Els nens llop, un anime que ens interroga des de la tendresa

La pel·lícula animada Wolf Children es va projectar als Cinemes Verdi de Barcelona en el marc del festival internacional de cinema infantil "El meu primer festival" i descriu, enmig d'una espiral poètica, la bellesa de la maternitat. Està adreçada tant a infants com a adults.

El festival de cinema infantil El meu primer festival que ha tingut lloc entre el 16 i el 24 de novembre va finalitzar el passat cap de setmana amb un regal excepcional, del qual han pogut gaudir infants i adults presents a la projecció del film Wolf Children estrenat en castellà als cinemes Verdi. Aquesta pel·lícula també es va poder veure durant el Festival BBVA de cinema de muntanya de Torelló, celebrat durant les mateixes dates a la vila osonenca.

Wolf Children (Japó, 2012), del director japonès Mamoru Hosoda, narra amb una gran sensibilitat la història de Hana, una noia enamorada d’un noi llop amb qui tindrà dos fills -l’Ame i la Yuki- destacant al llarg del film el seu transitar per la maternitat.

Des del principi la pel·lícula t’atrapa en una mena d’espiral poètica que t’acompanya durant les quasi dues hores de projecció, per mostrar-te una mare jove capaç de dur a terme una criança respectuosa vers els seus fills i les seves necessitats autèntiques.

“Anirem a viure a un lloc on pugueu triar allò que voleu ser” diu als seus fills en un moment determinat de la projecció, quan la pel·lícula inicia un desplegament de recursos per mostrar-nos contrastos i matisos.

I és que darrere d’un anime japonès d’aparença infantil, Hosoda ens parla amb profunditat -i en alguns casos amb breus pinzellades- de l’aïllament que té lloc a les ciutats, els valors de viure en contacte amb la natura (i tot el que això comporta de dificultats i aprenentatges), la manera com vivim els naixements i la salut, com acompanyem els nostres fills i quin sistema educatiu tenim. També ens mostra la importància de donar suport a la independència dels fills i acceptar l’elecció dels seus camins.

Mamoru Hosoda explica que la seva font d’inspiració van ser els seus amics, pares i mares amb fills, que l’ajudaren a qüestionar-se el significat de tenir fills i els camins de l’educació.

Alhora, el director afirma que vol lloar la bellesa de ser mare.

Va ser necessari quasi un any per tal que les il·lustracions de l’storyboard d’aquesta pel·lícula estiguessin a punt. La majoria de les il·lustracions van ser fetes a mà, introduint algunes animacions en 3D per potenciar els paisatges naturals i determinats escenaris i ambientacions.

Com a resultat, uns dibuixos on la força i la delicadesa conviuen amb el color harmònicament fent fruir a l’espectador.

Tres anys de producció i un gran equip de professionals van fer possible un film poètic com el que ara El meu primer festival ens ha permès gaudir.

Una pel·lícula guardonada amb diversos premis, que convida a interrogar-nos, a reflexionar sobre la diversitat, les creences, els comportaments socials establerts i el significat de ser pares. Una aposta de qualitat tant per infants com per adults amb capacitat de mirar des d’altres òptiques.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació