La festa de (totes) les pantalles

El Zoom Igualada és el festival d'audiovisual més enllà del cinema

Joan Burdeus

Joan Burdeus

Filòsof, periodista i guionista. Coordinador de la secció Pantalles

Trieu la ficció en funció de la pantalla? La línia que separava la televisió del cinema ja fa temps que es desdibuixa i el Festival Zoom d’Igualada va ser el pioner en qüestionar-la a casa nostra. Igual que no té cap sentit parlar de “caixa tonta” després de The Wire, és gràcies a mirades com la del Zoom que cada cop pensem més en “audiovisual” dit així en general, i cada cop menys en setè o vuitè art. Però si bé hem après a estimar els continguts al marge dels contenidors, encara fa més sentit combinar el millor de les dues cares. Això és el Zoom: una oportunitat única per descobrir continguts de qualitat que no sempre trobaran les finestres que mereixen i, alhora, gaudir-los amb la força de la pantalla gran i l’encant de la sala fosca. 

Roser Tapias i Marcel Borràs a 'Èxode', de Ramon Parrado
Roser Tapias i Marcel Borràs a ‘Èxode’, de Ramon Parrado

En la seva 17a edició, el Zoom encara vol eixamplar-nos més les mires: la novetat d’aquest any és anar més enllà de la ficció televisiva i mostrar programes de televisió d’entreteniment, reportatges informatius, programes d’esports i d’altres gèneres que van més enllà de les tradicionals tvmovies i minisèries que sempre s’han vist al Zoom. Això ha duplicat el nombre d’aspirants als premis, que enguany són una seixantena, i ha obert categories tan contemporànies com el Premi Millor Youtuber i el Premi Millor Instagramer. 

A la secció oficial hi ha coses d’arreu del món, però comencem destacant producte local: “Èxode”, de Román Parrado, una història sobre la fugida massiva cap a França de la població civil republicana després de la derrota a la Batalla de l’Ebre el 1938, i “La Fossa”, d’Agustí Vila, una telesèrie que narra la lluita d’un jove del Penedès per desenterrar el seu avi d’una fossa comuna de la Guerra Civil. Per al tast internacional, potser uns sedueix “La compagnia dil Cigno” d’Ivan Cotroneo i Monica Rametta, una sèrie sobre set joves músics entre 15 i 18 anys que estudien a l’excessivament exigent Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, o “Eden”, una minisèrie que ressegueix les històries de cinc desconeguts que queden entrecreuades aran de la mort d’un immigrant adolescent a Atenes. Completen el cartell de grans competidors “Lope Enamorado”, de Rodolfo Montero, “Try”, d’Ángel Haro, “Seeds of Terror”, de Damien Harrich, i “Rumford”, de Viviane Anderegen.

Un altre dels moments grossos del festival és la competició d’episodis pilots de ficció, organitzada per Serielizados Fest i Zoom Festival. Si voleu fer zoom sobre els futurs creadors del país i descobrir què els preocupa als talents serièfils que comencen a despuntar, podreu veure l’episodi pilot dels sis projectes finalistes, seleccionats d’entre més d’una vintena de participants, que van des del musical al fals documental, de la comèdia de situació a l’animació 2D: “La vieja estrella” de Marc González; “Días de mierda” de Pablo Medina; “Com a casa” de Segi Ricart i Pol Masvidal; “Where are The Cools” de Jordi Prieto Lujan i Alberto de Ros; “Xan” de Lucía Estévez; i “Nunca nos dijeron la verdad” de Rosa Blas. 

Finalment, recordeu que el Zoom també té un espai per a la canalla, la secció Zoom Kids, que té l’objectiu d’apropar produccions de qualitat als alumnes de primària de la comarca de l’Anoia. En aquesta edició, la pel·lícula escollida és Joguines guardianes, un film sud-coreà doblat al català i dirigit per Shen Yu i Wang Yan, una història que reflexiona sobre el paper de les noves tecnologies en l’oci dels infants, i ho fa a través de la Laura –una nena que s’ha obsessionat amb un videojoc– i les seves joguines preferides, el Minitigre i el Dentetes, que lluitaran per no ser reemplaçats pels jocs digitals.

L’oferta audiovisual ens satura i cada cop ens calen millors guies per saber en quines pantalles buscar i en què fixar-nos. Com el seu nom indica, el Zoom ens descobreix la senyal entre el soroll, una manera de buscar i gaudir de continguts sense pensar si allò és cinema o televisió, documental o ficció, superproducció o factura casolana: del 26 de novembre a l’1 de desembre, a Igualada el criteri és, simplement, la qualitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació