Les 11 del D’A

Fins al 9 de maig el D’A Film Festival Barcelona desplega la seva onzena edició. Després d’una anterior entrega turbulenta i exitosa exclusivament online, enguany oferirà 88 pel·lícules ─62 llargmetratges i 26 curts─  que es podran veure en diferents espais de la ciutat i per streaming, a Filmin.cat. Amb una vintena de produccions catalanes, pel festival passaran figures com Elisabeth Moss (Shirley) Cristina Rosenvinge (protagonista i compositora de Karen); Carrie Preston i Joe Cole (One of These Days) Matías Piñeiro (Isabella); Bruna Cusí i Ricardo Gómez (Mía y Moi); Abel Ferrara i Willem Dafoe (Siberia); Albert Dupontel (Adieu les cons); Petra Martínez i Anna Castillo (La vida era eso); Burhan Qurbani (Berlin Alexanderplatz). A més, com sempre, el Festival dedicarà una retrospectiva i recuperarà alguns gegants de la cinematografia dels nostres dies. És el cas de Tsai Ming-Liang ─Goodbye, Dragon Inn i Rizi (Days)─ o Małgorzata Szumowska, una de les directores més destacades del cinema polonès contemporani. En aquest article us proposem onze pel·lícules que considerem indispensables.

True Mothers (Naomi Kawase, 2020)

La maternitat, l’espai, la família i les emocions contraposades són els eixos d’aquest subtil drama social on Kawase parla des de l’honestedat, sense filtres i sense tripijocs, i alhora sense emetre judicis morals. La premissa és senzilla i demolidora: una jove reclama la maternitat d’un nen, després de presentar-se a la casa d’una família adoptiva. La directora japonesa tensa els gèneres i  teixeix un amalgama visualment esplèndid, que parteix de la dimensió domèstica per arribar a la universal.

Berlin Alexanderplatz (Burhan Qurbani, 2020)

Un dels grans títols que passa pel D’A 2021 és un neonoir inspirat en la novel·la de Döblin i que explica la tragèdia que envolta el personatge de Franz Biberkpf, immigrant africà i exconvicte incapaç d’encaixar en una societat cruel i despietada i una vida difícil. En clau al·legòrica, Qurbani parla amb perspectiva i amb mirada crítica d’un vell continent europeu que anhela i aspira, però que mai acaba de trobar la seva raó de ser.

First Cow (Kelly Reichardt, 2019)

Ambientada en la dècada del 1820, un cuiner (interpretat per John Magaro) acompanyarà una expedició de caçadors de pells. Durant el viatge coneixerà un immigrant xinès (Orion Lee) que fuig d’uns homes que el persegueixen. Reichardt (Meek’s Cutoff i Wendy and Lucy) reinterpreta el western clàssic amb un dels indies de l’any, on l’amistat haurà de superar la cruesa que presenta un territori hostil, salvatge i capriciós.

Kala azar (Janis Rafa, 2020)

Road movie coproduïda a cavall entre els Països Baixos i Grècia. Una jove parella recorre el país amb la furgoneta, i es dedica a recollir animals morts per portar-los a incinerar i tornar les cendres als seus amos. Una causa ètica i altruista. Però un dia atropellen un gos abandonat.

Isabella (Matías Piñeiro, 2020)

Mariel (María Villar) és una actriu que desitja el paper principal de l’obra Mesura per mesura. Un dia, es retrobarà amb una antiga companya de teatre, actriu de renom, que sempre li ha fet ombra. Sobre l’ambivalència emocional versa l’última peça de Piñeiro (Viola i La princesa de Francia), que no renuncia al seu estil, sempre oscil·lant amb encert entre el costumisme i els referents shakespearians.

The Woman Who Ran (Hong Sang-soo, 2020)

Cada vegada que el sudcoreà estrena film, els cinèfils del món callen. A The Woman Who Ran se’ns exposa el retrobament, tret identitari que copsa el cinema de fugida. Mentre els personatges escapen, el director els persegueix. En aquesta pel·lícula, Premi a la Millor Direcció a la darrera Berlinale, ens explica la història de Gamhee, que aprofita el viatge del seu marit per a trobar-se amb tres amigues. La lluentor dels personatges, que neden entre el misteri, l’ordinari i l’extraordinari. Imprescindible al D’A, on gairebé juga a casa.

Shirley (Josephine Decker, 2020)

Elisabeth Moss encarna Shirley Jackson, una famosa escriptora de terror que troba la inspiració quan ella i el seu marit acullen una jove parella a casa seva. Produïda per Scorsese, en aquesta pel·lícula Decker (Madeline’s Madeline) insisteix una altra vegada amb la narrativa de l’estranyesa en aquest antibiopic singular i únic. Premiada a Sundance 2020 amb el Premi Especial del Jurat.

Eden (Ágnes Kocsis, 2020)

Aquesta proposta sci-fi de Kocsis arriba en bon moment, on fa mesos que veiem el planeta com un indret sovint estrany, ple de paranys mediambientals, incòmode, emprenyat i viral.  L’Éva és al·lèrgica a tota mena de substàncies, energies i ones. El món per a ella és un lloc perillós i tòxic. Aïllada totalment, evita el contacte amb l’exterior a tot preu, i quan és inevitable sortir, ho fa amb un escafandre. Un dia, coneix una psiquiatra que la fa reflexionar: i si tot el que pateix és un constructe mental, producte de la seva imaginació.

Kaze no denwa (Nobuhiro Suwa, 2020)

Road movie emocionalment concentrat sobre la tragèdia de Fukushima i els seus estralls en la societat nipona i, més específicament, en el procés de dol d’Haru, una jove de disset anys que ho ha perdut tot (la seva família: els seus pares i el seu germà),  i que ara busca respostes. Pel camí, trobarà més personatges com ella, amb qui compartirà la pèrdua, la solitud i el buit que deixen els éssers que estimem.

La vida era eso (David Martín de los Santos, 2020)

Petra Martínez i Anna Castillo protagonitzen una pel·lícula on dues immigrants espanyoles de diferents generacions coincideixen en un hospital de Bèlgica. A partir d’aquest moment, inicien una relació forjada en l’amistat i la intimitat, fins que un inesperat esdeveniment canviarà el rumb de les seves vides. David Martín de los Santos s’estrena amb aquesta ficció que, al mateix temps, s’estrena a Catalunya.

Make Up (Claire Oakley, 2020)

Una història d’obsessió on la Ruth es veurà immersa en un tèrbol remolí d’intensos sentiments quan sospita que la seva parella, amb qui està des de fa tres anys, l’està enganyant. Oakley juga amb els límits, el realisme social  i pinzellades surrealistes en un drama ubicat en un sòrdid parc de caravanes a Cornwall.