Carles Camps Mundó

Carles Camps Mundó

Poeta. Foto de BiBi Oye

A TV3, els Països Catalans només són un mapa meteorològic

La deixadesa de gestió del model públic televisiu ja fa anys que flota en l’ambient

Sí, l’Oriol Fuster i Cabrera té bona part de raó en el seu article “Barcelona, nou estat d’Europa?”, referit al tancament de les delegacions subcontractades per TV3 i publicat aquí mateix, a “Núvol”. I dic que té bona part de raó, perquè les dues conquestes de què es vantaven els convergents —aleshores amb Pujol al capdavant— pel que fa a la llengua —la immersió i TVC— se les estan carregant a marxes forçades, la primera, la immersió, des de Madrid, cosa que ja ens podíem esperar, però la segona, la TVC —i aquesta sí que no ens l’esperàvem—, l’està desmantellant el mateix govern de la Generalitat, amb la complicitat actual d’Esquerra, que encara no ha sigut capaç de fer fora de la CCMA l’homenet anys 50 del PP.

Tot plegat està aflorant ara, amb el tancament de delegacions que denuncia Fuster, però la deixadesa de gestió del model públic televisiu ja fa anys que flota en l’ambient de TV3, una gestió sempre lligada a beneficiar els interessos político-empresatials corresponents. Una gestió, sí, que té noms i cognoms que componen una llista que no és gaire llarga, encara que siguin molts els presumptes calés via presumpte contracte blindat que presumptament s’haurien emportat de l’erari públic. (Ja veuen que haver treballat a TV3 amb els periodistes, que sempre se l’agafen amb paper de fumar, et marca estilísticament.)

L’excusa del moment present és la crisi, però abans van ser coses com “fomentar el teixit audiovisual català”, un retòric eufemisme que volia dir simplement privatitzar, sovint en benefici presumptament dels directors i alts càrrecs que anaven cessant de TV3 o fins i tot de persones que hi continuarien treballant, les productores dels quals s’haurien quedat excedents de plantilla de TV3 per presumptament precaritzar-los encara més o per simplement deixar-los tirats al carrer un cop tancaven la barraqueta si trobaven una col·locació millor a les files del poder de torn. Un cas bastant sonat va ser el del doblatge de les pel·lícules al català, una feina el gros de la qual va anar a parar a mans d’empreses afins, vostès ja m’entenen. De carotes, n’hi molts i a molts llocs. Una política, aquesta del “foment del sector de l’audiovisual català”, que deixava part de la plantilla de TVC sota mínims de feina i que impedia que fossin rendibles les instal·lacions de Sant Joan Despí, molt sovint llogades per quatre rals “per fer-les competitives” —n’era l’eufemisme— a les productores esmentades, que hi desembarcaven amb el seu propi personal, amb uns sous que podríem titllar de condemnats a galeres. Per això he parlat de desembarcament.

Però em vull centrar sobretot en les qüestió de la llengua. Només cal sentir la televisió catalana una estona per adonar-se que la ineptitud, l’amiguisme i la desídia dels directors  anteriors —aquells que, deia, tenen noms i cognoms— han deixat deteriorar greument —entre totes les altres coses que apuntava— uns serveis lingüístics, d’entrada potents tot i les polèmiques dels models, posant-hi al capdavant autèntics inútils —i això per no ser sever i no explicar-ne la llagoteria de què han fet i encara fan gala— que no han sabut ni exigir que a cada bugada —fos de jubilació o de promoció— se substituís el llençol perdut; és a dir, que no es deixessin perdre llocs de treball consolidats.

Tant que els polítics de Convergencilàndia es van omplir la boca al seu moment que a la televisió catalana s’havien de sentir totes les modalitats dialectals i ara, en connivència amb els de Republicalàndia, resulta que manen tancar les delegacions dels territoris, que ens oferien, ni que fos de manera mínima, aquest ventall dialectal, sense que la direcció actual dels serveis lingüístics ni tampoc la dels serveis informatius facin cap declaració pública de protesta o simplement presentin la dimissió. Culs llogats i prou. Ara ja només falta que, sota les exigències del govern del País Valencia —perdó, de la Comunidad Valenciana—, es tanqui la delegació de TV3 de València, i ja posats a fer, la de Mallorca, i que el govern català accepti, digui el que digui l’IEC —que també es podria tancar per estalviar—, que aquí i allà parlem llengües diferents. Sí, ja ho poden ben dir, a TVC, els Països Catalans només són un mapa dels homes i dona del temps. ¿Fins quan?

La veritat, més valdria que els diputats treballessin a casa seva —o encara millor, al carrer, que és on els necessitem— i que els plens parlamentaris es fessin a qualsevol ateneu popular o, perdó, en algun centre moral catòlic. Segurament, la presidenta del Parlament, la senyora Núria de Gispert, sent com és de (com)Unió, aconseguiria que li fessin una rebaixa del lloguer. ¿I els dinars de feina? Doncs en un bar de “comidas caseras” sense micròfons. Els diners invertits a mantenir aquell dispendi de palau i palauets, de despatxos i despatxets, en pro de la simbologia i la pompa del poder, es podrien invertir en uns bons mitjans públics. En tot allò que sigui públic. ¿Què volen els nostres polítics, un estat propi o un estat apropiat via privatització? O també es podria suprimir la BRIMO i anar tirant amb una policia de peu que se sumés a les protestes com a funcionaris perjudicats.

Des de Madrid ens fiquen molts gols, és cert, amb davanters com Wert o Montoro, però el de TV3 ens l’han marcat en pròpia porteria els nostres febles defenses centrals Mas i Jonqueres.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació