Un etílic holocaust de rosegadors

Suposo que hi ha un departament al Cosmos que s’encarrega de proporcionar-te segones oportunitats. En aquesta ocasió, si no ho ha fet aquest departament, ha estat La Llama Fest. La flama de la vida. El Festival de Comèdia Alternativa de Barcelona va tancar la seva quarta edició a La Lleialtat Santsenca amb la projecció de Hundreds of Beavers, un neoslapstick homenatge als grans títols que a mi se’m va escapar a l’últim Sitges (en canvi, vaig poder veure Lake Michigan Monster, dels mateixos creadors) i que aviat vosaltres també podreu veure a les vostres pantalles, perquè Filmin l’estrena aquest 22 de març. Pel·lícula dirigida per Mike Cheslik, que també coescriu juntament amb Ryland Brickson Cole Tews que, a la vegada, protagonitza. A l’equip petit hi ha la bona confitura. Una absoluta proesa de 108 minuts marcats per una embogimenta hiperactiva tintada en blanc i negre.

Hundreds of Beavers no enganya. I no ho fa des de la primera impressió, que és el títol: narra com un venedor d’applejack (un aiguardent produït a partir de les pomes i procedent del període colonial americà), anomenat Jean Kayak (Ryland Brickson Cole Tews) ha d’exterminar desenes de centenars de castors. Un cop vist com el seu negoci es desintegra, Kayak, totalment desemparat i sense res més que el seu enginy, haurà de fer servir l’astúcia per derrotar un exèrcit abissal de mamífers despiatats en un clima advers localitzat al bell mig de la panoràmica gelada de Wisconsin. La lluita a mort contra els rosegadors no serà en va: haurà de vendre les peces a un mercader malhumorat (Doug Mancheski) per anar comprant eines, armes i ítems que recol·lectarà ambiciosament per arribar, com si es tractés d’un videojoc rpg retro, a l’objectiu final: guanyar-se l’anell per poder casar-se amb la filla del comerciant, la pelletera (Olivia Graves), de qui el nostre protagonista s’ha enamorat de manera apassionada i obsessivament.

Durant la seva aventura de redempció i resurrecció, Kayak anirà millorant les trampes que planta, i aprendrà cada vegada nocions de caça més efectives, com un cavernícola de l’edat de pedra, concentrant metafòricament milions d’anys de la història de la humanitat. Celebrarem, com a espectadors, els seus upgrades i la seva progressió, que incrementaran proporcionalment la dificultat de la missió i alhora faran palesa una enginyeria argumental inaudita, que s’anirà sofisticant en ella mateixa, en una mena d’orgia de gags metareferencials. Més enllà de la seva literalitat física, Hundreds of Beavers també és una història d’ambició, i fa reverberar un subtext polític que ataca amb comèdia i gamberrisme la societat de consum, la globalització i la voracitat del capitalisme que tot ho aniquila. A tot això s’hi suma un al·licient irresistible: Ryland Brickson Cole Tews, que no només té una composició de nom i cognoms curiosa i divertida, sinó que també exhibeix una actuació elèctrica, performativa i teatral. Enganxa, com el cavall. Això fa que tot plegat agafi una embranzida delirant, i que la bola de neu de bogeria es faci cada vegada més gran, fins a esdevenir una massa incontrolablement hilarant.

El film esquitxa d’un absurd molt intel·ligent i autoconscient, però no només es preocupa per la intenció i la narrativa, sinó que la faula està revestida d’una proposta formal que demostra que els seus creadors han consumit, com yonkis, quantitats industrials de cinema. Per això és inevitable identificar constantment picades d’ullet, microhomenatges pindolars que van des del treball de Guy Maddin a l’abans citat slapstick de Chaplin o Buster Keaton. També interpel·lacions a l’imaginari primitiu i presonor de Griffith i Méliès, i els sketchs recorden inevitablement tant al surrealisme fabulós dels Monty Python, als episodis de Looney Tunes o el Coyote amb els quals molts vam créixer.

Sí que és cert que la cosa decau a partir de la segona meitat de metratge. La trama s’estira com un xiclet i perd pistonada quan l’espectador es familiaritza amb la mecànica de l’engranatge i assumeix el truc de màgia (que en aquest cas, el mag revela des del primer minut). Però fins i tot la porció avorrida i rutinària forma part de l’epopeia, al·ludint a la infernal rutina de la Sodoma de Pasolini o la quotidianitat demencial akermaniana. Sigui com sigui, Hundreds of Beavers és l’evidència irrefutable que una producció no necessita grans pressupostos si l’univers que planteja o recrea està edificat amb amor, traça i finor. D’alguna manera, aquests bojos ens estan recordant, amb aquesta filigrana, que la força de la creativitat continua sent important (imprescindible, de fet), per aconseguir una mena de fluor substanciós i ric, que hauria de ser el combustible més demandat a la cultura moderna, l’or més reclamat de la nostra contemporaneïtat artística. Una substància suculenta i saborosa, com el destil·lat de poma que anhela Jean Kayak, el borratxo més encantador del món.