d’orografia molt complexa i amb dificultats de comunicació i mobilitat que no justificaven les densitats permeses. Tot i això, la seva proximitat als turons de la serra de Collserola els acosta en certa manera a la natura i alleugereix la tremenda congestió urbana. També s’ofereix una mirada als habitatges de casetes individuals auto construïdes i les restes d’antigues edificacions abandonades que tot i el seu estat de deixadesa humanitzen una mica l’espai.

El segon gran tipus de fotografies són les que examinen la vida social de les gents del barri: els mercats ambulants, els petits horts, les competicions d’ocells, les trobades en àpats familiars o en grups juvenils, els pocs espais per a la pràctica de l’esport, etc. Aquí el factor humà pren ja una força important i ens acosta al perfil dels habitants del barri i les seves ocupacions, activitats senzilles realitzades amb pocs mitjans però plenes de dignitat.

Finalment, gairebé un terç de les imatges està constituït per retrats de persones que viuen al barri, ben sovint situant-los en el seu context del paisatge urbà o dels seus domicilis o llocs de treball. També aquí s’observa una mirada molt empàtica, tendra fins i tot, dels fotògrafs cap als retratats. Una mirada que fuig de personatges marginals, que retrata amb naturalitat les seves vides i que posa de manifest les llargues estones de xerrades que varen compartir.

El llibre té un pròleg escrit a dues mans, per David Fernàndez i Montse Santolino, que glossa la realitat d’aquests barris, explora una mica la seva història i els seus perfils sociològics. Tant ells com els autors ens volen apropar a les realitats de llocs que, en paraules de Santolino: “no eren barris, sinó contenidors de gent desplaçada, de mala qualitat estructural que van néixer per allunyar els problemes dels ulls benestants”, però alhora “barris on els i les expulsades d’arreu van fer i continuen fent de qualsevol espai buit o gris, un espai de vida i de trobada”. Aquesta seria al meu entendre una molt bona síntesi de l’esperit i el contingut d’aquest llibre.

L’edició és molt cuidada i la qualitat de la impressió excel·lent. Després del pròleg ja esmentat es recullen un seguit de textos en els quals els autors glossen algunes de les fotografies i recullen també breus passatges de les vides d’algunes de les persones retratades. Uns comentaris que resulten un excel·lent complement de les imatges i que, fins i tot, m’hagués agradat que fossin força més extensos. Pel que fa al disseny, un petit problema és que l’exigència que s’imposa al lector d’anar relacionant cada comentari amb la pàgina de la imatge referenciada resulta força inconvenient, sobretot perquè només estan numerades les pàgines que tenen un comentari i això fa la recerca molt laboriosa.

La publicació d’aquest volum, que enriqueix certament la visió d’una Barcelona poc coneguda, s’ha retardat a causa de la incidència de la Covid, però està prevista la seva presentació ben aviat, a començaments de desembre si tot va bé.

No us perdeu el proper dijous, 3 de desembre de 2020 a les 19 hores, la presentació en línea d’aquesta publicació.