Un rei no és el rei

Els anys seixanta i setanta, amb el Cap d’Any arribaven els emissaris reials, encarregats de recollir les cartes de la canalla adreçades als Mags de l’Orient. Si no s’havien portat prou bé, feien el ferm propòsit de millorar en conducta durant l’any que encetaven, i tot seguit hi referien el reguitzell de jocs i joguines desitjades que Ses Majestats, gràcies als poders màgics, dipositarien la nit del 5 al 6 de gener per fer feliços petits i grans. En uns indrets, l’herald tenia nom propi, com el Patge Faruk anoienc o el Patge Gregori. I als grans magatzems se’l coneixia directament com a Carter Reial.

A poc a poc, però, cada botiga va voler tenir el seu propi patge a la porta: el disfressaven de rei mag tot i que no ho podia ser perquè, segons la tradició, fins al vespre del dia 5 no arribaven els Reis. Llavors els pares, quan un nano cridava: “Mira, el rei blanc”, el rectificaven dient-li: “No és el Rei, és un dels seus patges”. (No podia ser que l’avidesa comercial n’alterés els costums.) Però la presència de falsos reis mags continuava augmentant, alhora que ho feien els pares noels.
El Jueves va treure una portada impagable on els tres Reis escridassaven el Pare Noel amb un sensacional “Yankees, go home!”. La cosa, però, ja estava desfermada. La fornada de pares sobreprotectors es va agafar a l’argument que els regals havien d’arribar abans perquè així els nanos tenien totes les vacances per jugar-hi, i els que es resistien a obrir les portes al Pare Noel (“En aquesta casa fem Reis“, que va deixar escrit Pere Calders a ‘Quieta nit’ ) es van inventar un tió que no només cagava llaminadures i torrons, sinó que també avançava regals. Mentrestant al carrer, els pares noels continuaven proliferant ja no en progressió geomètrica, sinó segons la successió de Fibonacci, i eren puntualment substituïts per una gernació de reis passat Nadal.
Sense adonar-se’n, els infants -que des del vestit nou del rei ja havien demostrat ser més vius que una fura- i els pares -tips d’excusar-se- van passar de l’article definit a l’article indefinit: “Mira, un rei“. Els Mags de l’Orient, fins fa uns decennis els monarques més poderosos de la cristiandat, van perdre l’article definit, aquella categoria lèxica dins dels determinants que exclou qualsevol altre substantiu i que identifica un referent únic (el rei), i van passar a l’article indefinit, allà on tot hi cap i res no és exclusiu (un rei).
Ni yankees go home ni monarquia ni màgia. L’article indefinit ha acabat de malmetre la poca credibilitat que aquests entranyables personatges amb prou feines conservaven.

Article publicat a La Vanguardia (2-1-2012)

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació