Un fet de llengua, 30 anys després

28.07.2014

La direcció de Política Lingüística ha posat en marxa el web ‘300 Fets de llengua’, una proposta per divulgar la història del català, des de les primers vestigis de la llengua que es conserven en homílies o actes de consagració fins a les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra o la fundació de la wikipedia catalana. Entre tots aquests fets tan assenyalats n’hi ha un que ens ha cridat especialment l’atenció i avui en fem la nostra dissecció: es tracta de la famosa frase de Jock Ewing, ‘Sue Ellen ets un pendó’, que vam poder sentir en el primer capítol de Dallas que va emetre TV·3 el dia de la seva inauguració. Els que som prou vells per haver vist aquell primer capítol de Dallas doblat al català, encara recordem l’impacte que va tenir aquella frase, tant pel desacomplexament lingüístic que comportava com per l’estranyesa que produïa en un moment en què havíem vist ben poca ficció televisiva en català.

Per parlar-ne hem convidat el traductor Josep M. Fulquet, responsable de la traducció d’aquell primer capítol de Dallas, i Enric Gomà, filòleg i guionista, que ha fet programes de divulgació lingüistica tant a Catalunya Ràdio, amb l’espai ‘La veu humana’, com a TV·3, amb ‘Català a l’atac’.

Segons exploca avui Enric Gomà a Núvol amb un article titulat ‘Dit amb pendó’, la polèmica que va generar la frase no girava tant sobre la propietat de fer servir l’expressió ‘fent el pendó’. “La polèmica jo l’emmarco en el territori de l’autoodi”, apunta Gomà. “Abans d’emetre TV3, dos nois de Montornès del Vallès castellanoparlants em van comentar irònics: “¿Vaqueros hablando en catalán? ¡Qué ridi!”. L’èxit va sorprendre la mateixa empresa (…). I aquest èxit va atiar l’autoodi, que és un tret molt nostre: el que es feia en català era ridícul, no reflectia la realitat (es veu que només la reflecteix el castellà), era un disbarat, artera propaganda convergent, una mostra de cultura petitburgesa, rural i folckòrica”.

Josep M. Fulquet considera que el català ha guanyat naturalitat en molts àmbits i registres, i això l’ha convertit en un idioma més normalitzat. “Evidentment, no tot s’ha fet bé, o es podria haver fet molt millor”, afirma Fulquet, “perquè sovint la llengua amb què ens parlen actors de reconegut prestigi encara grinyola, i sembla que ni els traductors, ni els ajustadors ni els actors de doblatge (els elements clau que intervenen en el procés de doblatge d’una pel·lícula) no han trobat, a data d’avui, el punt dolç imprescindible perquè, un cop acabada la pel·lícula, l’espectador es demani en quina llengua li han parlat”, es lamenta Josep M. Fulquet.

Sigui com sigui, avui que Sue Ellen té compte de Twitter amb més de 10.000 seguidors (@Sra_Ewing), la frase de Jock Ewing és avui d’una irreverència tan ingènua que ens sembla impossible que pogués escandalitzar en el seu moment. Per això és un fet històric, perquè ens dóna la justa mesura, trenta anys després, de tot el camí recorregut.