Josep M. Cortina: “Si no provem, no ens equivoquem”

Parlem amb Josep Maria Cortina, economista i col·laborador de Núvol, que dirigeix el blog 'Prova i error' des de fa 12 anys.

Laia Solé

Humanitats i Periodisme

Josep Maria Cortina entra per la porta de la nostra redacció irradiant felicitat. L’economista, fotògraf i col·laborador de casa nostra està de celebració: el seu blog, Prova i error, d’actualitat cultural, arribarà ben aviat a la publicació número 3.000. Cortina s’ha assegut amb nosaltres, s’ha tret el barret -accessori que el caracteritza-, i ens ha permès conèixer la història del seu projecte i alguna de les accions que tirarà endavant per celebrar l’efemèride.

Josep M. Cortina. Foto: Laia Serch

Quan neix Prova i error?

Quan em vaig jubilar, el 2008. Vaig pensar que obrir-me un blog podia ser una forma de mantenir-me actiu, estar atent a la realitat cultural de Barcelona, i connectar amb amics i coneguts. A més, em vaig adonar que quan jo feia una exposició de fotografia, el dia de la inauguració venien 200 persones i era un èxit espectacular. Després, però, ja no venia ningú més, perquè si darrere d’un esdeveniment no hi ha mitjans, la gent no es mou. Aleshores vaig arribar a la conclusió que tenir un blog era una manera de projectar la meva fotografia. També com que sóc un amant l’òpera i la música, em va venir molt de gust posar-me el repte de penjar una ària d’òpera cada dilluns. En tots aquests anys no he fallat ni un dilluns.

Tot va començar com una prova en què tu anaves publicant aquells continguts que et semblaven interessants i que creies que també ho podien ser per una sèrie de lectors. En quin moment Prova i error va començar a fer-se gran?

A poc a poc, vaig anar incorporant gent a la iniciativa. Primer els meus fills, que publicaven algunes peces, després amics, i progressivament el blog va anar creixent i es va anar estructurant en diverses seccions. Actualment som 12 col·laboradors. Per exemple, tenim una secció que es diu ‘Paraula Encesa’, on l’Imma Colomer, actriu i directora catalana de teatre, recita poemes; també una interessant Secció gastronòica a càrred d’Hermínia Pujol. També hi ha ‘Darrers llibres’, l’apartat on Ricard Fernández fa crítiques literàries i cada mes recomana llibres. Seguint aquesta mateixa línia, hi ha la secció ‘Pantalles’, a càrrec de Judith Vives, que proposa pel·lícules i sèries. També tenim una secció de jurisprudència i lleis, un tema molt actual del qual s’encarrega el meu cosí, Carles Cortina. A ‘El post del lector’ qui ho desitja pot expressar les seves opinions. A ‘D’ací D’allà’, en Lluís Boada pren el pols de l’actualitat cultura. Jo, personalment, m’ocupo de la música i les àries dels dilluns, els reportatges fotogràfics, els articles d’opinió, les crítiques d’exposicions d’art i fotografia i alguna cosa més. Seguint aquest procés -i després de 12 anys de constància- hem aconseguit ja gairebé les 3.000 entrades al blog, cosa que ens fa molt contents.

3.000 publicacions són moltes. Què fareu per celebrar-ho?

De cara a commemorar aquest aniversari hem dissenyat una carta gastronòmica personalitzada, dissenyada per la nostra il·lustradora Lluïsa Jover, amb totes les seccions de Prova i error. Aquesta l’entregarem a tots aquells lectors que quan anunciem la publicació número 3.000 ens facin algun comentari. També hem gravat un vídeo divertidíssim, que penjarem a YouTube, on sortim tots els col·laboradors de la iniciativa, cadascú fent coses relacionades amb el rol que té. A més, el Valentí Gómez, ha fet un sonet sobre el blog. De moment això és el que tenim planificat, ja veurem si acaba sortint alguna cosa més.

Qui són els lectors de Prova i error?

Nosaltres cada dilluns enviem un butlletí per informar el col·lectiu que ens llegeix de totes les publicacions que hi ha hagut durant la setmana, normalment solen haver-n’hi cinc. Jo mateix m’encarrego d’elaborar-lo amb text i fotografia. Aquest recull l’enviem a unes 800 persones i això ens retorna en forma de visites, que jo estimo que setmanalment en tenim unes 250. Com que no tothom mira el blog cada setmana, m’atreviria a dir que això es tradueix en una comunitat de 350 o 375 lectors consolidats. Pot semblar una xifra ridícula, però per un blog particular d’aficionats té un pes important. Jo estic molt content amb aquestes dades, a més, si tu busques al cercador el nom del blog, sempre som els primers a sortir.

Josep M. Cortina. Foto: Laia Serch

T’agradaria tenir més difusió i incrementar la teva comunitat de lectors?

Evidentment. Tothom vol tenir-ne sempre més, què us he d’explicar a vosaltres que us hi dediqueu? (riu). A tots els que participem en el blog ens agradaria que la nostra feina tingués una mica més de difusió. De fet, constantment intentem donar-nos a conèixer, el que passa és que hi ha dos factors que en aquest sentit ens limiten. En primer lloc, això no és fàcil perquè els lectors del blog són d’una certa edat i estan poc comunicats tecnològicament; molts no utilitzen Twitter, ni Facebook, tampoc Instagram… D’altra banda som un blog universalista, tractem una diversitat molt gran de temes. Si féssim un blog sobre pipes d’escuma de mar, tindríem molts lectors, de tot arreu, però ser universalistes ens difumina. Això és el que justifica que hàgim assolit un sostre i que malgrat que anem introduint nous temes i col·laboradors seguim estabilitzats en aquestes xifres. Això sí, tampoc ens preocupa massa, ampliar la base i comptar amb lectors als quals no els interessa el que dius és perdre el temps. Tinc pocs lectors però són molt fidels i aquesta és la base que fa funcionar el meu projecte. De tota manera, qui no conegui encara el blog hi pot accedir molt fàcilment a través de la nostra adreça.

I pel que fa al número de col·laboradors, has pensat en fitxar a més gent?

Sempre que em trobo un amic o conegut que és especialista en un tema concret que m’interessa li proposo que col·labori amb nosaltres, però més aviat es tracta de col·laboracions puntuals i esporàdiques. És el cas de la sèrie de jazz que hem fet aquest darrer any o la que farem d’aquí poc sobre directors d’orquestra, que la durà a terme un conegut meu que havia estat violoncel·lista de l’OBC. Procuro anar engrescant a la gent a afegir-se a aquest projecte que no té cap més aspiració que la de passar-s’ho bé; ara bé, sí que és cert que sempre acabo enganxant a un tipus concret de persona, gent d’una certa edat.

Per què Prova i error i no un altre nom?

El títol del blog és una de les coses que més m’agrada. Prova i error és el mètode que ha progressat al camp de la investigació, de la ciència, de la cultura… Si no provem no ens equivoquem, però si provem ens equivoquem, i és aquesta la fórmula per avançar, al final acabes provant i encertant. En aquest sentit, jo considero que el nom del blog és tot un encert.

Abans ens has explicat que aprofites Prova i error per difondre els teus projectes fotogràfics. També tens un compte a Instagram on vas penjant tot el que fas i allà defineixes les teves fotografies com “imatges disparades amb un mòbil Samsung S21+”. Tot el que captures ho fas amb el mòbil?

Sí, excepte quan es tracta d’una cosa on hi ha molta acció, ja que aleshores va bé tenir una càmera, pel tema de poder-la agafar i també disposar del visor. El problema dels mòbils és que no tenen visor i has de guiar-te per la pantalla, però la veritat és que el nivell que tenen aquests aparells és espectacular. A més, a això se li ha d’afegir un element molt interessant: de totes les fotos que jo he fet aquest estiu, el 80% no les hauria fet perquè no hauria portat la càmera a sobre. En canvi, amb el mòbil sí que ho puc fer. Ara bé, intento aprofitar els avantatges de la fotografia digital, però sense caure en el parany de fer centenars o milers de fotografies. Procuro disparar amb l’òptica del que havia d’estalviar el rodet, segueixo tenint l’afany del qui pensa abans de disparar la fotografia.

Més enllà de mantenir el teu blog al dia i de fotografiar el teu voltant, també col·labores amb Núvol. Què ens en pots dir d’això?

Ja fa bastant temps que col·laboro amb vosaltres, potser ja han passat 8 anys. De fet, també estic de celebració en aquest sentit, l’altre dia vaig arribar a la meva peça 300. A mi el que m’agrada és explicar la història de com vaig acabar sent col·laborador vostre, perquè va ser gràcies a Prova i error. Com que cada dilluns penjava l’ària d’òpera al blog i tenia coneguts dins de Núvol que em seguien, l’Aina Vega em va proposar escriure peces sobre música. El problema és que jo de música no en sé prou, no tinc cap formació musical, simplement sóc un aficionat, però com que havia vist que no tenien a ningú que fes publicacions sobre fotografia i jo d’aquest camp en sé una mica més, vaig proposar col·laborar amb ells en aquest tema.

Josep M. Cortina. Foto: Laia Serch

Quan el 2008 vas donar el tret de sortida a aquesta iniciativa, pensaves que arribaria tan lluny?

La veritat és que no i això és una cosa que em fa feliç i m’il·lusiona. Jo estic content perquè aquest és un blog que té un nivell d’informació i de criteri molt notable per ser un grup d’aficionats, hem assolit un nivell de qualitat força alt i la gent que ens llegeix això ho valora molt. No estic massa segur del que durarà aquest projecte. És evident que no tinc successió, perquè els meus fills s’hi han implicat, però molt parcialment. Per tant, això s’acabarà el dia que jo me’n cansi o perdi la il·lusió. Però bé, la veritat és que el camino se hace al andar i mentre nosaltres seguim gaudint de fer el blog i de trobar-nos, Prova i error seguirà viu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació