Un sentit homenatge al mestre Lucky Guri

L’any 1988, a TV3, es podia veure un programa que presentava Antoni Bassas que es deia Tres pics i repicó. No recordo gaire el seu funcionament ni la gent que hi sortia. No obstant això, el que sí recordo era un espai del programa que m’atrapava totalment, i que retinc a la perfecció. En un moment determinat el protagonisme era per un pianista, un home a qui anomenaven Sam. En Sam era un personatge darrere del qual s’amagava Lucky Guri, un gran showman, un mag del piano amb una gran habilitat per captar l’atenció del públic.

El Lucky, d’alguna manera, va ser un avançat i va crear escola entre l’estil del músic que fins aleshores feia de secundari per omplir els espais morts en què feia falta la música per canviar de secció, i la posició actual de molts músics que estan a programes i que formen part de l’espectacle.

A mi em fascinava la seva traça. L’Antoni Bassas li deia un títol o li suggeria una melodia i el Lucky, sense que passés ni un segon, ja l’estava tocant al piano i improvisant. Fins aleshores, aquest paper no s’havia vist mai; i a sobre explicava anècdotes, ho amania amb algun acudit i feia que tot allò passés d’una manera molt divertida i pedagògica. En el xou televisiu, anys després, també el veuria dirigint l’orquestra del programa Sense Títol de l’Andreu Buenafuente.

Televisió a banda, molt més tard vaig descobrir que la carrera musical del Lucky anava molt més enllà de la pantalla. Des d’acompanyar Núria Feliu o Laura Simó passant per diverses formacions de trios i quartets de jazz. També, acompanyant aartistes de la cançó o ídols del rock barceloní dels anys seixanta com Tony Ronald.

En tota aquesta redacció m’estic deixant molts noms importants amb els quals ha treballat el Lucky i que em sap greu no enumerar. Jo sempre he sentit debilitat per dos projectes que ell va liderar i que han passat més desapercebuts. En primer lloc, la creació del grup Barcelona Traction. Amb aquesta formació va gravar un àlbum sublim amb títol homònim a mitjans de la dècada dels setanta, produït per Joan Manuel Serrat a l’efímer segell Òliba/Edigsa, i que es va emmarcar al voltant del so de la música laietana del Zeleste de Víctor Jou. Pels que no conegueu aquest Lucky Guri al capdavant de Barcelona Traction, recomano que aneu al Youtube o busqueu la pel·lícula que en el seu dia va fer Francesc Bellmunt sobre el primer Canet Rock, en què Barcelona Traction interpreta una versió del tema “Sudamérica”, i que Guri va escollir perquè simbolitzava a la perfecció la trobada entre la música d’una banda i una altra de l’Atlàntic.

L’altre projecte personal de Lucky Guri és anterior. Es tracta d’un treball que va estar perdut durant molts anys i que va situar-lo com el primer músic de la història en fer un disc sencer amb versions instrumentals i en clau psicodèlica dels Beatles: l’àlbum We are digging the Beatles, que va firmar a mitges amb el saxofonista alemany Peter Rohr i que també va comptar amb la participación de Carles Benavent, Salvador Font i Max Sunyer. Un disc que té la valentia i el mèrit de versionar els Beatles quan els quatre de Liverpool encara estaven vius i quan ningú s’havia atrevit a versionar-los de manera íntegra. De fet, la gosadia de Guri, realitzada sota el paraigües del gran Àngel Fàbregues, del segell Als 4 Vents, va sortir-li cara, ja que quan el disc va aparèixer al mercat no tenia els permisos necessaris. En aquell momento, els quatre de Liverpool estaven barallant-se als tribunals per repartir-se el pastís i no s’autoritzava cap edició ni versió de la seva obra. Això va fer que el treball de Lucky Guri fos retirat de les botigues per la policia judicial, provocant que aquest disc s’oblidés per sempre. Tot i així, sempre tindria el privilegi d’haver estat el pioner en fer un disc de versions dels Beatles i formar part de la història.

Molts us preguntareu per què explico tot això del Lucky. Malauradament, la seva feina, la de músic, és una professió de risc, poc valorada i molt momentània. Malgrat tenir un currículum espectacular i treballar molt, diversos problemes personals van fer que el Lucky anés desapareixent, que la gent cada vegada el recordés menys. Un fet cruel, però així va ser i així passa moltes vegades. Posteriorment patiria un greu ictus que ens va fer témer per la seva vida, però, gràcies a la música i al seu esforç, va aconseguir recuperar-se i continuar endavant.

Després de molts anys de periples i de dificultats, encara hi ha molta gent que recorda el Lucky, que se l’estima i que creu que s’ha de reivindicar. És per això que el proper dia 30 de gener, a les 22.00 h, Calella de la Costa li retrà un sentit homenatge al Teatre Sala Mozart. L’acompanyaran músics i companys de viatge com Mònica Green, Emili Baleriola, Max Sunyer, Horacio Fumeiro, Francesc Rabassa i un llarga llista de convidats. Serà un acte emotiu i de reconeixement cap a un músic i una persona excepcional: el mestre Lucky Guri.