Chema Madoz. Quan els blancs i negres ho diuen tot

Podem trobar metàfores lluny dels poemes de Rubén Darío, igual que la ironia no és propietat exclusiva dels monòlegs humorístics o dels cínics. Chema Madoz, sarcàstic i enginyós, domina i retrata la metonímia i la metàfora per convertir-se en el màxim exponent espanyol de la poesia visual, o com ell prefereix, de la poètica fotogràfica. Barcelona rep fins a finals de març l’exposició del fotògraf madrileny, que ens convida a submergir-nos en un recorregut pel subconscient.

La Galeria Joan Prats acull l’exposició “Chema Madoz” per presentar els treballs més recents de l’artista. Les parets d’un blanc impol·lut participen del joc de blanc i negres saturats i definits que caracteritzen la fotografia de Madoz. L’elegància és la indiscutible protagonista, proporcionada pels contrastos, la llum natural i les composicions simètriques i equilibrades. La netedat i la finor són el segell d’aquest artista que utilitza objectes de la vida quotidiana per manipular-los i buscar paradoxes o associacions.  A Madoz l’ interessa “la idea de troballa, de descobriment, de percebre el misteri en el quotidià”.

La seva fotografia involucra l’espectador des del moment en què convida a una reflexió. L’estabilitat formal juga un paper trencador en el nostre pensament, esmiculant regles i convencionalismes, fent-nos dubtar i desafiant els nostres valors. Les composicions i retrats de Madoz desperten un neguit i suposen un repte per a un públic que vol ser partícip de la ironia i de l’humor. És per això que Chema Madoz crea poesia somrient.

Les fotografies parlen del pas del temps mentre deformen vies de tren que es converteixen en l’esfera d’un rellotge. La importància de les accions i el fet que les paraules se les emporta el vent, es dibuixa en una taca de tinta que s’escapa d’un sobre de carta. Es combina la poesia visual amb els versos i paraules que abandonen els llibres o construeixen el tall d’una flor. Madoz parla de la poesia en gran, de la inherència de metàfores, musicalitat i rimes a totes les esferes de la vida.

El minimalisme és el segell inconfusible de Madoz, emmarcat en formats quadrats i paper baritat, on la falta de color li permet aconseguir la senzillesa. L’artista fotografia en analògic, curiós, ja que la composició i la combinació d’objectes no es fa de forma digital sinó manual i artesanalment.

Chema Madoz és un dels fotògrafs espanyols més reconeguts en l’àmbit nacional i internacional, tant pel públic com per la crítica. Va començar la seva carrera a principis dels anys vuitanta, una carrera que combina la producció i la formació constant. Ha participat en salons, exposicions col·lectives i individuals, i ara torna a Barcelona després de la seva última exposició “Ars combinatòria” a la Pedrera l’any 2013.