En sessions matinals dels passats 26 i 27 d’agost va tenir lloc a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, a Tortosa, la part teòrica i, per moments, densa, en el sentit positiu del terme, que  coneixem com a Eufònic Pro. El vessant menys lúdic, però conceptualment necessari, definidor i il·lustratiu del festival per saber com es cuina a l’interior d’uns marcs tan complexos, elàstics com tancats i dogmàtics com són l’art, la ciència i la cultura. 

Aquestes realitats contradictòries condemnades a entendre’s són visualitzades per investigadors i gestors culturals, que despullen universos, més aviat, atmosferes freqüentment emboirades en què el pensament crític sovint resta desfornit de cintura i swing. En el fons, les disciplines esmentades són un reflex i una conseqüència de la personalitat humana. A més, la pandèmia no facilita les coses.

La possibilitat de convocar aquest conjunt de sessions, que combina activitats presencials i telemàtiques, sovint amb experts europeus, sota el comissariat d’Antònia Folguera i Marta Oliveres i l’aixopluc del 10è aniversari d’Eufònic i Tortosa Capital de la Cultura Catalana 2021, suposa una realitat que ja no queda circumscrita només als grans festivals ni a les conferències i els congressos sectorials respectius.

Eufònic des del Sud assenyala un camí fiable i factible. Sempre hi ha desajustos, que tenen solució. Eufònic fa del risc una opció de vida. Amb el present continu que vivim no té por de transformar-se de cara al futur mediat. Eufònic està preparat per escenificar solucions.

Vicent Fibla, director del festival, ja ens havia avisat al respecte: l’Eufònic és moviment i territori. En el web s’indica la radicalitat de la proposta, que guanya valor i aporta credibilitat tant al festival com a l’Eufònic Pro. “Un espai de contaminació artística i intercanvi de coneixements per afavorir la professionalització del nostre talent així com la seva visibilitat. La mobilitat que combina activitats presencials i telemàtiques per a la difusió de les arts i per donar suport al treball dels i les artistes que, atès el context, investiguen també formats performatius híbrids on la telepresència es combina amb l’embodiment o la personificació”.

L’ésser humà no està sol

Davant la impossibilitat de fer un resum exhaustiu, destaquem els punts bàsics d’algunes de les exposicions, en particular aquelles que relacionen les diferents espècies que habiten el planeta i que intenten conscienciar que l’ésser humà no només no està sol, sinó que ha d’entendre que les regles del joc han de canviar.  

La investigadora María Ptqk, que és doctora en Investigació Artística i Premi Extraordinari de Doctorat (UPV-EHU), s’especialitza en les interseccions entre art, tecnociència i feminisme. La seva dissertació s’inseria en “ecopensaments, biomogudes i relacions interesèspecie”. Ptqk ens va deixar pensaments diàfans. “Som ecosistemes ambulants del sistema descendents dels bacteris. L’espècie humana és supremacista dins de les formes de vida del planeta”. En les seves explicacions fa menció de la biòloga, investigadora i docent, en grau de catedràtica, nord-americana Lynn Margulis (1938 – 2011).

L’acadèmica basca també està involucrada a “l’univers artístic i creatiu de l’exposició Ciència F(r)icció. Vida entre espècies companyes, un recorregut per obres d’artistes i científics que ens proposen un canvi de mentalitat i de sensibilitat en les relacions entre espècies”, segons el CCCB, en l’exposició de la qual és comissària i que es pot visitar fins al 28 de novembre.

• 

  Crítica

  Ciència Fricció: un ecosistema expositiu

  Berta Galofré Claret

Clara Boj Tovar és visualista, investigadora cultural i professora de Belles Arts, a la Universitat Politècnica, de València. Actualment, desenvolupa el projecte de recerca ‘Reset Mar Menor: Laboratori d’imaginaris per a un paisatge en crisi’.

“Els científics dins el món de l’art i l’art dins el món dels científics. Els científics tenen la ment oberta, les disciplines són els elements que en separen”. En aquest sentit segueix la línia exposada per Ptqk quan diu que “l’art i la ciència sempre han estat vinculats”. Boj va fer una llarga i densa exposició sobre la problemàtica de la carència d’oxigen, coneguda com anòxia, al Mar Menor, que és la causa principal de la mort dels peixos i crustacis, que posa en evidència la crisi ecològica a la llacuna murciana.

La presentació de Arts in European Rural Areas (A.R.E.A.) guarda en certa mesura una relació amb el vocabulari de gestió de biblioteques. Aquesta organització, que opera en xarxa, persegueix atendre allò que han observat: les àrees rurals també són focus de demanda cultural. Llurs públics poden ser fragmentats i segmentats per així satisfer millor les seves necessitats culturals. No tot passa a les grans i mitjanes ciutats, ni calen grans audiències.

