L’espiritualitat de dins cap enfora

La Mostra de Cinema Espiritual para atenció a l’espiritualitat des d’una perspectiva àmplia i inclusiva

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodisme i Humanitats. UPF

La fe té la facultat de ser una realitat viscuda i comprensible només en la intimitat i alhora una experiència comunitària. És per això que la Mostra de Cinema Espiritual, en el seu afany de parar atenció a l’espiritualitat des d’una perspectiva àmplia i inclusiva, ha programat pel·lícules que reflecteixen un vessant o altre. Se celebra del 15 al 30 de novembre arreu del territori català.

Fotograma de ‘Lazzaro feliç’
Fotograma de ‘Lazzaro feliç’

Si el que busqueu és sentir l’inabastable de l’espiritualitat a través del cinema, el vostre cap de cartell indiscutible del festival és Lazzaro feliç (Alice Rohrwacher)Es tracta d’una pel·lícula que fa confluir la faula i la denúncia social en un personatge anomenat gens casualment Lazzaro. El noi passa la pel·lícula com un estaquirot, amb les faccions relaxades, la mirada atenta i sense gairebé articular paraula. Així és com la directora ha triat representar la bondat pura, aquella que, en la tradició cristiana, es diu que només van personificar els Sants Innocents pel fet d’haver trobat la mort abans que la consciència. I en la relació consciència-mal rau el missatge de la pel·lícula: la raó o la intel·ligència és el que desperta la maldat en la humanitat, abocant-la a una jerarquia infinita en la qual cadascú s’aprofita d’aquell que li queda per sota. Al final d’aquesta cadena hi trobem en Lazzaro, desproveït de l’ego i la vanitat que ens fan lluitar, encara que sigui per nosaltres mateixos.

En Lazzaro (és a dir, el Bé) és l’única constant en una pel·lícula dividida en dos actes contraposats: en el primer, els personatges treballen com a esclaus en una comunitat anacrònicament feudal, rural i de tonalitats càlides; en el segon, aquests són alliberats i passen a protagonitzar la lluita per la supervivència en la ciutat grisa, subsistint a base d’estafes al carrer i bosses de Cheetos robades. Tant la condició simbòlica del Lazzaro i del llop que apareix constantment com a representació del mal, com el lirisme del plantejament estètic de la pel·lícula i la falta de concreció espaciotemporal, aconsegueixen traslladar l’espectador al pla de l’espiritual, on l’experiència és intensament individual i devastadora.

Quan mirem l’espiritualitat des del seu vessant comunitari arribem a la religió, la qual històricament ha servit com a pretext per crear clixés sobre comunitats alienes que, molt sovint, no tenen tant a veure amb la religió com amb el desconeixement de l’altre. La voluntat del festival de cinema és mostrar realitats que han quedat invisibilitzades a casa nostra per així oferir un espai d’acostament i diàleg. En aquest sentit, destaca Una raó brillant, una producció francesa dirigida per Yvan Attal. Es tracta d’una comèdia lleugera i distreta, que narra la relació entre una estudiant d’origen argelià i el seu professor d’universitat a París, un home cínic, arrogant i racista. La pel·lícula segueix una estructura d’acostament entre personatges contraris prototípica, amb l’afegit de la tendresa i l’elegància característiques del cinema francès que converteixen la pel·lícula en una estona de distensió i empatia

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació