A way of wasting time and money in Spain

Per ser un país lliure, Catalunya no s'ha d'alliberar de res sinó que ha de ser un país: grandesa i misèria, alegria i disgust, consciència d'existir. Punt.

De matí ofego tot pecat de supèrbia amb l’or negre del malquiet que és el cafè. El diari d’ahir, amuntegat entre papers. És diumenge i no plou. No cal que plogui per ser diumenge, però la mullena faria fresca l’anxovada general.

800px-Senyera_(Pl._Octavià,_S._Cugat_del_Vallès)_01

En un país de Parlaments, ningú vol ser polític. Ningú, fora d’uns quants assalariats del Höchstes Gut, té denteta de canviar la faç païsenca. És obligada la renúncia; salvadora, la ironia. El politiquet peninsular es resol a no renunciar i a ser d’una seriositat espantadora. Cal, en efecte, tot i amb el gaudiment que produeix contemplar qui es riu d’errors d’altri que són de la mateixa categoria que els seus (com jo ara faig repetint ad infinitum la ironia), no renunciar i tenir un sa orgull de família. És el que passa als Estats Units. I és p’alguna cosa que són grans sent família.

A l’Espanya moderna, el que més s’ha assemblat a una família política és la dictadura del general F. Franco. França, llavors, tampoc se’n sortia prou bé a l’hora de donar exemple, però, a diferència de Madrid i Barcelona, la Résistance va ràpidament introduir-se en el règim i va desactivar-lo amb prou netedat i contundència.

Espanya, ara, no és un país: és una idea de grandesa que ressona en l’eternitat. És un molí confós amb un gegant per un vell pobre que es creu cavaller valerós. A Brusselles n’estan farts: no compleix les directrius confederals, no venta la brasa de la pròpia economia i balafia diners propis i comunitaris amb corrupteles diverses. Però una Catalunya políticament independent del monstre burocràtic de Madrid fóra temporalment pitjor que la que hi ha ara: tampoc a la nostra terra hi ha polítics, i a més no tenim experiència diplomàtica ni de gestió administrativa en tots els àmbits

A Rafel de Casanova, que el bombin! Ningú no ha viscut tres-cents anys per dir-nos si era egoista o heroi. Per ser un país lliure, Catalunya no s’ha d’alliberar de res sinó que ha de ser un país: grandesa i misèria, alegria i disgust, consciència d’existir. Punt.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació