Josep M. Ganyet: “La tecnologia 5G ha de ser un dret universal”

El novel·lista francès Victor Hugo afirmava: “El futur té molts noms. Per als dèbils és l’inabastable. Per als porucs, el desconegut. Per als valents és l’oportunitat”. Cada dia que passa els informatius ens sorprenen amb noves i extraordinàries notícies al voltant de temes científics, d’avenços mèdics, de noves formes de transport que potser ara estan només en fase experimental però que seran una realitat en un futur pròxim, de noves formes de comunicació, nous aparells per connectar persones i per fer el món cada cop més petit i abastable. La tecnologia està al darrere de totes les novetats que veiem i de totes les que ni tan sols som capaços d’imaginar ara mateix. La implantació de la tecnologia 5G serà un dels factors més importants per assolir increïbles avenços. Josep M. Ganyet és enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial i professor de nous mitjans en els estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. A més també és col·laborador habitual en diversos mitjans com La Vanguardia, Rac1, Betevé o TV3. Parlem amb ell sobre tecnologia 5G, però, sobretot, parlem de futur. Abans d’entrar en matèria, abordem un dels seus últims projectes, la campanya #LlibreriesObertes.

Has estat impulsor, amb el grup Som*, de la plataforma #LlibreriesObertes, que s’ha activat en un temps rècord. Com us ho heu fet per programar aquest portal en tan poc temps?

El projecte és una campanya limitada al temps de confinament. Inicialment semblava qüestió d’un parell de setmanes i pet tant cada dia que passava representava un cost d’oportunitat molt alt i era un dia menys per arribar a l’objectiu. Vam optar per treure un mínim producte viable amb poques opcions però que fos molt robust i escalable. La única solució era programar-ho en base a una plataforma de codi obert com Woocommerce, l’e-commerce de WordPress. L’experiència en projectes similars i la nostra llarga trajectòria de desenvolupament sobre WordPress ens va permetre fer-ho en el temps rècord de cinc dies. Per la banda de les bases de dades i com comunicar el projecte la gent de Som* va fer una gran feina en paral·lel també amb un temps record.

Òmnium ha assumit la plataforma i en certa manera això avala l’èxit de la proposta, que és totalment altruista perquè no hi ha model de negoci al darrere. Tot el benefici és per als llibreters.

Sí, estem molt contents que Òmnium se sumi al projecte pel que representa l’aval de la iniciativa i per que contribuirà a l’èxit del projecte amb la seva capacitat de comunicació i mobilització. El projecte és 100% altruista i el 100% de la compra és el que reben els llibreters en el moment que un usuari fa la compra. 

Abans de #LlibreriesObertes ja existia una plataforma semblant, Libelista. Creus que tindria sentit donar-li vida més enllà del confinament? Com s’hauria de replantejar si tingués vida pròpia més endavant?

La campanya és això, una campanya. No pretén ser una botiga, ni competir amb les plataformes en línia de les llibreries ni amb Amazon; bé, una mica sí. En el moment que obrin les llibreries el web es tancarà. Això no vol dir que no hi hagi la necessitat d’impulsar un projecte similar o que no posem l’experiència adquirida, que ha estat un màster accelerat, al servei de la cultura i del teixit empresarial del país.

Enguany el virus no ha paralitzat només les llibreries. Es va suspendre el Mobile, just en un moment en què els xinesos i els americans competeixen pel 5G. En aquest moment estem funcionant amb tecnologia 4G, la 5G la tenim a tocar?

No, encara no. Ara s’estan definint els estàndards i el seu desplegament en el marc de la Unió Europea. El que podem tenir a tocar són alguns terminals i determinades zones d’algunes ciutats que ja tenen 5G. A Barcelona, per exemple, n’hi ha alguna perquè grans empreses de telefonia han començat a fer proves amb 5G a tot el món. Tanmateix, les xarxes ultraràpides, sempre connectades i més eficients encara trigarem a veure-les. Jo crec que els efectes els començarem a veure en els pròxims 2 anys, perquè primer s’ha de desplegar la infraestructura, després vindrà la instal·lació d’antenes 5G, a continuació la cobertura i per últim s’han de crear negocis damunt d’això, com ha passat amb el 3G i el 4G. Fins que impacti en la nostra manera de viure, de treballar i generi nous negocis, encara passarà un temps.

Com notarem els avantatges del 5G en el nostre dia a dia?

El primer avantatge que notarem és una velocitat molt més alta. Això vol dir que podrem baixar una temporada completa d’una sèrie en qüestió de segons. Vol dir que és igual on estiguem, sempre que tinguem cobertura 5G, encara que hàgim d’accedir a arxius  molt grans o a grans quantitats d’informació, serà com si les portéssim al mòbil. Per tant, el concepte de la capacitat de memòria del mòbil, desapareix. Una primera implicació, doncs, és la memòria infinita dels nostres dispositius. Això anirà de la mà de l’oferta de tarifes planes, perquè el consum de dades es dispararà exponencialment.

Això pel que fa als usuaris, però què passarà amb les empreses?

Hi ha dos aspectes importants: el primer és el de la velocitat i l’altre és la latència. Hi ha diversos models de negocis que es poden crear tenint en compte això. Anem a un escenari on passarem grans quantitats de dades. Això vol dir vídeo en directe, vídeo 360 en directe, etc. Hi ha tota una indústria de l’entreteniment que està esperant, tota la indústria de l’arquitectura… Ja podem començar a parlar de “telepresència”. Podrem estar treballant al costat d’una persona que està en un altre lloc i com que la veurem en alta definició, amb 360 i sense latència, serà com si la tinguéssim al costat. Aquest és un altre concepte molt important el de la ‘latència’, perquè desapareixerà completament. Es tracta d’aquell delay, el retorn, els segons que triga a arribar la comunicació i que fa que no sigui ben bé en temps real. Doncs bé, aquest decalatge desapareix amb les connexions 5G i la comunicació és immediata.

Per exemple, jo he fet l’experiment de conduir un cotxe que estava al circuit de proves Idiada de la Bisbal del Penedès mentre jo el conduïa des de Barcelona. Clar, un cotxe és un aparell gros, que es mou, que té una inèrcia i per conduir-lo jo no puc tenir retard perquè amb només uns segons de retard, el cotxe tindria un accident. Per tant, jo he de tenir els ínputs del que està passant en el mateix moment que passa. Vaig poder fer un tomb al circuit en el qual hi havia obstacles, cons, i jo sentia la vibració del cotxe en el mateix moment que passava.

Un altre exemple és el del metge que opera a distància. Ens pot operar el millor especialista del món amb la condició que hi hagi una connexió 5G i un robot prou precís al quiròfan. Per tant, l’eliminació de la latència fa que el que està passant, està passant ara. Això afegit a les grans cadenes de dades, de vídeo, de vídeo 360, podem arribar a escenaris de telepresència, és a dir, reunions en físic amb persones que són a l’altra banda del món. I això té una altra implicació: la de l’economia.

Les cèl·lules de 5G són més eficients que les de 4G i les tecnologies que tenim fins ara, de manera que consumeixen menys, poden servir a més persones per quilòmetre quadrat, no hi ha limitacions, quan anem a les manifestacions de l’11 de setembre o al Camp Nou no ens quedarem sense cobertura, i a un cost més baix per consum d’energia, per tant, això també és bo pel planeta.

Tanmateix hi ha alguns punts de Catalunya en els que no hi ha gens de cobertura i la falta de connectivitat és evident. Cal entendre que el 5G també resoldrà aquest problema?

Sí, absolutament. A  mesura que les tecnologies van evolucionant i millorant, s’incrementen les desigualtats amb els que encara no hi tenen accés i això és molt greu. Jo sempre dic que el futur ja ha arribat però està mal repartit.  Hi ha gent que pot viure el futur (hi ha cases a Califòrnia on hi ha control de veu, són intel·ligents, eficients, de baix consum, ecofriendly, automatitzades); en canvi, en un altre lloc dels Estats Units on no arribi la connectivitat passa tot el contrari. Aquest és un problema de les administracions i l’arribada del 5G és una oportunitat per saltar el 3G i el 4G. Això té uns costos, és clar, però un cop instal·lat, el 5G és molt més eficient. Això ha passat en molts països d’Àfrica, que s’han saltat el desplegament de les línies terrestres de telefonia perquè han arribat els mòbils i és molt més barat desplegar telefonia mòbil que terrestre; per tant, ja hi han arribat directament, amb les oportunitats de negoci i de transformació que comporta la tecnologia mòbil.

Amb la tecnologia 5G poden arribar a desaparèixer algunes feines i oficis, sobretot els més manuals? 

No és ben bé cert que les que estan desapareixent siguin les feines manuals. Desapareixen les feines repetitives, les que són automatitzables i pot fer una màquina. D’aquestes feines, n’hi ha que són manuals i n’hi ha que són de gestió. Per posar un exemple: una feina de jardiner o una feina de perruquer, és molt difícil d’automatitzar perquè és manual però sempre és diferent, no és repetitiva. Es poden automatitzar parts concretes d’aquestes feines, però no la feina pròpiament En canvi, la feina d’un comptable que fa càlculs en un full d’Excel és fàcilment automatitzable. La feina d’un advocat que l’únic que fa és buscar jurisprudència per un cas determinat és fàcilment automatitzable. Per tant, no confonguem feines qualificades amb no qualificades i tinguem en compte que algunes feines qualificades es poden substituir per qualsevol tecnologia d’automatització. Cal distingir entre feines repetitives i no repetitives. De feines no repetitives n’hi ha de manuals i d’intel·lectuals.

Quines són les oportunitats de negoci que portarà la tecnologia 5G?

Per començar haurem de viatjar molt menys per feina. Si podem tenir un retorn zero, una qualitat amb alta definició al mòbil o a la televisió de casa, podrem estar treballant 8 hores amb una persona al teu costat, des de casa mateix, mentre l’altra persona és a l’altra banda del món, perquè efectivament la tindràs al teu costat per parlar, per ensenyar-li un document, el que vulguis. Menys per tocar-la, la resta d’avantatges els tindrem tots. Jo crec que caldrà viatjar molt menys i es distribuirà molt més. S’obrirà la possibilitat que la gent pugui tornar als pobles; a la geografia de Catalunya hi ha indrets que s’estan despoblant: la gent marxa a on hi ha feina. Aquest és un vell somni que Internet va prometre però que no ha complert. Crec, però, que amb tecnologies d’aquest tipus hi arribarem.

A banda, pel que fa a temes concrets, es parla de telemedicina, de la possibilitat de tenir el metge a casa; es parla d’operacions amb remot; de poder tenir el millor mecànic per arreglar un aparell a la central nuclear de Vandellòs, per exemple, i al mateix temps, els experts, els enginyers, deslocalitzats, donar servei a una altra central nuclear que està ubicada a l’altra punta del món.

Crec que el coneixement podrà fluir de manera molt més eficient i la nostra és una economia del coneixement. El 70% de les feines dels països industrialitzats tenen relació amb el coneixement, amb moure bits més que no pas àtoms, és a dir, moure informació més que mercaderies. I després hi ha tota una sèrie de negocis, d’indústries, que es crearan que no ens podem imaginar encara, de la mateixa manera, per exemple, que no ens pensàvem que es crearien mercats d’aplicacions per als mòbils quan va sortir el primer Iphone. Hi haurà nous models de negoci i els negocis actuals es faran de forma totalment diferent. Es crearan indústries senceres al voltant del 5G.

De la forma com ho expliques sembla que el món tal com el coneixem quedarà enrere i donarem pas a un nou univers tecnològic, sorprenent i per explorar…

Mira-t’ho d’una altra manera, la idea de l’aldea global de McLuhan. Estarem en una aldea global real perquè podrem cantar al karaoke al vespre amb els amics que vulguem, des de qualsevol punt del món. Ja hi ha una pista d’això. Com juga la canalla als videojocs? Es connecten amb el seu Fortnite i estan parlant amb 4 o 5 amics que no s’han vist mai, no saben on són, que estan a l’altra punta del món i estan competint els uns amb els altres. D’aquests entorns inversius, dels videojocs, n’hem d’aprendre, perquè ara tenen una definició molt baixa, tenen poca qualitat (tot i que en tenen molta), però això anirà creixent; són un model a seguir i a millorar fora del lleure. 

Per als més joves d’entre 12 i 15 anys, el Fortnite o el Clash Royale són les seves xarxes socials. Grups reduïts que passen de l’esfera pública de les xarxes socials a un àmbit més íntim i privat. Això respon a un concepte que es diu “focs de camp” on es troben uns quants en un cercle de confiança.

Em fa l’efecte que caldrà fer una mena de reset mental per adaptar-nos i incorporar a la nostra vida totes aquestes novetats, amb la possibilitat, a més, que quedi gent a fora.

Sí i no. El món sempre ha canviat. Alguns teòrics diuen que està canviant massa de pressa perquè les tecnologies digitals són exponencials, però l’única cosa que hi ha segura és el canvi i, amb ell, l’aprenentatge continu. El fet d’estar sempre aprenent coses noves és molt important perquè l’educació és la base de tot. Per això la teoria que hi haurà un canvi, un trencament, una adaptació i que tot el que hem après ja no serveix de res, no és cert. Els valors sempre serveixen, tenir el cap ben moblat i mantenir un esperit crític; tenir un dubte científic davant la realitat, ja sigui digital, ja sigui física, sigui rural o a la ciutat, sempre serveix i crec que, de la mateixa manera que ningú ens va preguntar si volíem o no mòbils, que ningú ens ha ensenyat que si tenim wifi podem navegar més ràpidament, que en 3G se’ns acaben les dades i que molta gent gran el primer mail que hem tingut ha estat amb el mòbil, que mai hem tingut un ordinador, nosaltres, siguem on siguem, entrarem igual al 5G.

No crec que hi hagi cap trencament ni que la gent gran es quedi enrere. No, la gent gran no ha de patir. Quan s’han instal·lat Skype per parlar amb els nets ho han fet encantats i de seguida ho han après. Per tant, comença  haver-hi una sèrie de tecnologies molt transparents, que són molt més amigables amb els usuaris i que estan entrant a les nostres vides igual com van entrar els mòbils i no ens en vam ni adonar. 

Catalunya és el laboratori mundial del 5G. Això ens posa al centre del món en aquest aspecte?

Sí, això són acords que van molt més enllà del mateix Mobile World Congress. Acords entre administracions d’àmbit europeu, amb fons europeus destinats a això. Són projectes a llarg termini que ens posen al centre del món, al costat de Londres, on s’estan fent proves, de Silicon Valley o de Frankfurt. Ara, com deia l’Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat. Actuar amb un gran poder, estar a l’avançada, implica una gran responsabilitat que és que tot això arribi a tothom, que els grans beneficis que això generarà no es quedin en mans ni de quatre empreses, com passa a Silicon Valley, ni de l’estat com passa a la Xina, sinó que ha de redundar en el benestar de la gent. La gent no ha de ser només proveïdora de dades, i de dades conductuals de molt bona qualitat en el cas europeu, perquè empreses grans ens venguin més productes, sinó que això cal que redundi en el benestar de la gent. El repte no és generar riquesa sinó com repartim aquesta riquesa i com fem que les persones grans que viuen en poblets petits no es quedin enrere respecte a la gent jove de les ciutats que tindran 5G. Aquest és el repte: que la tecnologia, la connectivitat, la intel·ligència artificial, el 5G, sigui un dret universal com és l’habitatge, l’aigua o la llum.

Fins ara tot el que hem comentat sobre el 5G és en sentit positiu i, de fet, amb un to molt entusiasta, però, pot ser que el 5G tingui algun efecte en sentit contrari? Que pugui afectar la salut de les persones o el medi ambient?

No, no hi ha cap estudi que confirmi que la telefonia mòbil sigui nociva pel medi ambient. Amb el medi ambient tenim problemes més grans i greus. La tecnologia 5G és més eficient, gasta bastant menys. Té una petjada de CO2 més baixa. Per tant, tot són avantatges. No hi ha cap estudi seriós que digui que el 5G pugui ser un perill. Una altra qüestió és el mal ús que en puguem fer. El perill de la tecnologia sempre és l’estupidesa humana. Les tecnologies digitals poden ampliar les nostres capacitats però també les nostres mancances. Si som bons fent una cosa i utilitzem la tecnologia, la tecnologia ampliarà aquestes capacitats. Si aquella cosa la utilitzem per fer mal o de manera inconscient per perjudicar-nos, la tecnologia també ho ampliarà. Quan parlem d’intel·ligència artificial sempre fa més por l’estupidesa natural que la intel·ligència artificial.