A la taula “Perifèries simbòliques” es va abordar des d’òptiques diferents com “crear una dansa o un ball perquè es converteixi en patrimoni d’una vila o un poble”. Com a la taula d’Els batecs de les perifèries es va dir que sota el principi que tot passa a Barcelona, s’expressa que “cal canviar les cartografies. Hem de col·laborar”. En aquest punt també van incidir Artistas Salchichas, i el seu projecte Hablar con las plantas, vist pel Núvol al Sismògraf d’Olot el 2017. L’endemà, dissabte, es va dur a terme un espectacle que relaciona humans amb l’entorn natural i la música als Ullals de Baltasar, dins el parc natural del Delta l’Ebre. En aquestes coordenades conceptuals, la pretensió del festival és un diàleg amb la natura, tot observant l’energia generada amb el públic que experimenta amb els sons i les veus i altres elements de l’entorn natural.

 ‘Forms’ és Playmodes + Quartet Brossa

Eufònic fa anys que exposa els avenços de l’electrònica i les TIC en el camp de la música. La translació d’aquestes dues realitats és matèria d’estudi i pràctica que va tenir un moment exponencial de gran valor, a l’Auditori Sixto Mir, de Sant Carles de la Ràpita, dissabte 28, amb la presentació d’una classe magistral, prologada per uns quinze minuts excelsos del no menys excels Quartet Brossa, que va deixar bocabadat el complex cultural.

Abans d’entrar en la qüestió, deixar nota del fet que estaria bé que el consistori municipal es molestés en retolar i indicar on para l’auditori, atès el desconeixement general de la població a l’hora de respondre per la ubicació de l’auditori. No tot funciona a còpia d’andròmines digitals. 

Playmodes és un estudi d’investigació audiovisual fundat fa uns anys per Santi Vilanova i Eloi Maduell, un duet de creatius visuals més inquiets. Vilanova, dalt de l’escenari, va dir que les set notes musicals són un espai massa tancat i que la Intel·ligència Artificial està boja, davant el complaent i sorollós riure de l’audiència, però que pot servir. 

Altura tonal, jocs d’aguts i greus, luminescència que és igual a volum; timbres i ritmes, precisió tonal són elements determinats i la conseqüència que ho determina tot és que els algoritmes són capaços de convertir una imatge en so a partir de la posició i representació de la notació gràfica en una graella, exposada a l’escenari.

Després d’aquesta brillant exposició només cal fer un suggeriment. Si teniu la possibilitat de veure i sentir aquesta performance, ‘Forms’, presentada a l’abril passat al CosmoCaixa, de Barcelona, no us ho perdeu. Molts enigmes seran esvaïts.

La descoberta és emocionalment i musicalment impactant. Les partitures gràfiques generades a través de l’aleatorietat i probabilística digital conviuen en harmonia amb els dos violins, la viola i el violoncel del Quartet Brossa, que es manega amb una desimboltura gens habitual a partir d’un mapa de caràcters, densitats sonores, línies, cercles, etc, tot formant unes gràfiques agradables a la vista i l’oïda. El digital té una correspondència analògica sorprenent. Insistim, la descoberta és emocionalment i musicalment impactant.

Diumenge 29, l’Eufònic es va traslladar a l’Ermita de la Pietat, a Ulldecona, que disposa d’unes vistes magnífiques sobre el Montsià. La mobilitat del festival, un cop més, en acció. Va ser un vespre/nit de performance, des de ‘La rebelión de las aburridas’, esbojarrada dansa a càrrec de les Raquels:  Raquel Klein, Raquel Gualtero, secundades per l’actitud sorollosa i imaginativa Za!, un duet preparat, sempre a punt de gresca. A qui van seguir un trio, Las Bajas Pasiones, que basa la seva proposta en un actitud queer, amb una batedora de dance, electrònica, guitarres i música urbana, en un escenari a l’aire lliure que passava de ser una atalaia amb impressionants vistes per transformar-se en una pista de ball, no més enllà de les cadires.

Conclusions

L’Eufònic fa un salvatge pas endavant. No abandona la vocació de ser referent a les Terres de l’Ebre per jugar a una lliga superior, aquella en què les institucions escolten, encara que no els entusiasmi, els gestors considerats intel·ligents.

El certamen passa de la taula dels petits a la dels grans, a la qual seuen investigadors, creatius i gestors culturals, que destaquen per una pensament híbrid, interdisciplinari i transversal, així com són reconeguts com a agents qualificats per entendre la realitat canviant que caracteritza l’art, la ciència i la cultura. En aquesta desena edició, el germà petit, Eufònic Pro, ha empès al germà gran, l’Eufònic, a parlar en qualsevol agent i així intercanviar coneixement, experiència i visió de futur. L’onzena edició ha començat.