Adam Michnik, contra la política del canibalisme

"El compromís i el diàleg són com el pa i el vi de la democràcia", ha dit en obrir el congrés “Ciutadania europea en temps de reptes”

Francesc Ginabreda

Francesc Ginabreda

Periodista i corrector

Avui s’ha presentat el congrés internacional “Ciutadania europea en temps de reptes”, que té l’objectiu de debatre i reflexionar al voltant de l’Europa actual amb especial atenció en la participació ciutadana, els drets civils i les polítiques públiques de memòria. En aquest context, l’ètica, el diàleg i l’acció memorial cobren relleu per afrontar els temps de canvi que vivim; uns temps que, segons Michnik, estan determinats per tres contextos: la crisi dels refugiats, l’amenaça terrorista i la política imperialista de Vladimir Putin, als quals s’hi afegeixen uns Estats Units a punt de celebrar eleccions.

Adam Michnik

Adam Michnik (Varsòvia, 1946) és un intel·lectual de pes de la segona meitat del segle XX. Periodista, historiador, assagista i dissident de la Polònia comunista, l’any 1989 va fundar la Gazeta Wyborcza, un dels diaris més representatius i influents –no només al seu país– de la lluita per la democràcia. Michnik ha fet la conferència inaugural del congrés al sacrosumptuós Paranimf de la Universitat de Barcelona, que acull les ponències organitzades juntament amb El Born Centre de Cultura i Memòria.

Pavel Tychtl, membre de la Comissió Europea (que organitza el seminari amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries de la UB i l’Ajuntament de Barcelona), ha presentat el periodista polonès, que ha parlat de la seva experiència en la defensa del pacifisme i la memòria històrica, dels valors en nom dels quals es va crear la UE i del sentit de la democràcia, “que avui dia és molt fràgil” i que “hem de defensar més que mai”. Michnik ha alertat que no podem oblidar el passat i ha reclamat una “participació conscient” de la societat civil a través del compromís i el diàleg, que “són com el pa i el vi de la democràcia”.

“Europa només la poden salvar els seus ciutadans”

Aquest compromís, lligat als teòrics valors de la democràcia i la mateixa UE, té una significació en forma de reclam en l’actualitat, amb el “repte dolorós” que suposa la crisi dels refugiats. L’actitud i les mesures adoptades per la UE per fer-hi front no sols fan trontollar aquests valors, sinó que estimulen l’amenaça (absolutament palpable) de l’increment de la xenofòbia, l’odi, l’egoisme i la violència. El que estem veient ara a Europa, segons Michnik, és “el renaixement dels dimonis dels anys trenta”. I ha recordat que “el nazisme va triomfar a Alemanya perquè no es va defensar la democràcia”.

Per això s’ha referit a la seva fragilitat, accentuada pels extremismes en les polítiques comunitàries. “A Polònia, i a altres països com la República Txeca o Eslovàquia, es fa una política de la por i de l’odi perquè la societat rebutgi els refugiats”. El pitjor del cas és que no es fa a través de partits radicals o d’ultradreta, sinó a través del mainstream. És la “política del canibalisme”, més o menys camuflada per un sistema que hem de qüestionar, però que sobretot hem de defensar i garantir per evitar els errors del passat : “No podem oblidar que Hitler va pujar al poder gràcies a unes eleccions”. La participació conscient de la ciutadania ha de ser la pedra angular per aconseguir-ho.

El Paranimf de la Universitat sha omplert per escoltar el periodista polonès | Foto: Universitat de Barcelona

Finalment, Michnik ha fet menció dels tres contextos que conformen els temps complicats que vivim; temps de canvi condicionats per l’èxode de refugiats i la crisi humanitària, el terrorisme i la política de Vladimir Putin, que considera més propera a l’absolutisme que no pas a la democràcia. Que ho preguntin als periodistes russos. Michnik també ha parlat de la situació política dels EUA, i ha afirmat que, si Donald Trump guanya les eleccions, els efectes que provocarà “seran comparables als de la bomba nuclear”.

Amb aquest horitzó incert, problemàtic i poc encoratjador, tenallat cada cop més pels extremismes i la grisor de l’acció política comunitària, Europa té el repte i l’obligació de demostrar que la democràcia que l’empara no s’estanca en formulacions teòriques. I ho ha de fer certament amb la implicació ciutadana, però alhora amb les responsabilitats (i els drets que ens pertoquen) que s’han d’exigir a les institucions. Si no, la “protecció democràtica” tindrà el mateix sentit que té a les fronteres de l’Europa oriental, on s’impedeix l’entrada de persones que ho han perdut tot.

Més informació sobre “Ciutadania europea en temps de reptes”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació