Les històries naturals

Dos documentals del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

A vegades la retòrica fa més nosa que servei. Això ho saben bé alguns documentalistes, que decideixen prescindir d’una veu narrativa i exploten l’atracció visual de la imatge, la força íntima i fonda dels silencis i l’expressivitat d’una música sòbria per explicar una història. Les úniques veus que s’hi senten són les d’aquells que la protagonitzen. Rebuig de l’artifici, essencialisme discursiu, extensió neorealista.

'Troperos' dirigida per Nicolás Detry
‘Troperos’ dirigida per Nicolás Detry

Els documentals que, a grans trets, es basen en aquests principis senzills, han esdevingut una tipologia cinematogràfica homogènia i certament reeixida, inspirada en la transmissió d’un missatge que s’empara en l’eficàcia de l’estètica més espaterrant. També sol haver-hi coincidència temàtica o ambiental: la natura en la seva esplendor, la seva bellesa i la seva cruesa quotidiana, amb protagonistes humans, aïllats, que personifiquen una existència atàvica, autèntica, agresta, commovedora. I una voluntat sacsejadora, com a idea subjacent, que és la de mostrar-nos com és la vida solitària i essencial a les muntanyes i als boscos. Li prenem el títol a Joan Perucho: són les històries naturals. No haurien agradat gens a Eugeni d’Ors.   

Al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló d’aquest any, que se celebra del 15 al 24 de novembre, hi ha un parell de documentals que exemplifiquen al peu de la lletra tot això que dèiem. Icònicament espectaculars, ambientats en un entorn que encara no ha estat prou domesticat pel progrés, testimonien una quotidianitat que es va escolant per la clivella de les lleis, l’avidesa del turisme i el respecte que imposa l’aïllament en un món permanentment connectat. Els seus protagonistes són persones que han preferit continuar subjectes als ritmes i als canvis de la natura. Igual que Dersú Uzalà, el caçador nòmada de la taigà siberiana retratat per Vladímir Arséniev i portat al cine per Akira Kurosawa, són incapaços d’adaptar-se a la modernitat i a la comoditat. Però no és pas que no ho necessitin, simplement és que no ho volen. 

De la Patagònia argentina a les muntanyes de l’Iran

Un d’aquests films porta per títol Troperos, està ambientat a la Patagònia argentina i l’ha dirigit Nicolás Detry. Un tropero és un «conductor de carretas o de tropas de ganado, especialmente vacuno» (RAE). Parlant de la Patagònia argentina, el tropero és, naturalment, un gaucho. El documental narra sense narrador la feina d’aquests homes del camp en una isolada vall de la província de Santa Cruz, no gaire lluny de la frontera xilena i del Fitz Roy, que mostra a l’espectador el sacrifici d’una manera de viure en vies d’extinció. En aquesta mateixa província, encara més al sud, hi va néixer l’expresident Néstor Kirchner, les idees peronistes del qual no ho estan pas, en vies d’extinció. 

L’altre documental, Beloved, és de factura persa i el signa el director Yaser Talebi. Està ambientat a les muntanyes de l’Elburz (o Alborz), al nord de l’Iran, entre la mar Càspia i la capital Teheran. La protagonista del relat, la Firouzeh, és una octogenària que, com els gauchos argentins, continua fidel a un estil de vida que comporta necessàriament la solitud, només mitigada per la companyia de les seves vaques i, potser, la proximitat de Déu. No hi ha tampoc narrador ni cap mena d’idealisme, simplement el testimoni i el reflex d’una existència humil i taciturna que traspua nostàlgia, segurament accentuada per la nostra recepció mundana i acomodada. 

La senzillesa i la duresa d’aquest estil de vida sí que trenca fronteres. Tant és si té lloc a les muntanyes de l’Iran com a les valls patagòniques, perquè els seus fonaments són exactament els mateixos. No és gens estrany, doncs, que tant Troperos com Beloved busquin una essència audiovisual el més pura possible, sense interferències discursives que facin trontollar la fermesa d’aquesta manera de viure despullada d’ostentacions. Tots dos documentals posen l’accent en els canvis estacionals i en subratllar les reflexions panteístiques dels seus protagonistes, que fan bona la filosofia d’en Ramon Cargol: «Així ho hem trobat i així ho deixarem». 

El pols de la vida

Troperos i Beloved no només fan pensar en Dersú Uzalà, sinó també en un altre documental que tenia un protagonista nostrat, El somni, i que resseguia l’última transhumància del pastor Joan «Pipa». Totes aquestes persones que, com ell, viuen o vivien d’acord amb les lleis de la natura, seguien el dictat estoic de la paciència i la constància per mantenir el pols de la vida. «Si no me gustara la vida en el campo no estaría acá», diu un dels gauchos. «Yo llego cansado, me acuesto, no me pongo a pensar en nada. Porque si me pongo a pensar quien sabe lo que pasaría conmigo. Pienso en trabajar y estar en el momento nomás. Pensar como que yo vivo solo nomás. Listo», explica un altre. I afegeix: «Es decisión mía. Yo me acostumbré a eso», i el temps passa. La Firouzeh reconeix que no recorda quants hiverns han passat tot esperant la primavera, però això no importa, perquè ella decideix que viurà «com a mi m’agrada» fins al final dels seus dies. 

Viure amb menys i respectar la natura: dos eslògans fàcilment extrapolables que poden servir per posar l’enèsim focus damunt de la consciència ecològica en l’era de Greta Thunberg. O, tal com canten els gauchos… 

«Yo no conozco fronteras,
soy igual que los ventarrones.
Pa mí no existen tranqueras,
alambre ni divisiones.
Y si tengo mis razones,
del mundo y su inmensidad,
porque Dios hizo la tierra,
según me han asegurado,
sin poste y sin alambrado
pa toda la humanidad».

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació