Bauhaus: 100 anys de festes i filosofies per dissenyar un nou món

Veient les festes de la residència Bauhaus, a ningú l’importaria estudiar arquitectura: festa dels metalls, festa blanca, festa de l’eslògan i una àmplia llista de motius per celebrar abans d’aixecar cap paret. Però aquí el tema és si la Bauhaus es tractava d’arquitectura, o si era més aviat d’art, d’enginyeria o d’alguna cosa més en general, i això d’entrada no se sabia del cert: per sobre de tot era “un campus d’inventors, utòpics i somiadors”, que sí, que feien grans festes, però que sense adonar-se’n estaven creant una nova manera de viure. Després ja pensarien com construir edificis fets a mida del que necessitaven. De moment, joves visionaris vivien tots junts en un edifici perfectament dissenyat i acabarien creant, ara fa 100 anys, una nova manera de veure i construir el món. De tot plegat se n’ha fet un documental: Bauhaus Spirit: 100 anys de Bauhaus, que a Catalunya podem veure al Cicle de Cinema Alemany Actual i al Dart Festival. Potser no us interessa ni l’arquitectura ni l’alemany, però això va més enllà de disseny i festes.

Si en sentir la paraula Bauhaus us ve al cap la recurrent cadira de disseny, figures de colors o edificis molt moderns, aneu bé. Però el documental de Niels Bolbrinker i Thomas Tielsch arriba més lluny: us farà conciliar una part molt abstracta del vostre pensament que intenta tocar de peus a terra construint quatre parets. I és que la pregunta de la qual parteix tot plegat no és tècnica ni tampoc numèrica, sinó bàsica: com construir una ciutat per a tothom, feta a mida de l’ésser humà? Una pregunta d’arquitectura que no es basa en els fonaments de ciment, sinó en uns fonaments socials. El documental explica com la Bauhaus s’alimentava d’una qüestió de fons que passava per trobar la manera que tothom pogués viure dignament i de manera eficient i econòmica, més enllà d’edificis moderns, bones festes i figures de colors.

Amb un format que s’assembla a estones al de la sèrie-documental Abstract (Netflix) però amb un ritme més lent, i a estones a un programa sobre pisos ben decorats de Discovery Max, però molt més sofisticat, Bauhaus Spirit és un documental on hi surten maquetes, colors, persones experimentant amb cordes, mòduls de fusta i música clàssica de fons per donar-li el toc magistral. A un ritme pausat, s’intenta explicar la raó de ser de Bauhaus, que us farà entendre significats més dimensionals de paraules com “espai”, “harmonia”, “racionalitat” o el perquè els colors també són un material. És, doncs, per mirar quan estigueu més desperts que adormits.

Fent un repàs de com va néixer l’escola alemanya l’any 1919 de la mà de Walter Gropius i la seva evolució, el documental explica com l’escola es basava en l’aprendre a partir de la pràctica, i com va passar de basar-se en les arts i artesania a l’era de la indústria, plantejant els edificis a partir d’una raó social. Partint de l’exemple de com una escola -a Suècia, és clar- va ser pensada amb l’objectiu que els nens no en volguessin marxar mai, i preguntant-se si en general es tracta de dissenyar l’entorn o redissenyar el món sencer, apunta: “avui en dia el problema no són les cases: ja sabem com es construeixen. Al segle XXI, el problema real que s’ha d’abordar és la planificació urbanística.” Al principi queda molt clar: compara una zona de cases de Colòmbia, construïdes com s’ha pogut per la supervivència i sobre la marxa amb recursos precaris, amb la Ville Radieuse, una proposta de Le Corbusier que consistia en un edifici parisenc plantejat com una ciutat: 1.600 residències i tot el que necessites en el teu dia a dia, com un cinema, una escola o un forn de pa.

Amb aquest documental us trobareu reflexionant sobre com “l’art és posar harmonia entre l’ésser humà i la matèria” o sobre com “l’espai i les figures espacials estan creades pel moviment”. Intentareu entendre per què és important estudiar l’estructura del ritme, del volum i dels efectes espacials per crear un món fet a mida o per què canviem la nostra manera de comunicar-nos depenent del context que ens rodegi. I tot plegat ho fareu asseguts al sofà de casa que pràcticament segur que té, com a mínim, influències de la Bauhaus i de les seves festes i filosofies vàries.