Ballant 50 anys amb el Cinema Aribau

Se celebren 50 anys de la inauguració del Cinema Aribau amb la reestrena de la que va ser la seva primera pel·lícula, West Side Story. Una sala plena de 1174 butaques, amb les entrades exhaurides, i una cua fins el xamfrà de la Gran Via ja és tot un espectacle.

Una sala plena de 1174 butaques, amb les entrades exhaurides, i una cua fins el xamfrà de la Gran Via és tot un espectacle. Si hi afegim una celebració inaudita: 50 anys de la inauguració del Cinema Aribau i la reestrena de la que fou la seva primera pel·lícula, West Side Story, ja som davant d’una destacada efemèride cultural del 2012.

Una vetllada ben especial, que començà amb una breu introducció en vídeo d’alguna de les anècdotes d’aquell film guanyador de 10 Òscars de la mà d’un becari que aquella nit d’estrena del 1962 era a la segona filera del Club: el crític de cinema Jaume Figueras. Públic de totes les edats, des de joves que probablement mai abans havien vist el film; generacions senceres que han sentit i potser ballat els seus temes en vídeo o televisió; i part d’aquells que feren possible que la pel·lícula durés 96 setmanes en pantalla.

El més fabulós de tot, recordar aquí que el producte en qüestió es va gestar a Broadway el 1957, de la mà del coreògraf Jerome Robbins, que demanà a Leonard Bernstein si volia fer una adaptació moderna de la tragèdia de Shakespeare Romeo and Juliet. Un èxit rotund al teatre que, en ser traspassat al cinema, ha acabat sent considerat com un dels millors musicals de la història. El ball d’obertura (Prologue), amb uns insòlits primers minuts muts, on es van presentant les dues bandes rivals a la canxa de bàsquet, espai que dramàticament tancarà la història al final; les impressionants filigranes dels nois ballant el Mambo (Dance at the Gym); la primera sonora arrencada d’aplaudiments de la sala, amb el famós al·legat al somni americà (America); i la coreografia final prèvia al desenllaç (Cool) són només alguns dels exemples de la qualitat i perfecció amb què Jerome Robbins plantejà el treball dels ballarins, atributs que li van valdre l’expulsió per part de la productora pel retard que estava generant en la filmació…

Sobta, oi? Perquè més enllà de les joies líriques que la pel·lícula conté (Something’s coming; Maria; Tonight; I Feel Pretty; i la conegudíssima Somewhere), és en el ball i la dansa on se sustenta no només la proposta original, sinó molt especialment -com ha assenyalat abastament la crítica tots aquests anys- el fonament dramàtic del film i la progressió en la narració. Perquè és en el gest, el moviment, la conjunció del cos de ball i la proximitat que provoca en la mirada de l’espectador, on trobem l’instrument essencial sobre el que es genera l’adhesió a uns personatges tots doblats en les cançons originals i amb limitacions evidents com a actors (excepció feta de Natalie Wood).

En aquesta nit de celebració dels 50 anys d’un cinema que esperem pugui gaudir d’altres tants més de compromís amb la cultura i amb el mèrit afegit que també llavors es va veure en versió original subtitulada, la reivindicació aquí de West Side Story com a element fonamental en la història de la dansa i el ball populars. No només perquè representa un trencament amb el model de ball col·lectiu de l’època; sinó també perquè inicia un parell de dècades on el teatre musical ocuparà la centralitat de l’espectacle als EEUU i Europa.

I més encara? I em permeteu un apunt més personal? Perquè aquells dies de fa 50 anys -segur que com tantes altres famílies de les que vam anar ahir a aquesta celebració- i encara que lluny d’haver nascut, ja acompanyava en la fascinació per les arts del moviment els meus joves pares que ballaven llavors la joia d’haver-se conegut recentment, en les primeres setmanes d’aquella estrena al Cinema Aribau.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació