Marvel, el Port Aventura de Martin Scorsese

Scorsese descriu el cinema de Marvel com un producte prefabricat

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

Quina setmaneta: la visita de la família reial a la ciutat comtal, algun intent de barricada i debats entre els representants dels partits polítics que el 10N competiran per un seient al Congrés. Tot apuntava malament, i semblava que, novament, la beneïda cultura ens seria subministrada per anestesiar tanta faràndula. Però, lluny de suavitzar la tensió, un semidéu del cinema, Martin Scorsese, ha posat més llenya al foc amb un article al New York Times. En aquest escrit, reafirma amb una nítida argumentació les paraules que va proferir en una entrevista publicada fa uns mesos a la revista britànica Empire, on descriu el cinema de Marvel com un producte prefabricat (poc menys que les pizzes congelades), desproveït d’autenticitat i de valor narratiu.

“Endgame”, és la tercera part de la saga d’Avengers, de Marvel. La pel·lícula amb més recaptació de la història

“I Said Marvel Movies Aren’t Cinema. Let Me Explain” té la forma d’una tesina canònica, digna d’estudi en cursos de teoria de cinema, on el bo de Martin indaga sobre el paper que juga un director o contraposa el cinema d’autor i el comercial. El “Let me explain” del títol sona igual de rotund que el “si m’ho permeteu” virgilià: Scorsese comença fort i afirma que el cinema és una forma artística que, necessàriament, ha de culminar en l’inesperat, la sorpresa. Als antípodes d’aquest codi atàvic conviuen les franquícies com Marvel, contra les quals arremet sense clemència: el cineasta qualifica aquestes -en una tonalitat visiblement despectiva-, com a “parcs d’atraccions”, i insisteix que s’allunyen de les pel·lícules que ell adora.

Com el benintencionat Travis de Taxi Driver, Scorsese esdevé el xèrif que planta les lleis sense consultar abans, amb intransigència. Tan educat i acadèmic com letal i sever, assegura que la producció de Marvel no entra en la seva definició dogmàtica de cinema. Llavors: què es pot considerar cinema? Per exemplificar, Scorsese cita un elenc variat: Spike LeeWes AndersonIngmar BergmanGodard. Les seves, esculpides amb precisió artesanal, són pel·lícules que produeixen vivències catàrtiques. Dedica especial atenció a La finestra indiscreta, de Hitchcock, que defineix com una “extraordinària experiència” que facilita la química entre espectador i obra.

No en va, el director fa referència a un tipus d’obres en les quals es retrata la profunditat dels personatges, on s’imprimeix en cel·luloide la seva psicologia. De com aquests estimen i fan mal. Pel·lícules on es despulla la condició natural de l’ésser humà, infestada de contradiccions i paradoxes, i on la narrativa és l’element central. Sembla ser, doncs, que la qüestió no és gradual ni qualitativa, sinó senzillament essencial: existeix el cinema i, per altra banda, alguna cosa semblant al Port Aventura.

Si LaMotta de Toro Salvatge és un pes pesant, el seu creador no queda enrere. I com a combatent d’elit, Scorsese no ha de donar explicacions a l’hora de sostenir una postura. La seva trajectòria el sospesa en un altar al qual només tenen cabuda els genis. Es posa els guants a l’hora d’escriure l’article, i no se’ls treu en cap moment. Com a soldat, el bo de Martin creu en el risc: un ingredient inexistent en els films de superherois i superpoders, on no hi ha perill ni misteri. Les franquícies cinematogràfiques són un mercat que parteix d’un estudi amb la finalitat d’obtenir un producte, testat, provat, modificat i dirigit a un públic determinat: el consumidor.

Però llavors, com s’expliquen les hordes d’espectadors que són convocats quan s’estrena, per exemple, Avengers: Endgame (amb més de 2.790 mil milions de dòlars recaptats, la més taquillera de la història)? Diu Scorsese que és una qüestió d’oferta i demanada: en les grans i principals sales del món, la gent només trobarà aquest tipus de material. Per tant, el director entén el cinema (com a espai) com un temple sagrat que ha estat profanat per Hulk, Spiderman, Iron Man i companyia. Per acabar d’adobar-ho, afegeix que s’ha perdut la tensió productiva entre l’artista i la gent de negocis. Directors, guionistes i creadors es troben supeditats a la indústria de l’entreteniment. L’hegemonia del domini financer està eliminant l’art.

Amb tant alarmisme i fatalisme mereix ser tractada la situació? No està caient, el bo de Martin, en un reduccionisme agut? No està emprant certs prejudicis elitistes? Es respira un classisme artístic, que valida només el cinema d’autor o anterior a les grans franquícies com Marvel. Busco ajuda i la trobo en el crític i periodista especialitzat en cinema, ciència-ficció i cultura popular, Pep Prieto, que coincideix amb un servidor considerant l’article impecable i fascinant. Però “Scorsese cau en l’error comú de negar la capacitat aliena de generar emocions. Com Marvel és un artefacte, automàticament se’l titlla de prefabricat i se li nega la capacitat de construir una narrativa legítima”.

L’adotzenament de Scorsese, em comenta Pep Prieto, suposa un menyspreu a tot allò que es concep com a comercial, i ens porta a un altre debat: “què és comercial i què no? Perquè jo no conec cap pel·lícula que no s’hagi creat per ser vista”. Un prejudici, per altra banda injust, ja que creu “que el director no ha vist tot l’univers Marvel, i està emetent una opinió a partir d’un criteri fragmentat”. A més, el cineasta obvia que el cinema de Marvel, lluny de ser un producte cinematogràfic superficial, és un imaginari colossal. En paraules Prieto “neixen d’una subcultura, d’anys de còmics i una literatura que, a més, té una lectura política i social”. Per tant, potser quan ens trobem davant del Capità Amèrica i la resta de Venjadors, hauríem de filar més prim i deixar enrere aquest intel·lectualisme pedant, herència d’un postmodernisme que xoca amb els nous formats audiovisuals i artístics.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació