La platea plena

3.01.2013

Núvol ha convidat alguns gestors culturals menors de 40 anys a fer la carta als Reis i a plantejar propostes per trampejar la crisi. Valentí Oviedo, director del Teatre Kursaal de manresa, respon així a les preguntes de Núvol.

El 2013 ha estat ungit com un any de crisi abans de començar. Quin plantejament us feu per fer front a la situació al Teatre Kursaal?

El Teatre Kursaal, com a equipament d’arts escèniques,  es planteja durant aquest 2013:

a.- Mantenir els preus dels espectacles (la demanda no accepta preus més elevats, per tant, l’IVA pot ser el 10%, el 21% o el 40%  que el públic està disposat a pagar fins a un punt), i per tant decidim no apujar els preus, i a més a més, comunicar-ho i dir-ho per fer-los sentir còmplices del teatre i seguir comptant amb el seu suport.

b.- Obrir nous públics a la Catalunya Central (especialment Berguedà, Solsonès i Anoia) on l’únic equipament de proximitat de referència és el Kursaal de Manresa.

c.- Una programació molt diversa  per una enorme tipologia de públic, de manera que cada espectador tingui el seu espectacle. Abans un espectador podia venir 4 o 5  cops al teatre, ara ho farà 1 o 2 cops. Si volem mantenir la programació, hem de diversifcar el públic amb d’altres espectacles.

d.- Generar projectes pensant que hi ha marques o institucions que hi donaran suport. Si projecte, estratègia del teatre, públic i marca/institució estan alineats, perfecte! Per exemple (projecte de gent gran amb el suport de ‘La Caixa’).

e.- Reducció d’estructura, i negociació de preus amb proveïdors.

No ens plantegem la reducció d’activitat ja que l’índex d’ocupació és del 80%. Però sí optimitzem els costos.

Quines prioritats establireu a l’hora de gestionar els vostres recursos?

Els recursos han d’estar dalt de l’escenari i comunicant el que fem dalt de l’escenari. Com en el futbol que els diners han de ser al camp, en un teatre el protagonisme ha de ser a escena, i la platea plena de públic.  A partir d’aquí s’articula l’obtenció de recursos privats i públics. Però al final la justificació d’un equipament és quants espectacles s’han programat, quina tipologia o qualitat  d’espectacles, i a quant públic ha arribat, i per tant, quants ciutadans han pogut gaudir de l’equipament.

També  els recursos disponibles es destinen al Servei Educatiu del teatre, ja que treballem pel públic del demà, i perquè a través de la cultura es desenvolupi la creativitat de les persones.

Què demanaríeu als Reis d’Orient (si existissin)? No s’hi val a demanar ampliació de pressupost.

Reduir l’iva del 21% al 10%, i que la Generalitat pagui les subvencions compromeses dels 2010, 2011 i 2012…

 

Etiquetes: