Amal i la revolució egípcia

El documental del director egipci Mohamed Siam es podrà veure a la Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani

Irene del Val

Irene del Val

Estudis literaris

Amal (2017) és el tercer documental dels quatre que ha fet el director egipci Mohamed Siam i que es podrà veure a la Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani a la Filmoteca de Catalunya el dia 15 de novembre a les 19h. A la projecció hi assistirà el director, guardonat amb diversos premis i ajudes internacionals per als seus projectes cinematogràfics, incloent-hi el suport del Sundance Institute, l’IDFA Bertha Fund, el Screen Institute Beirut i el Hot Docs Blue Ice Group Fund.

Una imatge d’Amal, de Mohamed Siam

Amal té catorze anys quan la policia l’apallissa a la plaça Tahrir (plaça de l’Alliberament) del Caire, per manifestar-se durant la Revolució egípcia de 2011. El documental de 2017, que porta el nom de la protagonista, mostra els posteriors set anys de la vida de la noia en busca del seu lloc en un context de transició.

Fa trenta anys que Hosni Mubàrak és president d’Egipte. Les manifestacions en contra de la seva dictadura militar àrab són constants però el 25 de gener de 2011, anomenat posteriorment dia de la ira, comença una revolta sense precedents, inscrita dins la Primavera Àrab. Les manifestacions convocades a través de les xarxes socials acaben congregant milers de persones al Caire, Alexandria, Suez o Ismailia. El primer dia els manifestants responen amb pedres a les càrregues policials de gas lacrimogen i canons d’aigua. La violència va en augment i el vespre del 27 de gener el govern fa caure internet perquè els manifestants no puguin organitzar les accions de protesta previstes pel dia següent. 80 milions d’Egipcis no poden difondre el que està succeint.

Un seguit de desgràcies en la vida de l’Amal, causades per la revolució egípcia, ens mostren una jove enfadada, desil·lusionada i amb necessitat d’un canvi de govern. Els successos comencen el 7 de gener de 2011, aniversari de l’Amal i dia en què el seu pare policia mor en una manifestació. Així mateix la seva parella és una de les 74 persones assassinades durant els Disturbis de l’estadi de Port Said que tenen lloc l’1 de febrer de 2012, una massacre amb un fort rerefons polític. Els aficionats ultres d’Al-Masry, defensors del règim de Mubàrak, envaeixen l’estadi després de la victòria i ataquen violentament els aficionats de l’Al-Ahly, actius simpatitzants de la revolta popular. Alguns policies denuncien una conspiració per crear el caos. Ella es fa passar per noi per poder formar part de la revolta i no patir assetjaments o burles.

Vídeos que el pare de l’Amal havia gravat d’ella quan era petita es van intercalant amb el dia a dia de la noia en un relat que mostra l’evolució del país i de la jove. Primer veiem imatges molt violentes, entenent aquesta tant en termes literals com emocionals i del sistema.

Divuit dies després del dia de la ira, l’11 de febrer de 2011, Hosni Mubàrak dimiteix i cedeix el poder a l’exèrcit i l’1 de juny de 2012 és condemnat a cadena perpètua per la mort de 850 manifestants. A les eleccions presidencials d’Egipte del 24 de juny de 2012 Mohamed Mursi, d’un partit fundat pels Germans Musulmans, és elegit nou president però l’abril de 2015 és condemnat a 20 anys de presó i el 16 de maig és condemnat a mort pel Tribunal Penal del Caire acusat d’espionatge i de conspirar amb milícies estrangeres per assaltar diverses presons egípcies durant la revolució, que va permetre l’alliberament de milers de presos entre ells diversos dirigents dels Germans Musulmans.

La història acaba l’any 2017 amb una Amal ja de 20 anys molt diferent de la noia que havia intentat suïcidar-se diverses vegades. Una Amal que, igual de valenta que al principi, ha moderat la seva perspectiva i es pregunta si és millor enfrontar-se al sistema com a antisistema o formant-ne part.

“Amal” significa “esperança”. El nom no és superflu en un documental que gira al voltant dels somnis i esperances d’alliberament i millora d’un poble oprimit. És una crítica a una societat que prohibeix el dret d’expressió i la voluntat pròpia. A través d’una adolescent extravertida i valenta, a la recerca de la seva identitat, veiem els murs amb els quals topa i el patiment que li infligeix una societat patriarcal i repressiva que la vol veure tapada i callada. Per desgràcia, aquesta lluita del poble egipci té ressonàncies amb les protestes populars que estan protagonitzant diferents regions d’Europa. Amb diferents motius, la base de la lluita d’aquestes revoltes és l’ús desproporcionat i injust de l’exercici de poder per part del govern que, sense vergonya, maltracta i priva de drets i llibertats.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació