Tres llibres

23.04.2013

Res no s’oposa a la nit, de Delphine de Vigan (Edicions 62)

Va ser la novetat més sonada de la rentrée passada. És una bestial aproximació a la figura de la mare de l’escriptora, a partir de recrear-ne la infància a base d’entrevistes als familiars i de reviure els desequilibris mentals que tenia mentre De Vigan era una nena. La consciència de l’escriptora es barreja amb les anècdotes familiars que explica, de manera que la novel·la es va construint a mesura que la llegim. Com explicar episodis tèrbols de la teva família sense caure en la truculència? De Vigan va de la tendresa a la brutalitat en un paràgraf, i construeix un dificilíssim fresc dels triomfs i les tragèdies d’una nombrosa família benestant francesa.

 

Delphine de Vigan

Limónov, d’Emmanuel Carrère (Anagrama)
No m’agrada la ficció. Penso que és perquè, si ens hi esforcem molt potser podrem inventar-nos personatges interessants, però no tindran res a fer al costat d’una protagonista real. La realitat supera sempre la ficció, i Emmanuel Carrère ho té clar des de fan temps, almenys des que va retratar a L’adversari (Empúries) la vida de Jean-Claude Romand, impostor patològic i assassí de la seva família una vegada li van descobrir el merder (La vida de nadie en versió francesa). A Limonov escriu per perseguir i capturar un dels personatges més fascinants i contradictoris de la contemporaneïtat, Eduard Limonov, opositor de Putin i aliat de Milosevic, poeta juvenil a la Rússia soviètica, homeless prostitut a nordamèrica i poeta maleït al París dels vuitanta.

 

Pianos i túnels, de Sílvie Rothkovic (LaBreu Edicions)

Poesia per acabar. Vam descobrir-la amb Helicòpter (LaBreu Edicions), el poemari d’una jove ple de referents literaris i musicals, de cops de puny i versos viscerals. Res a veure amb la poesia naïf i preescolar de les noves veus d’ara. Després van venir els Altres arbres (Tria Llibres), uns poemes molt més àrids inspirats en els grans artistes de land art, i ara ens presenta Pianos i túnels, “un lloc on sempre plou / mancat d’esdeveniments anteriors”. Versos russos, freds i incòmodes, allunyats de tothom però interpel·lants com mai. “A dreta i esquerra, / una mena d’antàrtida / enlluernant insuportable”.