Vida de filòleg

9.04.2013

Estàs girant al català una novel·la negra d’un autor sicilià i en un moment donat un personatge engega el mot scannatoio, que vol dir escorxador però que en l’ús col•loquial s’usa per referir-se a aquell pis que es fa servir per a les trobades d’amor furtiu i que molts coneixem amb el barbarisme de picadero. Busques al diccionari d’equivalències (altrament conegut com ‘el castellà-català’) i et proposa niu/niuet d’amor. La teva antena personal et diu que no funciona, perquè hi ha un canvi de registre: picadero és mot d’argot i niuet d’amor no. Remenes més diccionaris i en un de més especialitzat, ves per on, hi trobes les formes picador i picadero. Alerta que això no vol dir que siguin correctes, si no que un lexicògraf les va registrar en un moment donat com a termes de la llengua viva. Però picador és un calc, i no et convenç, i picadero s’hauria d’introduir en cursiva. No, has de buscar més. Fas una consulta a una llista d’especialistes i una persona proposa un terme que assegura que es fa servir a la zona del Pallars: conillera. Ep!, aquesta t’agrada. No la coneixies, però la imatge és perfectament entenedora i té aquell punt de vulgaritat que la fa equiparable a l’original. Tanmateix un altre collistaire fa una aportació nova: el llibre Argot barceloní, que també és una mena de diccionariet, recull picadero com a «lloc per follar de caràcter privat, generalment clandestí», i propugna aquesta solució. Això que a la definició del terme hi hagi un altre barbarisme (per més que el DIEC l’hagi acceptat modernament) com follar no t’acaba de fer el pes, però reconeixes que aquesta solució és la més estesa entre els parlants.

L’exercici, doncs, és aquest. Imagineu-vos que sou el traductor i heu de resoldre aquest repte per poder seguir endavant. Les opcions són: niu o niuet d’amor, picador, picadero i conillera. Un consell: abans de decidir-vos, rumieu-hi. I si en parleu amb algú, no li condicioneu la resposta. Ja veureu que és un debat en què s’aorenen moltes coses.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 Comentaris
  1. Els traductors també tenim una tasca evangelitzadora. Una o dues llicències per llibre bé es poden permetre… i si pren, tot això que hi hem guanyat!

  2. Perdoneu la ignorància perquè no sé si el terme té exactament el mateix significat que “picadero”: i el també gal·licisme “meublé”?

  3. Perdoneu que m’hi fiqui. No sóc ningú. Vull dir que no hi entenc, ni m’hi guanyo les garrofes, en aquestes qüestions. Però quan he llegit “conillera” se m’ha encès per dins una foguerada. Com quan busques una paraula, un adjectiu i saps que l’has caçat. Picadero està bé i és la que jo faig servir, però em sembla que “conillera” és “la paraula” per definir “picadero”. Per altra banda, penso que el mal és que hi ha pocs pallaresos al món. O pocs empordanesos, o pocs prioratins, o pocs garrotxins, o pocs ebrencs… I en canvi, en som tants, de barcelonins ! No sé si m’enteneu.

  4. Una llengua viva, és a dir impura, necessita mots com “picadero” i Pere Verdaguer recull “picar-se una dona”, però si volem ser creatius podem parlar del cau “on s’amaga el conill” o “anar a l’hort a regar”, que té tradició. Dura, la feina del traductor- traïdor… però no pas a la pròpia llengua.

  5. Doncs del Pallars a Elx, des d’on escric. D’ara endavant ‘conillera’ si mai he de fer emprar un lloc, que un empra per tenir aventures dintre o fora del matrimoni. Fins ara era usuari del gal·licisme ‘garçonnière’ però ja se sap que les coses franceses estan en davallada. ‘Conillera’ sembla haver estat inventat per un veí meu de tota la vida i això el fa doblement valuós. Deu ser que encara tenim al cap ‘les conilleres’ rurals on hi ha un mascle en una conillera tot sol i moltes conilles en la conillera del costat. I si és ella, la caçadora de conills mascles, perquè alguna deu haver-hi a l’hora d’ara, de conilla feliç propiètaria o llogatera d’espai sexual reduït, li’n diré ‘coniller’ llevat que siga lesbiana i li’n diré ‘conillera’. És qüestió d’adaptació a les necessitats actuals. I la llengua no la fan tan sols els parlants, la llengua la fan també els escriptors comptant-hi els traductors… A Ramon Llull se li donava la mar de bé i aquesta capacitat de crear, d’innovar o d’escampar des de dintre. És un senyal clar de vitalitat d’una llengua.

  6. Acabe de parlar per telèfon amb el meu bon amic Miquel Adrover . Em diu que això a la seua Mallorca es diu ‘una boixera’. Ho ha dit en menys d’un segon cosa que qualsevol dialectòleg sap que correspon al primer mot que et ve al pensament pel que fa a un concepte determinat. Boixar’, en mallorquí, és allò que molts barcelonins i gairebé tots els madrilenys diuen ‘follar’. Com que sóc un arcaitzant de l’Extrem Sud del País Valencià serve fidelitat al verb ‘fotre’ en tots els sentits. Ara, aquest ‘boixera’ té la seua gràcia malgrat que convinc amb en Miquel que és de to vulgar però ben viu…

  7. Pau, tot i anar mancat d’enginy lingüístic, goso fer-te una proposta: “cardoteca”.
    Recórrer a un sufix emprat en termes relacionats amb activitats “nobles i elevades” (“biblioteca”, “hemeroteca”, “filmoteca”…) potser hi dóna un to jocós. Vés a saber.

  8. Això de “picadors i picadero” a Mallorca es va introduir cap els anys 60, més o menys. Tenen una connotació taurina que “conillera” no té. Avui, el toros han passat a millor vida i podríem pensar que parla de tirar la canya a veure qui pica. D’aquesta manera tenim el “picador” més o menys arrelat. Ara, el “picadero” no té remei és com el “merendero” . En aquest cas, un bon boixador és molt útil. i la conillera no desmareix en absolut.

  9. Personalment i en persona, jo descartaria d’entrada això del “niuet d’amor”. M’agrada “picadero” entre cometes, perquè tothom ho entén. Conillera és potser la millor, sempre i quan el context ajudi a entendre-ho.

  10. ‘Conillera’, a l’antic Regne de València, és lloc on es troben o hi habita gent de mal viure. Conillera seria sinònim de ‘cau’; amb tot, ‘cau’ és un mot amb més significats: “La Cuca al Cau” és el títol d’una extinta col·lecció de literatura eròtica catalana.
    A voltes ens compliquem la vida, atès d’aquests caus, conilleres o boixeres, n’he sentit a dir pels mateixos usuaris, amb tota senzillesa, ‘pis’: aquests pisos no eren estrictament habitatges, sinó llocs de trobada més o menys esporàdica, abillats amb allò necessari per a activitats sexuals de parella.
    Així “anar al pis” o “quedar al pis” és anar a cardar.