La capsa vermella d’Antoni Campañà

'La capsa vermella' (Comanegra) recull una selecció de les fotografies fins ara inèdites de la guerra civil espanyola

S’acaba de publicar La capsa vermella (Comanegra), un llibre molt singular que presenta una selecció de les fotografies dels anys de la guerra civil espanyola que el seu autor, el reconegut fotògraf Antoni Campañà, va guardar amagades en unes capses de cartó vermell més de setanta anys.

La il·lusio que era un miratge. Ciutadans escoltant el discurs de Companys l ’1 de mars del 1936. Foto- Antoni Campaña
La il·lusio que era un miratge. Ciutadans escoltant el discurs de Companys l ’1 de mars del 1936. Foto- Antoni Campaña

Què hi ha darrera d’aquesta història singular? Tractarem d’explicar-ho. No és la primera vegada que en la història de la fotografia, sobretot en la que afecta a períodes convulsos, apareixen molts anys després fons fotogràfics que havien estat ocults per diferents raons. Són coneguts entre d’altres, els casos emblemàtics de la maleta d’Agustí Centelles que va estar amagada a Carcassona fins el 1976; el del fotògraf anglès Alec Wainman que no es va localitzar fins el 2013; el de l’altra maleta perduda de Robert Capa que va aparèixer a Mèxic molts anys després de la seva mort; o del fons de fotografies de la guerra civil de Francesc Boix que va reaparèixer setanta anys després i va ser recuperat el 2013.

Ara li ha tocat el torn a un fons fotogràfic de 5.000 negatius i 700 positius que el net i el fill d’Antoni Campañà varen trobar per atzar quan buidaven el garatge d’una casa familiar a Sant Cugat del Vallès. Allí havien estat gelosament amagats, en silenci, pel fotògraf poc després del final de la guerra. Van descobrir un tresor que mostrava una faceta un tant oculta de la dilatada trajectòria fotogràfica d’Antoni Campañà, un dels professionals de la fotografia dels segon i tercer terços del segle XX a Catalunya.  Nascut el 1906, fill d’una família d’industrials, des de ben petit va mostrar la seva vocació per la fotografia, que va exercir en moltes de les seves especialitats: fotògraf artístic i membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participant i guanyador de molts concursos internacionals, fotògraf esportiu de gran prestigi, propietari de comerços especialitzats en material fotogràfic -al carrer de Tallers primer i a la Rambla de Catalunya després-, representant de les prestigioses càmeres Leica, etc. En el pròleg del llibre trobareu un molt ampli perfil biogràfic escrit per l’historiador Arnau Gonzàlez Vilalta amb tots els detalls d’una dilatada i molt activa vida professional.

El període de la guerra civil, però, va resultar especialment difícil i dolorós per a una persona com ell, vinculat a l’Acció Catalana Republicana però home d’ordre i creient catòlic. Malgrat tot va seguir treballant com a fotògraf per a la propaganda republicana i va fer fins i tot encàrrecs per l’“Oficina de Información y Propaganda” que la CNT-FAI va crear durant la guerra civil. El 1938 s’allista voluntari a l’exercit republicà encara que la seva ocupació bàsica era la de xofer al servei de  l’exèrcit de l’Aire. Algunes de les seves imatges es varen publicar, sovint sense signar, en publicacions i cartells de propaganda política institucional, però el gruix del que va fotografiar a títol personal no va veure mai la llum pública. Precisament es dona la coincidència que aquests dies algunes de les seves emblemàtiques fotos de militants de la CNT es poden veure a l’exposició sobre fotografia anarquista que es presenta a l’AFB i de la qual hem parlat fa poc des d’aquestes pàgines.

En acabar la guerra i malgrat el perill que podien representar les seves col·laboracions amb el bàndol perdedor va optar per quedar-se a Catalunya i gràcies a l’ajut de Josep Compte, un altre fotògraf català que va retornar a Barcelona formant part de l’exercit franquista, va poder evitar ser represaliat i continuar treballant com a fotògraf.

