CLAM, el cinema com a motor de canvi social, anàlisi i reflexió

El cinema és una via per debatre problemàtiques socials molt presents en els nostres dies. Parlem amb Josep Maria Carrillo, president de l’associació FICNA, organitzadora del Festival de Cinema per conèixer més detalls del CLAM.

Aquest cap de setmana encara sou a temps d’anar a Navarcles i veure algunes de les pel·lícules que projecta el CLAM, juntament amb les activitats paral·leles que s’organitzen.

El CLAM, el Festival Internacional de Cinema Solidari, ha unit dos aspectes que sempre havien estat propers, però que costava de trobar agrupats al voltant d’un eix temàtic comú: cinema i denúncia social. Si bé és cert que el setè art serveix –i ha servit al llarg de la història- per radiografiar la societat, analitzar comportaments, fer crítica d’actuacions injustes i reflectir els valors compartits en un determinat moment, també és veritat que l’entreteniment ha estat molt present en la història del cinema. Fins no fa gaire, era difícil trobar propostes que encoratgessin al públic a reflexionar sobre problemàtiques socials comunes. El CLAM ha agermanat el cinema i la crítica social i ofereix activitats paral·leles per aprofundir en les temàtiques elegides: conferències, taules rodones i la participació de directors i directores de cinema que parlen d’algunes de les seves pel·lícules exposades. Josep Maria Carrillo, president de l’entitat FICNA-organitzadora del festival- explica que “cada any intentem abordar qüestions d’actualitat i que siguin un reflex del món on vivim”. L’espurna del CLAM que va donar origen a aquest festival -que ja té nou anys de vida- va sorgir “a partir d’un grup de persones interessades i aficionades al cinema, i que al mateix temps, tenien inquietuds socials” ens diu Carrillo. “El director del festival, en Valentí Oliveras, que des de sempre ha treballat professionalment en el món de l’exhibició cinematogràfica, va llançar la idea de crear un festival de cinema que pogués reunir la projecció de pel·lícules lligades a problemàtiques socials. El CLAM intenta, a partir del cinema, obrir espais de reflexió sobre problemes que ens afecten a tots. Carrillo apunta que “tot i que som coneixedors d’altres iniciatives similars, després de 9 edicions, el CLAM vol aconseguir convertir-se en el festival de referència de Catalunya en temàtiques de solidaritat, defensa de la pau i valors humans”.

Desigualtat i injustícia social a través de la pantalla gran

Però per descriure les desigualtats del món i la injustícia social hi ha abundant material cinematogràfic i documental. ¿Com es fa la selecció de pel·lícules que es projecten? “La selecció es fa en una comissió de cinema formada per gent amb un profund coneixement cinematogràfic, atenta a les novetats que apareixen en el mercat cinematogràfic a cada moment. Hi ha alguns criteris importants per a nosaltres: la qualitat cinematogràfica, que hi hagi un contingut social i que -en la mesura del possible- siguin obres no estrenades. Una de les majors dificultats, de vegades, és trobar pel·lícules que reuneixin aquests criteris i que puguin il·lustrar alhora els temes que hem triat”.

Cinema i conscienciació social

“El cinema, a través de les imatges, té una gran capacitat d’influència i condiciona en molts aspectes els nostres comportaments” afirma Josep Maria Carrillo, president de FICNA. No obstant això, per canviar el model de societat calen més accions i activitats complementàries al voltant d’uns eixos educatius.“El cinema és un element important per encetar debats i reflexionar sobre allò que ens passa, però per si sol no és suficient per canviar un model de societat”, diu Carrillo. “El que creiem és que, a partir de la consciència dels problemes i de les possibles alternatives –és a dir, de les idees- és possible crear un estat d’opinió favorable al canvi social”.

Ciutadans o consumidors i les patologies socials: temes del cicle actual

Durant la present edició del CLAM s’estan projectant films que aprofundeixen en patologies socials: addicions, aïllament social, el culte al cos o l’oci vandàlic, entre d’altres. I també s’estan visionant pel·lícules que reflexionen sobre el paper dels individus avui, al voltant del consum.

“Amb el tema de “Ciutadans o consumidors?” volíem obrir un espai de reflexió sobre el consumisme que ho envaeix tot, i veure si som considerats merament com a consumidors o com a ciutadans actius, amb obligacions, però també amb drets”, apunta Carrillo. L’altra temàtica del cicle, “les patologies socials” incideix en “diversos comportaments que tenen un fort component social i dels quals no sempre és clar el límit entre el que és normalitat o patologia”. El cinema aporta reflexions aquest darrer cap de setmana “sobre els canvis en les relacions socials que es produeixen a la nostra societat, amb qüestions com l’addició a les cibertecnologies, el culte als cos, l’addició al treball o l’oci vandàlic. Molts d’aquests comportaments, pensem que tenen a veure amb la pèrdua de referents i de valors. I també en un model de relacions personals superficials i mediatitzades per tot tipus d’aparells electrònics, que ens mantenen permanentment connectats, però que ens fan caure en el risc de deshumanitzar les nostres relacions”. Carrillo afegeix: “Voldríem que el programa que proposem ajudi a reflexionar sobre aquestes qüestions amb la mirada profunda de la creació artística”.

Activitats per a escoles

El CLAM prepara, també, activitats per a les escoles. “Amb les escoles s’ofereix a les direccions dels centres unes pel·lícules que ells poden triar en funció de la seva idoneïtat pedagògica i l’elaboració d’un dossier per poder treballar a l’escola sobre la pel·lícula que han vist”. L’objectiu? “Aportar una eina de formació relacionada amb el llenguatge audiovisual que alhora plantegi interrogants als adolescents sobre el món on viuen”.

Arcadi Oliveres, premi Pere Casaldàliga d’enguany

El Festival Internacional de Cinema Solidari, CLAM, premia cada any la figura d’un representant de la pau i dels drets humans. Aquest any el premi ha estat concedit a l’economista i activista Arcadi Oliveres. “Oliveres és representant d’una veu que s’aixeca en front de la injustícia i que defensa els més desafavorits. És un lluitador infatigable per a un món millor i un treballador per als valors humans fonamentals” conclou Carrillo.