Valoració dels Jocs Florals

4.05.2016

Eduard Sanahuja ha guanyat els Jocs Florals de Barcelona del 2016 amb el poemari Teories del no. Antoni Vidal Ferrando, president dels mantenidors, ha llegit aquesta valoració de les obres presentades enguany al Saló de Cent durant el lliurament del premi, en un acte que ha inaugurat el Barcelona Poesia.

Eduard Sanahuja al Salo de Cent | Foto Bernat Puigtobella

Eduard Sanahuja al Salo de Cent | Foto Bernat Puigtobella

L’abundància dels originals presentats als Jocs Florals de Barcelona 2016, en total 122, demostra la vigència i la importància d’aquesta cita literària anual, que un cop més ha resultat un èxit tant pel que fa als seus aspectes quantitatius com qualitatius. Els mantenidors, reunits el dia 5 d’abril al Palau de la Virreina, ens congratulam d’aquest èxit, que en realitat és un èxit dels nostres poetes i de la nostra poesia i, doncs, un èxit de la llengua i de la cultura catalana i, en definitiva, del país, ja que la poesia, endemés d’una celebració de la paraula, que conté tots els secrets del cor de l’home i de l’extensió de l’univers, és un espai de llibertat i de resistència, i s’escriu amb la pe de progrés de l’esperit i amb la pe de profecia i de possibilitats.

Hem de destacar que aquesta afluència d’autors que acabem d’esmentar té més mèrit pel fet de procedir del conjunt de territoris de parla catalana, on la llengua, tot i les amenaces i les agressions que pateix a diari, encara conserva la capacitat de generar obres de creació de gran altura, tal com es pot deduir d’un bon grapat de les que concursaven al premi d’aquest any. Tot plegat ens fa pensar que, ara mateix, el nivell de la nostra poesia no té res que envejar al nivell de la poesia de les principals llengües del món. Paradoxalment, aquesta riquesa incontestable podria córrer perill si un dia Catalunya és un estat propi i, amb la nova situació política, comença a declinar del seu paper de donar suport i d’actuar de centre de cohesió de les diferents varietats del nostre domini lingüístic. És una ombra d’amenaça que no es pot perdre de vista en cap moment.

Però ja és hora de dir que els mantenidors no ho hem tengut gens fàcil. El ventall de les obres presentades i el ventall dels seus indubtables valors formals i argumentals ens ha obligat a haver d’aguditzar especialment els criteris de selecció i a un gran esforç d’imparcialitat. Cada un de nosaltres ha contribuït tan bé com ha sabut a clarificar el panorama. S’han fet aportacions valuoses que han enriquit les respectives opinions sobre el valor de cada proposta, s’ha dialogat sense discutir, s’ha deliberat, s’ha consensuat i, al final, hem acabat per acudir a successives votacions que ens han duit a elegir per majoria l’obra guanyadora. Aquesta ha estat la presentada pel poeta de Barcelona Eduard Sanahuja i Yll, amb el títol de Teories del no, una obra compacta, dura, treballada, amb una estructura minuciosa a través de la qual l’autor construeix un autèntic entramat filosòfic, estètic i moral a partir de dos conceptes antagònics: l’afirmació i la negació. El resultat és un llibre de poemes molt ambiciós destinat a constatar com els éssers humans som experts a l’hora de crear xarxes de salvació de la desfeta existencial o de valorar com la poesia també pot ser una forma de supervivència.

S’ha de destacar la bella capacitat que té Sanahuja de conjurar les veus dels grans mestres per tal de donar suport al seu discurs literari. Dins Teories del no ens regala algunes represes de poemes de Gerard de Nerval, Omar Khayyam o Arquíloc que són petites mostres d’orfebreria i que demostren que la postmodernitat no té perquè entrar en litigi amb la tradició i com els nostres dies de caos necessiten més que mai acudir a les fonts de la saviesa i de l’experiència.

Tot el que hem dit fins ara ens carrega de raons per afirmar que entre nosaltres la poesia no està en crisi com altres sectors. En canvi a vegades sembla que hi està la seva difusió i el seu reconeixement. Parlam de xarxes de distribució, de suport social i institucional, de presència a l’ensenyament, als mitjans de comunicació i a les llibreries, d’espais de projecció privats i públics, i de la gran dificultat que, a pesar dels esforços de les petites i mitjanes editorials, encara tenen molts de poetes per donar a conèixer al públic la seva feina de creació, una dificultat que no ateny únicament als joves que comencen sinó també a molts d’autors de prestigi.

En aquest sentit, l’ Ajuntament, amb la seva voluntat de seguir propiciant els beneficis i la categoria dels seus Jocs Florals, i també de les diverses activitats poètiques que entorn d’aquest esdeveniment se celebren cada any a Barcelona, es fa mereixedor del nostre reconeixement. Amb tot, no seríem sincers si no el convidàssim a multiplicar aquests esforços fins als límits factibles.