Big Data: dels e-mails a la sauna (finlandesa)

Hem omplert el món de dispositius que informen permanentment sobre l’estat de les coses, i el seu creixement sembla que no tingui aturador.

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

La producció massiva de dades és una de les realitats més simptomàtiques de les dinàmiques dels nostres temps. Amb un augment de la capacitat d’emmagatzematge i el seu abaratiment de costos, hem omplert el món de dispositius que informen permanentment sobre l’estat de les coses, i el seu creixement sembla que no tingui aturador.

Les dades, marc de pensament cultural i polític

Estem Immersos en les dades: el títol de l’exposició itinerant de la Diputació de Barcelona inspirada en el “Big Bang Data” del CCCB (2014) que ha tingut lloc al Citilab-Cornellà i que divendres va comptar amb la presència de Marc Garriga i del comissari de la mostra, José Luis de Vicente. Tant l’un com l’altre van parlar dels reptes i les oportunitats al voltant del Big Data, van desmentir mites i van plantejar noves estratègies per resoldre problemes i preguntes que estan modificant l’organització de les societats des de la ciència fins a l’economia passant per la política.

Marc Garriga, enginyer informàtic i llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat per la UOC, és un expert en Open Data. Durant la seva presentació va comparar la situació de Barcelona amb la d’altres grans ciutats en relació amb l’obertura de dades en termes de transparència i reputació social, però també des del punt de vista de “l’ecosistema d’aplicacions” relacionat amb el seu negoci (i la seva viabilitat) i amb la necessitat de fer una bona gestió (“obrir dades no és només obrir”), és a dir, homogeneïtzar les dades.

L’eficiència de l’Open Data, un repte

Garriga va exemplificar algunes polítiques de dades obertes parlant del transport públic, i no podria haver triat un dia millor, perquè els trens de la Renfe van tornar a jugar males passades als seus condemnats usuaris. Ni Renfe ni FGC han obert les seves dades: “Hem de suposar que les tenen”, va ironitzar. Tot i que TMB ho hagi fet, al seu entendre té més rellevància que s’obrin en el cas dels trens, perquè circulen cada menys temps. Garriga va definir Londres com un “referent” en Open Data, que ha estalviat “temps i diners” als seus ciutadans.

A l’Estat espanyol, el contrapunt de la gestió i el funcionament poc satisfactori dels trens és el cadastre, un dels països on és més operatiu gràcies als observatoris econòmics de les empreses, entre les quals destaca la catalana Grífols. Espanya, França i el Regne Unit són els països d’Europa on hi ha un impuls més clar en l’aposta per les dades obertes, “però encara n’hi ha poques”. A partir d’aquí, el repte és saber-les gestionar i reutilitzar. I per això s’han de saber llegir (en termes de cultura), tal com va puntualitzar l’investigador i periodista José Luis de Vicente.

El comissari de “Big Bang Data” va posar l’exemple del Bicing per fer evident la complexitat del sistema de dades compartides en tot moment en la nostra societat. Unes dades que es fabriquen i que tenen un llenguatge “molt més polític que objectiu”. Per De Vicente és important fixar-nos en “quina és l’empremta material” de les dades, d’això que anomenem “el núvol”, i què passa perquè quan fem clic en un enllaç o busquem una cançó i la reproduïm la puguem escoltar en aquell precís moment.

Mites i realitats

L’explicació la trobem en els monumentals Data Center, “arquitectures incopletes del futur” on es processen les dades. De Vicente, a més, va desmitificar la creença que els sistemes sense cables són dominants: “El 80% de dades que circulen ho fan a través de cables submarins de fibra òptica”, o sigui que les ones inalàmbriques, malgrat les aparences, encara són sinònim d’incipiència. Mentrestant, estem subjectes a la ubiquïtat del Big Data, que pot ser tan útil per la democràcia com per la consolidació alarmant d’un estat de vigilància permanent.

Del que no hi ha dubte, ara per ara, és que els processos de transformació de les dades, que generen calor, estan a l’ordre del dia, i si més no als països nòrdics saben aprofitant-la pels sistemes de calefacció. Gràcies als e-mails que enviem, a les fotos que pengem i a les converses que tenim a través de la xarxa, a Finlàndia es poden banyar tranquil·lament en una sauna. Benaurats siguin, mentre aquí hem d’agafar la Renfe per tornar a casa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació