Un déu coix

21.05.2014

Joan-Lluís Lluís serà demà al Club del llibre de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí a les 19.00 del vespre en el marc del cicle de xerrades amb escriptors per parlar-nos sobre els seus llibres. Amb les Cròniques del déu coix va guanyar el Premi Lletra d’Or, novel·la que va ser finalista a d’altres premis, com el Premi Crexells. Recuperem aquest article que Bernat Puigtobella va escriure sobre la seva novel·la.

Joan Lluís Lluís | © Ariana Nalda

Les cròniques del déu coix és el relat autobiogràfic del déu Hefest. Té la longitud d’una novel·la, però l’alenada d’una faula. Lluís recorre a un recurs molt senzill però efectiu per situar-nos en la dimensió eterna del personatge: el relat se’ns presenta en present d’indicatiu. Aquesta opció, sempre difícil en la novel·la que ens vulgui explicar fets trepidants i tumultuosos, hauria pogut fer morós el ritme de la narració, però Lluís ens dóna la mà i ens acompanya amb una veu que no ens deixa mai. Perquè la gran virtut d’aquesta novel·la és la veu d’Hefest, sàvia i alhora cínica, que travessant els segles ens fa la crònica d’una existència sedentària però també mil·lenària, des de l’antguitat del Panteó fins a les guerres mundials del segle XX.

Hefest no es perd en la prolixitat de detalls pròpia de la novel·la, sinó que explica la seva llarga vida amb quatre pinzellades, cenyint-se als fets estrictament rellevants. La seva història té la consistència dels mites. El seu humor ens arriba passat pel sedàs de la poesia. El llenguatge d’Hefest és diàfan, la seva sintaxi no es perd en replecs ni subordinades. Al contrari, la seva frase brolla tan llisa, tan depurada de qualsevol dialectalisme, que de seguida ens transmet la impertorbabilitat dels déus.

Hi ha, però, una humanitat en aquest déu coix que ens el fa proper. A mesura que llegim volem saber més coses d’ell, i en acostar-nos al final del relat llegim impacients per saber si finalment morirà i com. No us ho penso explicar. Llegiu Les cròniques del déu coix abans de morir vosaltres.

Etiquetes: