Totes les llengües del món menys el català

3.07.2019

El català és un idioma extraordinari. I abans que algú em titlli de supremacista (ja els veig venir), concreto que en el català s’hi donen un munt de circumstàncies extraordinàries, tan difícil de donar-se en un sol idioma com les condicions per allotjar la vida en un planeta. Per posar un exemple: fer un documental reflexionant sobre la salut  de l’idioma (lluny de ser l’enveja d’altres cadenes on, al prime-time, solen oferir programes de no gaire nivell cultural) et converteix en provincià i algú poc menys despreocupat que Florentino Pérez pels assumptes de temàtica social[1]. I és que és ben sabut que totes les llengües del món s’han de protegir menys el català, que serveix només per posar el debat identitari per sobre del social. Som així. O per dir-ho diferent: totes les llengües del mon són cultura menys el català, que és ser tractorià.

Foto: Kristina Fluor (Unsplash)

Però la singularitat de la nostra llengua no acaba aquí. En el marc del festival de cultura txarnega[2], recordo haver llegit que el català exercia la dominació de classe. Prodigiós. Tant era que la meva experiència personal fos exactament la contrària. Òbviament, totes les llengües del món serveixen per comunicar-se menys el català, que és una eina d’opressió social.

L’escriptor kenià Ngũgĩ wa Thiong’o diu que cap llengua és superior a una altra. Això és perquè no sabia que l’idioma que comparteixen Ramon Llull i Josep Bou reunia tantes meravelles. Com ara aquesta altra: en qualsevol lloc del món parlar l’idioma propi és una obligació. (Si vas a Alemanya pots passar en anglès durant un temps, però algú s’imagina no parlar-lo després de vint anys?). Doncs aquí no cal. Pam. Repetiu-ho amb mi: totes les llengües del món són obligatòries menys el català, que és un mèrit[3]. I no només això sinó que, segons com, és una discriminació[4].

Si a aquestes alçades no us he enamorat per parlar una llengua tan única com el català, deixeu-me afegir el millor de tot. A la manera d’un David contra Goliat filològic, el català és l’únic idioma que amb menys de 10 milions de parlants és capaç de posar en perill el segon idioma més parlat del món, amb 572 milions de parlants. Boooom! Jo diria que èpica i fragilitat no combinen gaire bé (a la manera dels policies que, abans de l’1 d’octubre, eren capaços de reduir una tempesta amb les mans i, poc després, es declaraven atemorits per unes àvies amb cares d’odi), però es veu que és veritat. Per això Javier Cercas ven molt menys que Jesús Montcada. O Víctor Amela molt menys que Víctor Català. Deu ser això. Això i que, naturalment, totes les llengües minoritàries (i minoritzades) del món s’han de protegir menys el català, que amenaça les llengües poderoses.

I evidentment encara no hem parlat del punt estrella de tot debat filològic. Les reminiscències de les llengües ibèriques? No, les torradores. No cal que us digui, a aquestes alçades, que per a totes les llengües del món parlar amb els electrodomèstics és el futur (The Internet of Things) menys pel català, que és motiu de hihihaha[5].

No ho hagués dit mai però, veient tot això, m’atreveixo a dir que Ovidi Montllor estava equivocat. Hi ha gent que no vol que es parli, s’escrigui o es pensi en català. I simplement, no volen que es parli, s’escrigui o es pensi en català. O per fer-ho més entenedor: totes les llengües del món s’han de parlar menys el català, que si un dia es deixa de parlar tampoc no passa res. Menys problemes pels funcionaris.

[1] Per cert, a TV3 aquest dimarts s’ha emès un documental sobre ximpanzés. És d’esperar que algú posi el crit al cel per posar la salut dels ximpanzés per damunt del veritablement important: la salut de les persones.

[2] Escrit amb “tx” com a l’original, no fos cas que corregís la falta i m’acusessin d’escarnir les classes populars, que s’expressen com volen. Com si no hi hagués grans escriptors d’origen humil.

[3] I realment, tal com están les coses, parlar català a segons quin lloc és un mèrit. Especialment a un jutjat, on et poden caure 2.500 euros de multa.

[4] I totes les llengües del món tenen un territori de parla menys el català, que és fer pancatalanisme.

[5] Personalment, trobo molt malament que s’hagi centrat el debat en les torradores. Quan tothom sap que el que realment necessita el català és un cafetera per poder demanar un cafè amb gel i que t’entengui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

16 Comentaris
  1. El meu cas bé podria ser un exemple més de la situació tan estranya en la que vivim molts catalans que no amaguem la llengua. Ras i curt, la majoria dels castellanoparlants de l’empresa on treballo parlen únicament en castellà. Els meus companys catalans parlen en castellà amb els castellanoparlants. I jo, català sense complexes, parlo català amb tothom. Doncs bé, el resultat és que, tant els castellanoparlants com els meus companys catalans, em titllen de radical.

