Un detall del Diccionari Normatiu Valencià

17.01.2015

Fent balanç lingüístic del 2014, hem de destacar l’aparició, en versió en línia, del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’AVL. Com és freqüent en aquesta mena d’obres, ha rebut crítiques favorables i contràries; paradoxalment, l’atac més brau ha procedit de la mateixa Generalitat Valenciana, bel·ligerant amb les accepcions de valencià i català. No hi perdrem temps ni espais. Les altres crítiques o lloes, sovint re(d)accions urgents, en ressalten l’aportació dialectal, excessiva o necessària. És, en tot cas, una obra oberta, que espera les «propostes» dels usuaris, que poden fer-se des de la mateixa web; amb el temps, se’ns diu, el DNV s’editarà també en paper.

Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Personalment, hi ha posicions del DNV que ens agraden i altres que no. De les primeres, aquesta: l’acceptació normativa del sufix nominalitzador –ea. Així, hi ha entrades com ara pobresa (pobrea) o naturalesa (naturalea), etc. Es podrà adduir, i amb raó, que el registre estàndard consolidat en la societat valenciana ignora la segona variant, de manera que no llegirem enlloc formes com ara malea; també, que no convé, en un diccionari normatiu, la sofisticació que representa la inclusió de variants. D’acord. Però no pot oblidar-se que eixes lleus concessions ajudaran a fer que el DNV siga sentit com a propi per més valencians, i sempre és millor sumar que restar. El «preu» a pagar —si n’hi ha— és ínfim.

Prenem aquest tema com a motiu de reflexió merament lingüística. El sufix –ea, evolució natural de la terminació llatina -ĭtia, està ben documentat en la nostra literatura medieval, de totes les regions de la llengua catalana, en convivència vacil·lant amb la variant –esa («bonea» en Blaquerna de R. Llull, «pobrea» en Lo somni de B. Metge, etc.). Era així, però deixà de ser-ho, i a l’hora d’ara només s’ha conservat en valencià central i meridional. Per què?

Ho assagem d’explicar així: la conservació d’aquest sufix o la seua evolució a –esa dependria del vocalisme de cada dialecte. Així, en valencià central i meridional, la distinció de les vocals àtones a i e permet percebre clarament el hiat en mots com ara vellea; però en els dialectes en què eixa distinció no s’esdevé, cal comptar amb una consonant que evite la fusió de les dues síl·labes finals (-ea) en una de sola, per aglomeració de les vocals; això ocorre en els dialectes orientals, que pronuncien e tònica oberta o neutra + e neutra, i en lleidatà i tortosí, que pronuncien e tònica tancada + e oberta. Coromines dóna dades toponímiques que il·lustren eixa monoftongació: així, a la Cerdanya, el Roc de la Malè o el poble Portè, llocs documentats a l’edat mitjana com a «de la Malea» i «Portea».

Aquest fet pot explicar el pas vellea > vellesa, paral·lel al de idea > ideia, veem > veiem etc. Observem així mateix que en balear, quan el contacte es realitza entre vocals distintes a e, a, el hiat està garantit i s’arriba a elidir la consonant alveolar: raboa, camia etc. En la gènesi d’aquesta s antihiàtica —nascuda, doncs, per a evitar la monoftongació –ea > –è– podria haver col·laborat també una influència d’adstrat occitana activa al nord de Catalunya, ja que en els textos medievals amerats d’eixa ascendència trobem formes com rasó o veser, escasses o absents més al sud.

Dit, doncs, tot açò, esperem que el DNV esdevinga un referent lexicogràfic satisfactori per a tothom.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Sóc català, barceloní, i fa mesos que consulto diàriament el “Diccionari normatiu valencià” en línia. Hi he descobrt molts aspectes interessants i curiosament recull moltes paraules i expressions que faig servir i he fet servir sempre, des de petit, i que no estaven recollides en els diccionaris catalans. Les definicions no tenen gaires errors, al meu entendre, i el disseny és molt clar i útil.

    Un gran diccionari de la llengua que compartim.

  2. M’encanten aquests articles rigorosos i especialitzats, en els que sempre aprens coses. I en els que es pot veure clarament la diferència entre Civilització i PP. Visca el DNV !