La Virreina aposta per la ruptura i la radicalitat

La pràctica artística trenca consensos, desordena els acords i permet pensar el món des d’altres òptiques. Tanmateix, en l’actualitat sembla que aquesta potència transgressora de l’art ha quedat desplaçada fora de l’àmbit artístic. Què significa, doncs, la radicalitat en el camp de l’art avui en dia? Per a la programació de la temporada 2025, La Virreina Centre de la Imatge posa la ruptura en el centre i parteix d’autors tant revolucionaris i fonamentals com desconeguts per a articular un pensament sobre el desacord en l’art.

El director artístic de La Virreina, Valentín Roma, no només aposta per fer una arqueologia de les desobediències, sinó que reclama la necessitat de reprendre el fil de les disrupcions artístiques en el context que ens travessa, en què l’auge d’extrema dreta i les polaritzacions socials i polítiques semblen apuntar cap a ideologies més reformistes i reaccionàries que transformadores. De la mà dels artistes escollits, la Virreina investiga els processos i les implicacions assumides durant les pràctiques artístiques i de confrontació per a revelar els desplaçaments del llenguatge estètic de cada moment, traçant una epistemologia del dissens a través d’exposicions que s’articulen a través d’un impuls historiogràfic.

L’exposició Michel Ragon. I després de Le Courbousier? comissariada per Fernando Marzá i Neus Moyano obrirà aquesta branca d’exposicions el mes de febrer, entregant-se a la figura de l’escriptor francès, un crític arquitectònic i artístic transcendental en el context de la segona meitat del segle passat. Seguint la seva línia d’exposicions dedicades a l’arquitectura i els espais de l’art, La Virreina articula un pensament de la ciutat i les maneres d’habitar a través d’aquesta figura tan versàtil que va centrar-se sobretot en obres anarquistes i proletàries i en la seva relació amb el col·lectiu d’arquitectes GIAP.

Resseguint aquesta genealogia expositiva, la producció cinematogràfica de la cineasta afrocubana Sara Gómez podrà veure’s íntegrament per primera vegada en un espai museològic amb l’exposició Poder Popular. Sara Gómez va capturar el moment més àlgid de la revolució cubana i del panorama cultural i econòmic de l’era postrevolucionària, posant el focus en les tensions racials i de classe i en el paper imprescindible de les dones en les formes d’organització d’una societat que posà el poble al centre, motiu pel qual Cuba va esdevenir la “fantasía roja” dels intel·lectuals europeus.

Tal com ens recorda Valentín Roma, la vida d’una institució com la Virreina no funciona per temporades, sinó que és cíclica: cada any té una continuïtat en el posterior i recull gestos dels passats.

Conjuntament amb la mostra de la cineasta s’inaugurarà Eugenio Barba / Odin Teatret. Autopenetració a cura de Roger Bernat. Partint de la figura del dramaturg italià Eugenio Barba, l’exposició ressegueix les investigacions teatrals produïdes per la seva companyia durant la dècada dels setanta i les formes dissidents a què apuntaren i que els van permetre prendre els carrers. L’enfocament d’aquesta experiència revela també les tensions i els préstecs que es van produir a les escenes teatrals de Llatinoamètica, Europa i Amèrica al final de la Guerra Freda.

Creació visual, performance i experimentació entre la paraula i el llenguatge s’entremesclen a Stripsody, l’òpera primade la compositora, vocalista i performer nord-americana Cathy Berberian, que esdevingué una peça fonamental de la seva producció. L’obra serà examinada en una exposició comissariada per Arnau Horta que revisa i reclama una de les veus més revolucionàries del segle XX.

La sèrie fotogràfica del cineasta Michelangelo Antonioni coneguda com Le Montagne Incantate es fusiona amb l’obra del fotògraf Luigi Ghirri en una mostra que constitueix el darrer eix d’aquesta constel·lació d’exposicions històriques. Com assegura Valentín Roma, aquesta és «una aposta per la bellesa enmig de tanta informació», la conjunció de dues mirades que contemplen allà on no passa res, convidant a la introspecció i l’observació. Com a contravisió a les fotografies dels italians, l’exposició de l’escultor Sergi Aguilar. Contrapunt compila de manera innovadora més de cinquanta anys de produccions fotogràfiques juntament amb una selecció de les peces audiovisuals de l’artista, per generar una visió d’imatges escultòriques.

La cineasta, escriptora i compositora vietnamita Trinh T. Minh-ha i els artistes visuals Paloma Polo, Isaías Griñolo i Álvaro Perdices constitueixen el segon eix de la programació expositiva d’enguany de la Virreina, que busca revisar i posar llum a les pràctiques que s’estan duent a terme en el present. La vietnamita Trinh T. Minh-ha planteja una aproximació a la idea de «cinema etnogràfic experimental» des de perspectives no eurocèntriques, connectant amb exposicions passades tals com les de Pedro Costa o Chantal Akerman. D’altra banda, Paloma Polo revela aquells relats silenciats per les narracions imperants i Griñolo qüestiona el trop «España» a partir de les poètiques de la desobediència popular i una mena de cosmologia sobre les polítiques del paisatge. Al seu torn, Perdices se centra en les iniciatives contra-pedagògiques i la memòria comunitària en els espais de l’art mitjançant certes gramàtiques associades a allò queer.

Pel que fa als programes públics i investigacions, la Virreina recupera la historiografia artística i ideològica produïda durant l’últim mig segle, que posseeix nombroses particularitats pendents d’una relectura des de mirades actuals. Així doncs, s’inicia un projecte patrimonial exhaustiu al voltant de la trajectòria dels poetes Carles Hac Mor i Ester Xargay, amb l’objectiu de crear festivals poètics, restauracions i la publicació d’un llibre que aspira a ser referencial per a comprendre els papers catalitzadors dels artistes a l’escena artística catalana. Un altre autor que suscitarà diversos cicles de conferències, diàlegs i taules rodones, així com un quadern monogràfic, és Arnau Puig, de qui s’analitzarà l’actualitat dels seus posicionaments filosòfics i polítics. Es recordarà el gest cabdal en la cultura visual contemporània del professor de filosofia i estètica Enrique Lynch i també es dedicarà un simposi a la figura de l’autor que va introduir la teoria marxista a l’Estat espanyol a Manuel Sacristán en commemoració del centenari del seu naixement.

El projecte de diàlegs, seminaris i tallers en línia titulat Paisatges després de la catarsi, amb crèdits acadèmics per als assistents, comptarà amb alguns dels pensadors, artistes i escriptors més originals del moment, com Alexei Yurchak, Adam Curtis, Rita Indiana, Juan Cárdenas, Layla Martínez, Paul B. Preciado, Luis López Carrasco i Yásnaya Aguilar, entre d’altres, amb la curadoria d’Iván de la Nuez.

I se celebrarà el vintè aniversari de la fundació de l’editorial argentina Caja Negra, una trobada en què es compartiran dues experiències «instituents» per tal de comprendre les aportacions de la producció i distribució de coneixements crítics en les noves esferes públiques.

Tal com ens recorda Valentín Roma, la vida d’una institució com la Virreina no funciona per temporades, sinó que és cíclica: cada any té una continuïtat en el posterior i recull gestos dels passats. El centre de la imatge vol lluitar contra l’oblit de certes estructures de pensament que s’escapen de l’hegemonia a través de la recuperació d’artistes i autors que, a través de la ruptura del sentit i la renúncia a perpetuar els vells codis estètics i polítics, han pogut constituir modes de desobeir i sublevar-se.