Vols trobar feina?

26.10.2016

Si vols trobar feina, estudia filologia catalana. Avui, un col·lega alliberat de l’USTEC em comentava que ben aviat hi haurà una jubilació massiva de professors de català als instituts. En un temps en què el pragmatisme regna, l’argument no és gens menyspreable: de manera imminent, seran necessaris molts filòlegs. Però, si a més a més vols dedicar-t’hi amb vocació (dia)crítica, podràs ser un professional d’una de les llengües més estimades a fora i a dintre, i d’una literatura d’una immensa qualitat, equiparable a totes les seves homòlogues europees, que desperta sempre unes passions tan desaforades que som dels països amb més lectors del món.

'Merlí' està protagonitzada per Francesc Orella | TV3

‘Merlí’ està protagonitzada per Francesc Orella | TV3

Encara que la sèrie de ciència-ficció Merlí (TV3) tingui l’encert de fer que el professor més repel·lent de l’institut Àngel Guimerà sigui el de català, tot retent honors així al nom del centre, no us enganyeu pas: esdevé una ironia amable. Com tothom sap i és profecia, els professors de català són tan simpàtics, agradables i feliços –o tot el contrari, depèn de la perspectiva de l’observador– com poden ser-ho els de qualsevol altra matèria que s’imparteixi al paradís de la secundària. Només cal que observeu bé la realitat: als instituts, com en altres àmbits laborals, hi ha espècimens tan obtusos que són incapaços d’entendre –intel·lectualment parlant– que es pot ser catalanista o independentista sense ser nacionalista, com són ells.

Podríem desplegar un argumentari sòlid i indiscutible sobre els mèrits que té dedicar-se professionalment a la llengua i a la literatura del proper estat d’Europa, amb tot el pedigrí que això suposa en uns moments d’efervescència col·lectiva. La veritat és que els filòlegs no són només professors d’institut. N’hi ha que fan d’editors, correctors, traductors, escriptors, periodistes, crítics literaris, gestors culturals, assessors culturals, mediadors culturals, cantants, actors i, fins i tot, polítics. No cal que insisteixi en l’evidència, compartida per tothom, que allà on es viu millor, sense maldecaps ni trasbalsos, és en l’ensenyament. Sobretot, si tens la sort d’anar a parar en un centre on hagi arribat l’onada prometeica del club selecte anomenat Escola Nova 21, venedora per mitjà de la Fundació La Caixa de “preferents educatives”, en paraules de Xavier Diez.

Per no atabalar-te més, estimat lector virtual, només un darrer apunt a aquest avís per a navegants necessitats de futur. Malgrat l’extraordinària traça dels responsables de l’ensenyament secundari i universitari, mai tan ben escollits; malgrat les lloances hiperbòliques que, en temps de matrícula, brinden els mitjans de comunicació a la titulació de filologia catalana; malgrat les campanyes publicitàries, auspiciades per CaixaBank, que conviden a posar un filòleg a la teva vida; malgrat els cants de sirena eixordadors de tota la família en pes, sempre amatent a deixar-te volar en llibertat, malgrat tots els malgrats, no et deixis enlluernar. Si t’agrada la llengua i la literatura, no dubtis a estudiar-la i a dedicar-hi la vida. És el que passa en qualsevol país del món, civilitzat o per civilitzar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Hauríem de començar a veure que tots aquells que estimem i usem la nostra llengua i cultura som “nacionalistes”, i no té res de dolent, a no ser que siguem ‘excloents’ (i d’aquí rau el mal).
    Els catalans som majoritàriament nacionalistes ‘inclusius’, com bé hem demostrat el darrer segle (molts tenim algun cognom s’origen espanyol, però ens identifiquem com a catalans).

    Després, sí, la Nació catalana (llengua + cultura) necessita dels seus filòlegs per revitalitzar-se, però per poder-ho fer cal que la societat ens reconegui com a “autoritats” (i a vegades semblen que surtin filòlegs de sota les pedres, en qüestions com l’ortografia o el tema de la llengua oficial). Quan això passi també se’ns brindarà d’ofertes de treball dignes i obertes de mires (el tòpic del “filòleg mestre” s’ha de començar a trencar, com bé diu l’articulista, perquè estudiem la sociologia de la llengua, de la política, història etc. a més a més de la gramàtica i la literatura; val a dir, però, que és cert que podrìem obrir-nos

    • Això és discurs espanya. Ja n’hi ha prou d’una vegada. Qui és català és català i prou d’atribuir connotacions polítiques al fat de ser. Que els catalans es tinguin ells mateixos per ‘nacionalistes’ és sols una conseqüència d’anys i anys d’anar repetint a tort i arreu ‘els nacionalistes catalans al Congés’, ‘els nacionalistes catalans diuen…’ quan en realitat els únics nacionalistes que hi ha a l’Estat espanyol són els castellans. Cal desconstruir el discurs espanya fins a destruir-lo. Els espanyols saben molt bé que el terme ‘nacionalisme’ està molt mal vist a Europa, que el significat que els catalans dónen a aquest terme sols és cosa de catalans i que fora de la Nació Catalana això és un element que fa impossible la comunicació, que a l’avançada tanca la Nació Catalana en un clixé i que causa rebuig. El significat que els catalans donen al terme té un fort component de resistencilaisme, a més, que no ajuda a moure la qüestió catalana perquè confina la catalanitat a la subalternitat.
      Au, penseu una mica.

  2. … més a altres camps, com el dret lingüístic). Han de sorgir llocs de treball especialitzats en la gestióde les llengües, perquè estem en un món globalitzat i en contacte amb centenars de llengües (a Catalunya s’hi abasten unes 300). Comencem a mirar cap al futur, caram, i a creure’ns que la nostra llengua val, I MOLT!

  3. Vaig estudiar filologia (catalana!) i sóc professora d’institut (!!); espero ben aviat poder ser rellevada en la meva tasca docent per algun filòleg jove i amb energia (jo ja la vaig perdent) que, com jo, senti la mateixa passió per la llengua i la literatura (a les aules i fora de les aules). I li desitjo, al meu successor, que vegi molt més reconeguts (en tots els àmbits) els seus estudis i la seva professió, perquè, d’uns quants anys ençà, sembla que siguin, filologia (catalana) i docència (a secundària, i a la pública) de segona (o de tercera) categoria.
    I que quedi ben clar que no em dolc, en absolut, d’haver estudiat filologia catalana, d’haver-me dedicat a la docència i de sentir una debilitat immensa per la llengua i per la literatura.
    Moltes gràcies per aquest article, Francesc Foguet!