Suncine. Quan les orelles cremen

El festival pioner de cinema mediambiental

Les migracions per causes climàtiques dupliquen el nombre de refugiats que fugen de la guerra. Set milions de persones han abandonat aquest any les seves llars per culpa dels desastres naturals. Les dades són alarmants, però si la Terra continua girant al ritme vertiginós amb què ho fa ara, l’horitzó pot ser encara més fosc. El 2100 el nivell del mar podria arribar a augmentar fins a un metre, alerta l’últim informe de l’ONU. I la temperatura, si no reduïm les emissions de CO2, fins a quatre graus. Als millennials ja ens en parlaven a l’escola, del canvi climàtic, de l’esgotament de recursos i de totes les conseqüències negatives que comportaria, però hem procrastinat fins a una situació límit.

Captura del documental Gaza

Qui també fa vint-i-sis anys que adverteix d’un futurible canvi climàtic és el Suncine, fins fa poc FICMA, el festival pioner de cinema mediambiental. I no anaven gens desencaminats. Ara, que ens toca de prop, per fi hem après a posar-li ulls, nas i boca. I nom, fins i tot: Greta Thunberg encarna una nova fornada conscienciada, de mirada desafiant contra Donald Trump i les generacions predecessores que no han fet els deures. Com la meva. I per què no ens hem posat les piles fins ara? «No reaccionem fins que veiem que les nostres orelles cremen. I ja estan cremant», raona Jaume Gil, director del Suncine. Any rere any, el festival aporta un nou gra de sorra per sensibilitzar amb una selecció de les millors pel·lícules de temàtica ambiental d’actualitat. «Aquesta edició ens hem afegit al moviment de canvi liderat pels joves amb la jornada FridaysForFuture, per exigir que les decisions polítiques siguin coherents amb el moment que estem vivint».

Però més enllà de l’emergència climàtica, la mostra segueix el fil conductor de l’activisme de gent anònima que s’agrupa per portar llum a diferents situacions ambientals. D’entre les més de 1.300 pel·lícules presentades al certamen, només deu han estat escollides per competir, a la secció oficial, pel Sol d’Or. Estrenes a Espanya amb mirada global, cinematogràfica i inspiradora, de països molt variats i temàtiques transversals que ratifiquen la identitat del festival. «El medi ambient va més enllà de l’ecologia, és tot allò que envolta l’ésser humà», remarca Gil. És a dir, així com les accions humanes afecten el planeta, tot el que hi succeeix repercuteix en l’home. Ho veiem en pel·lícules on el tema principal és la conservació de l’entorn com The River and the WallGaza o Cuentos del río, en documentals sobre mobilitat sostenible com Motherload o en treballs que aborden la connexió entre l’humà i la natura a través de l’espiritualitat, com és el cas de Sisters of the Trees o Islands of Faith.

L’Institut Francès acull el 6 de novembre la projecció inaugural de Defend Protect Conserve, però el gruix principal de projeccions es concentra als Cinemes Girona. L’entrega de premis es farà el 16 de novembre al CosmoCaixa, en l’acte de cloenda on es projectarà Sea of Shadows, una producció de l’actor Leonardo DiCaprio. La situació no és irreversible segons l’Acord de París, però sí que cal un canvi de model immediat i que la conscienciació, cada vegada més transversal, sigui efectiva. Que les orelles ja cremen.

Us recomanem aquests tres films del festival:

Heroïnes del futur

Motherload

Moure’s en bici; bona mesura per reduir les emissions de CO2. Poc pràctica, per a molts, per anar equipat o acompanyat. Tot un descobriment, per a altres, com la protagonista de Motherload (EUA, 2019). Liz Caning va trobar la felicitat en la bicicleta de càrrega. Una activitat saludable per fer amb els seus fills i una connexió amb la natura que no sentia des que era petita. D’esquena a l’hegemonia digital, va descobrir una comunitat, majoritàriament de mares, que ha iniciat una revolució social i feminista que va més enllà de promoure la mobilitat sostenible.

Aigua, arbres, filles

Sisters of the trees (Argentina-Índia, 2018), és un documental poètic que trenca tabús d’espiritualitat i gènere a partir de la metàfora. Camila Menéndez viatja a Piplantri (Rajasthan) on a diferència de la resta d’indrets de l’entorn, les nenes no són un cost econòmic, poden créixer-hi i ser educades. Des que l’alcalde del poble va descobrir què significava perdre una filla, per cada nena que neix, s’hi fa un ritual preciós i s’hi planten 111 arbres. L’aigua ha tornat a Piplantri.

Vides emmordassades

La guerra també és medi ambient. Ho veiem a Gaza, de Garry Keane i Andrew McConell (Irlanda, 2019). Són les històries de supervivència, els somnis i les pors de testimonis que intenten viure amb normalitat enmig de la incertesa del conflicte entre Israel i Hamas. Entre tots ells, impacta el de la Karma, una noia jove que encarna la veu de Palestina. “Els altres països no veuen res més enllà que estem constantment en guerra, i em molesta perquè l’únic que ens donen és empatia”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació