On vols viure?

El Museu del Disseny ha projectat el documental ‘Demain’, que desplega exemples de petites i mitjanes accions que busquen evitar un futur infernal

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

La càmera segueix, lentament, el trànsit d’un pont del centre de Copenhaguen; sobre la imatge se’ns indica gràficament quin és l’espai destinat als cotxes i quin és l’espai que tenen els ciclistes per circular. Tenen exactament el mateix tros de via. La calçada està dividida en dues parts iguals; a banda i banda, les voreres. És un dels exemples (un exemple del mastegat model escandinau) que el documental Demain, dels francesos Mélanie Laurent i Cyril Dion, serveix als qui encara creuen que el món es pot salvar, aquells que esperen que el planeta no esdevingui bola caòtica i putrefacta més d’hora que tard (d’aquí a cent anys, diuen alguns experts).

‘Demain’, una esperança raonada.

Avui, els qui encara tenen l’esperança viva són acusats de càndids, de tenir l’ànima pura. El catastrofisme guanya, de moment, la batalla; l’apocalipsi –la destrucció del món, és a dir, la nostra, la de l’espècie humana i animal– ens excita. Jo mateix sento una pulsió catastrofista ara, mentre escric. Aquesta proliferació ferotge de les teories de la «fi del món» l’expliquen amb fonaments i cura Déborah Danowski i Eduardo Viveiros de Castro a l’assaig ¿Hay mundo por venir? (La caja negra). Quedem-nos, però, a Demain, almenys avui.

Experts en imaginar finals

El documental, projectat la setmana passada al Museu del Disseny en el marc de les activitats complementàries de l’exposició La política del disseny (sobre la filosofia política que Papanek tenia del disseny), és una puntada de peu a la boca dels més fatalistes. El temps d’acció s’escurça a gran velocitat, però sembla que encara podem rescatar el planeta de la calamitat. El futur no ha entrat en coma. Hi ha gent (activistes, teòrics, governs) que planta cara. Alguns ho fan amb un somriure bonifaci, altres amb una ganyota de tensió: saben que els minuts corren en contra.

Laurent i Dion han recorregut el globus a la recerca d’accions –petites i mitjanes accions– que ajuden a capgirar el rumb suïcida del planeta. Un rumb al qual tots contribuïm: aplanem el camí, es vulgui o no, amb més o menys culpabilitat. Els directors han viatjat al Regne Unit, a Dinamarca, a Bèlgica, al sud de l’Índia, als Estats Units, a Suïssa, entre d’altres països. També han explorat França. A tot arreu han trobat gent entusiasta, amb projectes en curs, amb solucions exitoses a curt termini, amb grans desitjos de veure resultats més contundents en un futur més o menys allunyat. Gent que rema contra la cançoneta catastrofista i el neoliberalisme egòlatra i mesell; no pas cec o extraviat. Propostes concretes pel canvi que Laurent i Dion intercalen amb veus expertes.

Una d’aquestes veus és la de l’activista mediambiental Rob Hopkins, que ens recorda com la societat actual és més hàbil a l’hora d’imaginar escenaris apocalíptics (ficcions, vídeojocs…) que no pas solucions urgents. Un símptoma alarmant i un exemple d’aquesta atracció pel col·lapse que acaba generant inacció (al grups dels passius també hem de sumar-hi aquells que se senten salvats, els que pensen que res els arribarà perquè ja hauran traspassat). Les de Jan Gehl, urbanista danès, i Pierre Rabhi, assagista i agricultor francès, són dues de les altres veus destacades d’un documental que és formalment simple (transicions correctes i gràfics fallits, similars als de la publicitat bancària) i narrativament clar. La informació estesa és abundant: entre exemples pràctics (aplicats a l’agricultura, l’energia, l’economia o l’educació) i discursos teòrics, Laurent i Dion llancen dades i informacions que justifiquen la necessitat d’una esperança raonada; per exemple, l’avatar d’un videojoc –la imatge que ens representa– consumeix tanta energia com quaranta etíops. Tot plegat és una incitació a la reflexió. L’acció és cosa teva.

Papanek: “Tot això és disseny”

Alguns lectors podeu preguntar-vos què té a veure l’agricultura, l’energia o l’educació amb el disseny, amb Papanek. Una taula rodona posterior a la projecció va resoldre la qüestió, que, de fet, té una resposta ben senzilla: el disseny interfereix en tot (o així hauria de ser). Guim Espelt, el moderador, expert en disseny de ficcions, va recordar l’arbre ‘Work Chart For Designers’ en què Papanek agrupa l’educació, la creativitat, la recerca i l’organització social i comunitària sota una màxima: ‘Tot això és disseny’. El dissenyador austríac ens ajuda a trobar i entendre la relació entre el disseny i la resta de camps. Teoria dels vasos comunicants.

Per revertir, però, els efectes del rumb temerari desplegat a Demain no cal que el disseny col·laboratiu despunti en excés. Ens fa falta un disseny aplicat a les accions senzilles; un disseny lògic, que faciliti. “Avui, tips de ficcions distòpiques i futuristes, veiem com noves imatges de futur són possibles. No ens calen ni robots, ni cotxes voladors, ni gratacels, les accions que mostra el documental són pràctiques de fa un segle”, destaca Elisabet Rosselló, historiadora de futurs i fundadora de Postfuturear. Per Lluís Sabadell, artista que treballa l’ecologia, “el canvi ha de ser una gran festa”. “Cal plantejar els diferents futurs com un canvi de mentalitat. La nova ecologia treballa en aquest sentit. Mirar-nos l’apocalipsi enfonsats és molt fàcil”. Òscar Guayabero, dissenyador, també és partidari de crear un nou relat. Recorda el que es diu sovint i cal combatre: “És més fàcil creure en la fi del món que en la fi del capitalisme”. El relat que proposa Guayabero ha de tenir en compte els dissenyadors: “No podem salvar el món, però podem posar-nos al servei d’aquells que sí que poden fer coses en aquest sentit; al servei de la innovació social, que actualment avança al marge del disseny. Les eines i metodologies del disseny poden contribuir a millorar les economies del bé comú o les cooperatives de consum”. Com sempre, tot és una qüestió de voluntat. De voler sobreviure o deixar-se eliminar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació