Una campanya electoral… atípica

20.09.2017

Amb encert editorial, i en la traducció d’Ignasi X. Adiego i Alejandra de Riquer, Adesiara editorial ha publicat Manual de campanya electoral, de Quint Ciceró, germà de Marc Tul·li Ciceró, i que en aquest tractat famós li fa de cap de campanya donant-li consells, apuntant-li normes de conducta i suggerint-li tàctiques polítiques i d’oratòria amb l’objectiu que surti escollit senador, la més alta magistratura de Roma.

La vinyeta de l’Ermengol

Som a l’any 64 aC., i en el Manual de campanya electoral el més jove dels Ciceró mostra astúcies i tripijocs per guanyar una campanya electoral que finalment va brutejar de forma considerable, i en la qual a Marc Tul·li Ciceró li van llançar no pocs atacs personals. La cosa va ser d’allò més acarnissada i poc edificant, i més si tenim en compte que s’havia d’enfrontar a Catilina, un personatge fosc i que en aquell temps estava embolicat en processos judicials, ja que tenia crims a l’esquena, i en la seva provada deshonestedat estava disposat a comprar els vots que fessin falta per arribar a la magistratura.

Sembla que hàgim entrat en un bucle del temps de les males pràctiques que tots coneixem, tot i que no, no les coneixem prou, ja que aquí, d’ençà que es va convocar la cita de l’1-O, en la qual ha de tenir lloc un referèndum d’autodeterminació, cada dia ens llevem amb una pila d’actes inèdits que vénen de l’Estat que tenim en contra, si més no des del dia en què es va fer passar pel ribot l’Estatut que havíem votat els catalans i que el Tribunal Constitucional va mutilar de mala manera. Aquests actes, dissenyats de forma malèvola, sembla que es vulguin fer la competència per veure quin és més ronyós, irracional i antidemocràtic que l’anterior per tal d’impedir l’acció més democràtica del món, que és votar.

Estem vivint temps electorals atípics, això ja ho imaginàvem abans de començar la campanya del referèndum. Però els moviments atípics llançats en contra de la celebració d’aquest referèndum per part de l’Estat espanyol es multipliquen a la velocitat de la llum, això també deu ser producte del moment que vivim, tan intens. Perquè el que anem a fer no és escollir uns diputats, un Parlament, sinó que volem decidir si Catalunya ha de ser una República lliure i sobirana, o no. Preguntar no fa mal, però es veu que sí, a pensar d’alguns, que ni pregunten ni donen resposta, però envien la gent als tribunals.

En aquestes circumstàncies, el Manual de campanya electoral de Quint Ciceró, interessant com a document històric i en el qual s’hi reconeixen les típiques pràctiques interessades a l’hora de demanar el vot, i que en la nostra voluntat de democràcia real ja hem desterrat, no il·lumina cap escletxa del nostre moment històric, decisiu, que vivim.

En el nostre moment històric tot és nou. Així, en la nostra campanya del referèndum, boicotejada cada deu segons, es respon amb accions també atípiques, però de signe contrari als atacs que es reben. No sé si hi haurà algú que farà de cronista i anirà prenent nota no només dels esdeveniments que, dia a dia, minut a minut, atempten contra els drets més elementals en una democràcia, sinó que també val la pena que prengui nota del gavadal d’imaginació i bones maneres amb què s’està desenvolupant la que en realitat hauríem d’anomenar campanya ‘suplent’, perquè tot és tancar webs, des de l’Estat espanyol, prohibir la propaganda electoral en els mitjans, requisar paperetes i cartells, llançar querelles o amenaces de presó, com les han rebut els més de 700 alcaldes de tot el territori que s’han compromès a cedir locals per facilitar el referèndum. Imposicions, prohibicions i incautacions fins a fer el ridícul com ara prendre preses les escombres que serveixen per enganxar cartells.

A Catalunya, a l’any 2017 dC., estem vivint una inèdita campanya d’un referèndum també inèdit i potser modèlic tant si es guanya com si no. Una campanya que, amb flors, cançons i solucions positives, s’està convertint en un exercici de democràcia real i de respecte al dret de vot dels ciutadans, al costat de la reivindicació, legítima, dels drets dels pobles a la seva independència si així emana del resultat del referèndum al qual estem convocats i al qual pensem assistir.

A Catalunya, en el segle XXI, s’està escrivint un magnífic manual de campanya per a un referèndum que, tenint-ho tot en contra, amb la màquina del poder de l’Estat a tota potència per esclafar-lo, està sent exemplar tant en les formes com en el fons que l’ha propiciada: una prou sòlida majoria de ciutadans. Lluís Llach va dir en un acte de campanya que calia irradiar aquesta força, aquesta llum que ve de la gent i que les institucions han recollit i vehiculat. És la llum que ha il·luminat des del primer dia les nostres reivindicacions, quan, amb Muriel Casals, vam batejar la nostra noble, pacífica i democràtica revolució com la revolució dels somriures.

Podeu comprar aquest llibre al portal llibreter Libelista