Però eren temps perillosos i els vencedors requisaven la documentació gràfica, sovint amb finalitats no innocents; era prudent doncs esborrar records i testimonis de la participació directa o indirecta en els esdeveniments d’aquells anys. Com ha explicat el seu fill, Antoni Campañà no volia que se sapigués que havia fet fotos durant la guerra.

 Mòmies de monges a l’església de les Saleses, al Passeig 
 de Sant Joan de Barcelona. Juliol 1936. Foto: A. Campañà
Mòmies de monges a l’església de les Saleses, al Passeig
de Sant Joan de Barcelona.  Juliol 1936. Foto:  A. Campañà

Passa sovint que persones que han viscut situacions traumàtiques en conflictes bèl·lics cobreixin amb un vel de silenci aquells períodes i situacions més difícils. No parlar-ne per no pensar-hi. Però com a bon fotògraf, Campañà, no devia voler que les seves fotos desapareguessin definitivament i per això les va cedir a l‘Arxiu Mas, que més tard va ser adquirit per Teresa Amatller.  Algunes d’aquestes fotos varen ser venudes i publicades i això va provocar que el 1943 l’autor les recuperés i amagués personalment dins d’unes capses de cartró  vermell al fons d’una caixa de fusta i cobertes per negatius de treballs no entregats.

Campañà va prosseguir després la seva carrera professional, sobretot en el terreny esportiu. Entre altres activitats va ser cofundador del diari Dicen, fotògraf oficial de SEAT i propietari d‘una important  botiga de fotografia a la Rambla de Catalunya que va tancar el 1959. Després de jubilar-se va viure a Sant Cugat, on va morir el 1989.

Com ja hem explicat, aquestes valuoses fotos varen ser trobades per casualitat pel seu nebot Toni Monné Campañà. Ara se n’ha fet una selecció de 400 que es recullen a La capsa vermella (Comanegra). Es tracta d’un volum d’unes 300 pàgines que comença amb un capítol dedicat a resseguir la vida de l’autor i contextualitza molt bé la seva obra. Tot seguit les imatges es presenten agrupades en diferents capítols en un ordre cronològic que segueix els grans esdeveniments del període 1927-1939:

La proclamació de la República; l’aixecament feixista; les barricades i la resistència a Barcelona; la marxa cap al front de milicians; els bombardejos de la ciutat; la propaganda republicana; escenes de la vida quotidiana dels barcelonins aquells anys de gana i por; la fugida cap a l’exili; i finalment l’entrada de les forces franquistes vencedores a la ciutat el 1939.

El pas dels vencedors. Desfilada de la victòria franquista a Barcelona. 20 de febrer de 1939 © Antoni Campañà

Vet aquí un ampli reportatge que, discretament, sense estridències ni protagonismes, Campañà va captar amb al seva càmera i que avui ens ofereix una mirada panoràmica sobre aquells anys.

Encara que Campañà procedia de corrents estètics molt tradicionals, lligats al pictorialisme i a tècniques com els bromurs i els bromoli, amb què va guanyar nombrosos premis, tenia també una mirada clarament periodística. Una mirada directa, clara, diàfana que ens mostra sense artificis allò que té al davant i ho fa amb una  composició de lectura fàcil. Hi trobem també influències de la fotografia més actual del seu temps, sobretot en els seus retrats contrapicats que tenen una ressonància de la fotografia russa. En aquest sentit són emblemàtics els retrats dels milicians anarquistes fets per encàrrec de la CNT-FAI i que, aquests sí, varen ser utilitzats en campanyes de propaganda política.

D’altra banda cal assenyalar que Campañà tracta els temes amb delicadesa, sense cap mena de truculència ni efectismes amb un gran respecte per la gent fotografiada. Em sembla que un  dels seus grans mèrits és que encara que, com va confessar, no li agradava fotografiar la misèria va tenir l’enteresa i la sensibilitat de fotografiar la realitat que efectivament , encara que no li agradés, l’envoltava.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació