La gentilesa de les roques

‘Troperos’ i ‘Manaslu’ són dues de les pel·lícules destacades que podeu veure aquesta setmana al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló

Per arribar a Torelló cal entrar a la vall del Ges. Som al nord de la plana de Vic, als peus de la serra de Milany i la muntanya del Puigsacalm. Els rius Ges i Ter calen el sota de la població, que queda en un punt perfecte: la ciutat de Vic és a prop però carenes i puntes són ja visibles, assolibles amb un esforç dúctil. Torelló és l’accés a la verdor encara espaiosa de Santa Maria de Besora o Cabrera. Fa trenta-set anys, aquesta òptima ubicació fou clau per fixar amb convenciment el Certament de Cinema de Muntanya en aquesta localitat, capital natural de la vall. Avui, aquell certamen incipient, amplificat any rere any amb ordre i serenor, és el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, el més important de l’Estat en aquesta categoria. La unió entre la cita i Torelló és fòssil.

Hans Kammerlander. |

Cal destacar que el festival, celebrat cada mes de novembre, forma part de la International Alliance For Mountain Film (IAMF), aliança que va estar presidida durant sis anys (2012-2018) per l’actual director del certamen català, Joan Salarich. Ell i un equip de col·laboradors s’encarreguen de decidir què es veurà cada any a Torelló. Salarich explica que és fidel al Trento Film Festival. No permet perdre’s cap edició de la gran cita mundial del cinema de muntanya. Torna d’Itàlia amb desitjos de projecció.

Deixem, però, les qüestions paral·leles i centrem-nos en el contingut de l’edició d’enguany. El festival ja fa camí –es va inaugurar divendres passat– però encara són nombrosos els films que es podran veure fins diumenge vinent. Durant tota aquesta setmana (tarda i vespre; amb sessions non-stop dissabte i diumenge) es projecten pel·lícules –documentals, sobretot– que expliquen l’entranya de l’esperit de la muntanya. És aquest un esperit menat per l’honestedat, la raó i l’exigència, els valors que han d’aprendre a tractar els protagonistes de les obres. La gentilesa de la muntanya –alta o mitja muntanya– comença allà on acaba la rendició blana, la queixa infundada.

La gentilesa de la muntanya comença allà on acaba la rendició blana

No defalleix, per exemple, la protagonista de Beloved (de Yaser Talebi), una pastora de vaques iraniana que es resisteix a abandonar, als seus vuitanta anys, les muntanyes on ha viscut tota la vida; la terra on, de fet, la van destinar a la força quan era una adolescent. Ara, fills i altres familiars li demanen que deixi aquest indret; ella –clara, coherent– es nega a abandonar les quatre parets que són casa seva, pràcticament l’única llar que ha conegut. Tampoc vol apartar-se de l’única companyia segura avui: la calor de les bèsties. Veiem a Beloved com la persistència mitiga les condicions de la muntanya: és, d’alguna manera, una nebulosa balsàmica. També Troperos (de l’argentí Nicolás Detry) és un valuós document que mostra com una adaptació guiada per la fortalesa i el coratge, sense socors, és l’antídot contra l’aspror de les roques. La pel·lícula funciona igualment com un exemple de l’aïllament pulcre que permet la terra remota i erma, la Patagònia en aquest cas. Totes dues pel·lícules estan filmades amb cura i franquesa. El director de fotografia de Detry esprem bellesa de seqüències lògicament duradores  i silencioses. Hem entrenat la contemplació.

Formalment i temàticament als antípodes de les anteriors propostes, Manaslu narra retrospectivament la vida de l’alpinista italià Hans Kammerlander, figura mediàtica als països alpins (a Alemanya i Suïssa, especialment) durant els anys vuitanta i noranta; deixeble oficiós de Messner. Gerald Salmina, el director, ha disposat d’un pressupost considerable i això es nota en una obra que es permet recrear passatges de la vida de Kammerlander (la infantesa al Tirol del Sud, algunes expedicions…) o la inclusió de nombrosos testimonis i amics, entre els quals destaca el cineasta Werner Herzog, aficionat de l’alpinisme. Manaslu enfronta l’espectador a la set àvida que desperten els esports d’alta muntanya. Una set exigent: cal aprendre a dominar-la; així s’esquivarà la pertorbació que sovint motiva la competició. El que ofereix Salmina és la revisió precisa i gens innocent d’una vida. No és un homenatge càndid. Se’ns mostren algunes ombres. La del geni imperfecte i erràtic, per exemple: Kammerlander es va veure involucrat en un accident de trànsit mortal; conduïa sota els efectes de l’alcohol. O l’ombra del remordiment: l’alpinista planta cara al record de l’amic mort durant l’ascens al Manaslu el 1991.

A mig camí entre Troperos i Manaslu podem trobar altres propostes. La ola sin fronteras, per exemple; el relat de dos germans que cerquen l’enèsima onada extasiant; una expedició amb lleugers tints polítics: treu el cap la guerra de les Malvines i els seus efectes; una narració sabuda, la de l’onada perfecta, que Fernando Salem filma amb dinamisme, sobre una expectació prou creïble. O Climbing Blind, una correcta crònica sobre la tenacitat que signa el britànic Alastair Lee. Tanquem, finalment, amb una recomanació complementària: al vestíbul del Teatre Cirvianum es pot veure l’exposició L’or de Klondike; el retrat de la febre de l’or a la vasta i pregona regió del Yukon (Canadà), des d’on un imaginari Jack London ens mormola a l’orella la gentilesa dels grans escenaris naturals (els descrits a Ullal blanc). Violència i lirisme d’un paisatge díscol i pràcticament incolor.

Manaslu’, un ‘biopic’ triomfador

Aquest dissabte vam conèixer els títols de les obres premiades en aquesta 37a edició del festival. El gran triomfador del palmarès ha estat Gerald Salmina i el seu biopic sobre Hans Kammerlander. Amb Manaslu, Salmina s’enduu la Flor d’Or de Neu. El llargmetratge de l’austríac, però, també ha guanyat el Premi Boreal. Per la seva part, Alastair Lee ha vist reconegut el documental Climbing blind amb el Premi BBVA i la Flor de Neu de Plata al Millor Film de Muntanya. També han estat premiats el films Troperos, Beloved, La ola sin fronteras, Lost in Karakorum o The Undamaged. Enguany, el festival ha rebut 37.000 espectadors, una xifra que indica el bon estat de salut en què es troba.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació