4 documentals per posar-nos en la pell dels altres

No hi ha cap fórmula màgica per aconseguir l'empatia de l'espectador

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

Són moltes les decisions que prenen els documentalistes a l’hora de gravar una història, i totes acostumen a tenir com a objectiu un joc empàtic amb l’espectador. Els documentals que més recordem són els que més ens han colpit. Per aconseguir empatia, però, no hi ha cap fórmula màgica: les gravacions exitoses poden ser molt diferents. És el cas de les pel·lícules ‘Lemebel’ (Joanna Reposi, 2019), ‘Una corriente salvaje’ (Nuria Ibañez, 2019), ‘Cosas de mujeres’ (Rosa Martha Fernández, 1978) i ‘Una historia necesaria’ (Hernán Caffiero, 2017), que ens transporten a realitats concretes de Xile, Colòmbia i Mèxic i ens posen a la pell dels seus protagonistes a partir de voluntats estètiques i tècniques formals totalment diferenciades.

L'artista Lemebel
L’artista Lemebel

Posar-nos en la pell dels altres per la força de l’individu

Lemebel, un dels films del Festival Dart 2019, busca convèncer  l’espectador a través de la força del seu protagonista, Pedro Lemebel, escriptor, artista visual i pioner del moviment queer a Llatinoamèrica. La directora Joanna Reposi va acompanyar-lo en els darrers anys de la seva vida, i és quan ella l’entrevista a càmera que el xilè pronuncia frases com «los pobres no tenemos closet, tenemos ropero, y yo siempre estuve fuera de él», o «yo no pongo mi otra mejilla, pongo el culo, compañero, y esa es mi venganza», que resumeixen la seva lluita i demostren a l’espectador la vàlua del protagonista. Després d’escoltar-lo, tothom pot entendre per què Lemebel va sacsejar la conservadora societat xilena durant la dictadura de Pinochet, a finals dels anys vuitanta. L’entrevista de la directora es combina amb imatges d’arxiu sobre performances i aparicions públiques de l’artista, una figura que cada cop que obre la boca fa avançar el documental. Un al·legat polític i cultural amb veu pròpia.

Fotograma del film 'Una corriente salvaje'
Fotograma del film ‘Una corriente salvaje’

Posar-nos en la pell dels altres per com es relacionen

Una corriente salvaje és un documental poètic i es pot veure a L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona. Més que presentar-nos persones discursivament potents, aquest llargmetratge es recolza en la bellesa de l’espai per tal de deixar que els gestos i les converses improvisades completin el missatge que la força del silenci i la calma del lloc ja desprenen per si sols. La seva directora, Nuria Ibañez, presenta dos homes que viuen envoltats d’aigua al mig del no-res i que es dediquen a pescar per subsistir. Aquesta és la història de dues persones que batallen per sobreviure donant-se suport mutu, tot i que el film deixa intuir una calma tensa que va in crescendo quan un dels protagonistes comença a perdre la confiança en l’altre. Una corriente salvaje intenta despertar-nos sentiments de tota mena, des de la tendresa a la pena i al rebuig, a través de la manera com els protagonistes es relacionen entre si mateixos i també amb el seu preciós però precari entorn.

Fotograma del film 'Cosas de mujeres'
Fotograma del film ‘Cosas de mujeres’

Posar-nos en la pell dels altres per la comparació històrica

Cosas de mujeres és un documental que, vist des de l’any 2019 a Catalunya, ens fa reflexionar gràcies a la perspectiva històrica que ens dona. En aquest film, que forma part del programa Manifestos fílmics feministes de la 27a Mostra Internacional de Films de Dones, veiem com les dones mexicanes teixeixen xarxes entre elles a l’hora d’intentar avortar, acció que han de fer de forma il·legal i sota complicitats secretes. Cosas de mujeres, situat al voltant de l’any 1978, ressegueix els tràfecs d’una protagonista que vol interrompre el seu embaràs, però també barreja declaracions d’altres dones que han passat pel mateix junt amb veus d’expertes i imatges de les reivindicacions al carrer. El pensament oficial del moment queda resumit amb aquesta frase de Mario Moya Palencia, secretari de Governació durant els anys setanta: «No podemos ni debemos arriesgar a nuestras mujeres, especialmente a nuestras mujeres más desprotegidas, a que sean víctimas y esclavas de su falta de previsión y de su ignorancia». Avui en dia, l’avortament encara no és legal en la majoria de zones de Mèxic.

Una historia necesaria
Una historia necesaria

Posar-nos en la pell dels altres per les injustícies que encara perduren

Una historia necesaria, una de les propostes del Miniput, és un documental que permet posar-nos en la pell de les persones que pateixen un dol històric. Es tracta d’una sèrie de setze capítols breus que compleixen el seu objectiu amb una efectivitat innegable. Amb només cinc minuts per capítol, aquesta sèrie documental en té prou per narrar-nos històries reals que ens colpegen com a espectadors i contribueixen a recuperar la memòria històrica xilena. Cada càpsula ens explica un cas dels dos mil llistats a l’informe Retting (1991), el document que agrupa els abusos de drets humans resultants en mort o desaparició durant la dictadura militar d’Augusto Pinochet (1973-1990). Sovint a través de les veus dels familiars que encara avui busquen una resposta, Una historia necesaria narra a partir d’una recreació audiovisual setze casos de persones detingudes a Xile que encara avui resten desaparegudes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació