10 perles del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló

No són pocs aquells que miren les notícies amb l’objectiu de recordar que sempre hi ha algú que està en una situació pitjor que la seva. Aquesta mena de secrets plaers són encara més reconfortants en temps de pesta, caos i destrucció. Ara que, a més de lo nostre, estem patint les conseqüències del famós temporal amb nom de vella de poble, és un bon moment per gaudir de les peripècies que ens ofereix el Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que se celebra del 22 al 31 de gener. Veure com gent de diversos països del món puja l’Everest, l’Aconcagua o el Montblanc sempre és més agradable si es fa des d’una sala amb calefacció (el Teatre Cirvianum) o des de la comoditat del sofà.

La 38ena edició del festival de cinema de la fundació Antigues Caixes Catalanes (que s’ha de celebrar del 22 al 31 de gener) presenta una àmplia oferta on no només tenen protagonisme els escaladors, sinó tota una sèrie de personatges vinculats, d’una forma o altra, amb el món de la muntanya. L’espectador hi trobarà des de nòmades iranians a líders espirituals indis, passant per recol·lectors de fruita nepalesos, indígenes bolivians i saltadors de barrancs eslovacs. De les més de trenta pel·lícules participants, quinze de les quals opten al Gran Premi “Vila de Torelló”, n’hem seleccionat deu que creiem que poden ser del vostre interès:

Bear-Like (Roman Droux, Suïssa, 2019): D’una estètica impecable, aquest documental introdueix a l’espectador en la vida dels ossos grizzly de la península d’Alaska. Ho fa a través de l’emotiva història de David Bittner i la seva relació amb aquests animals. Veient-la, hom no pot evitar pensar en el Grizzly Man de Werner Herzog, això sí, aquí les coses que passen són molt menys terribles.

Cholitas (Jaime Murciego i Pablo Iraburu, Espanya, 2019): Un grup de dones bolivianes decideix escalar el cim més alt d’Amèrica. A cada passa que fan, las cholitas no només s’apropen al cim de l’Aconcagua sinó que aconsegueixen allunyar-se de les pors i inseguretats que tant temps duien carregant. Sense filigranes estètiques, el documental s’apropa a allò que realment és important: el coratge de les seves protagonistes.

Everest – The Hard Way (Pavol Barabas, Eslovàquia, 2020): Es tracta d’un dolorós relat sobre l’expedició eslovaca que, el 1988, va intentar pujar la muntanya més alta del món per una ruta considerada, fins aleshores, impossible. A través d’una construcció narrativa capaç de mantenir la tensió en tot moment, mostra la cara més fosca de l’alpinisme, la de la mort, el patiment i la culpa.

Iran: Teaching among the nomads (Louis Meunier, França, 2019): En Hoomayun és un professor iranià que decideix acompanyar un grup de nòmades durant el període de transhumància per a fer d’instructor dels seus fills. La premissa, que pot semblar força costumista, dona peu a un documental impecable de gran valor pedagògic i on es mostra el final d’una tradició mil·lenària massa dura per a que els pares vulguin imposar-la als seus descendents.

Kinnaur Himalaya (Emanuele Confortin, Itàlia, 2020): Hipnòtic retrat d’un món en ple procés de transformació explicat a través d’una cosa tan aparentment inofensiva com el cultiu industrialitzat de pomes. Les declaracions dels locals amenitzen una experiència mística que reflexiona sobre la importància de la identitat, les creences i l’harmonia amb la natura entre les comunitats tribals del nord de l’Índia.

Makatea Vertical Adventure (Guillaume Broust, França, 2020): Tot i tenir més a veure amb un publireportatge que amb una pel·lícula tradicional, explica una història curiosa, la de l’illa Makatea. Situada a la Polinèsia Francesa, va ser habitada per persones que es dedicaven a l’extracció de fosfat fins al 1966. Anys després, un grup d’aficionats a l’escalada intenten tornar la vida al lloc a través del turisme d’aventures. Construït al fugaç ritme d’un videoclip, el documental deixa a l’espectador amb bones sensacions.

Ocean to sky (Michael Dillon, Austràlia, 2019): Sir Edmund Hillary, primer occidental en pujar l’Everest, s’enfronta al seu viatge més especial. L’acompanyen el seu fill, un grup d’amics i milers d’indis que contemplen l’espectacle perplexos. L’objectiu? Remuntar el riu Ganges fins a arribar al cim del mont Akash Parbat. Això va passar l’any 1977, però ara, la història torna a veure la llum comentada pels seus protagonistes. Tot acompanyat per la màgia pròpia dels metratges antics, que dona força a aquesta mena d’El cor de les tenebres invertit.

Salto is the King (Pavol Barabas. Eslovaquia, 2020): “El nostre amic va morir com un Lleó, fent el que li agradava”, explica un dels protagonistes del documental. Aquesta frase serveix per entendre la forma de pensar del grup d’homes a qui acompanyem a través de la selva veneçolana per tal d’arribar al famós Salto Àngel. Gràcies a les càmeres d’acció amb què està filmada mitja pel·lícula, podrem viure l’experiència en una impressionant primera persona.

The Wall of Shadows (Eliza Kubarska, Polonia / Alemania, 2020): El xoc entre tradició i modernitat s’expressa en aquesta cinta més aviat lenta però carregada d’imatges poètiques i guiada per una història molt potent. El protagonista és un xerpa que, per poder procurar un futur millor al seu fill, ha d’acompanyar un grup d’estrangers al Kumbhakarna, un cim sagrat que les seves creences ancestrals li impedeixen escalar.

Wings of Kyrgyzstan: Documental que explica la vida dels genets del Kirguizistan rural, un país enamorat dels cavalls, la bravura i la llibertat. Els seus protagonistes són gent seriosa i opaca, però que desperten una profunda simpatia en un espectador que quedarà admirat per la immensitat i la bellesa de les pastures d’Àsia Central.