    En conclusió, sembla ser que tots els idiomes del món mereixen que se’ls respecti, menys el català.

    • No ets l’únic a qui li passa, però a mi em sua l’entrecuix (dit vulgarment).

      Que es pugui viure només en castellà a Catalunya és normal; que no es pugui viure només en català a catalunya – et calgui necessàriament el, no.

      Que el castellanoparlants o altres que l’adopten només parlin castellà a catalunya, normal, parlar ja no dic només sinó majoritàriament ets un identitari-xenòfob,-burges tractorià.

  2. Trobe que hauries d’aclarir això dels 2.500 euros i enviar-li-ho a l’advocat Monguilod, que precisament va exposar en Els matins de TV3 (28.06.2019) que, legalment, els ciutadans poden expressar-se lliurement en català o en castellà en els tribunals de Catalunya (i vullc pensar que també seria possible al meu petit País Valencià, tot i que espere no haver-ho de comprovar).

  3. Bravo! I si vens a València encara hi veuràs més casos extraordinaris. O paranormals. Però, mira, parlem i escrivim en català. Gràcies a la Geperudeta, esclar. Una vegada en uns debats dels Premis Octubre, un grup de savis crítics molt i molt savis i molt i molt crítics analitzaven la qüestió de si el català ja tenia, o no, una literatura normal. I, per extensió, si era una llengua normal, o no. Cansat de tantes hores i de tan exquides, o abstrusses, dissertacions, vaig demanar la parula educament per indicar un fet indiscutible: com pot ser “normal” una llengua i una literatura que té com a patrones una negra, per més Moreneta que li digueu (la de Montserrat), una Geperuda (per més Gepeduta que li diguem) i una no se sap (la de Mallorques)?. No: som gloriosament anormals i per això continuem parlant i escrivint. He de dir que després d’això, es va acabar la discussió dels savis i tothom ho va agrair aplaudint les nostres marededéus i la nostra llengua i literatura perquè, com deia el poeta, “tenim apenes el que tenim”. Però el que tenim és nostre i no consentirem que ens ho arrabassen i ben orgullosos de ser davids que posen en perill tants goliats. El catedràtic Moreno Cabrera també ho té clar. Gràcies.

  4. Amic Pardina, tota la raó i no amoïnar-s’hi gaire…llevat pel fet que el problema més gros que tenim és que estem voltats d’nframacistes i de subestimistes. Ai !

    • No fa falta castellanitzar l’escola. El nostre entorn està prou.La pena es que som els propis catalanoparlants que estem matant la nostre llengua en no fer-ne un ús social. Que puc estimem el català.

  5. Una nació colonitzada, es un feble reflexa de la realitat nacional que hauria d’ésser, aquesta situació, però no oblidem que en tenim una certa i gran responsabilitat, quan des de sempre em volgut fer-ne un auto de fe del principi, avui i fa molts anys, ja establert, i que es va estendre per el catalanisme sociològic de “peix al cova” depenent del centralisme i que avui és “principia naturalis” de la societat. “Es català aquell que viu i treballa a Catalunya”. Fals! Només és català qui neix i s’identifica amb la cultura catalana. Aquesta es la premissa que nosaltres ens em primer de creure. Mantenir la identitat catalana, requereix de bel·ligerància en la comunicació personal imposant “la nostra” catalanitat.

    • “Només és català qui neix i s’identifica amb la cultura catalana. Aquesta es la premissa que nosaltres ens hem primer de creure”

      Això és nacionalisme identitari en estat pur.
      El dels moments més foscos de la història europea!

      • Ups, amb la identitat em topat. Jo matisaria l’afirmació per descriure qui és o no és català. Ser o no ser, depèn de cadascú independentment de si has nascut, vius o treballes a Catalanistania. La qüestió és sentir-se identificat amb una terra, societat, costums, manera de fer i, parlar el catalanesc ja sigui el del nord, el xava, lo del sud o el de Formentera. Però amb això o sens això, no n’hi ha prou, ja que pots complir o no aquestes característiques i a la vegada complir-ne d’altres.
        Per exemple, conec una noia de pares valencians que va néixer a Catalunya i hi segueix vivint i treballant. Diu que va néixer a Barcelona com podria haver nascut a qualsevol altre part del món; ella és valenciana (de la comunitat autònoma, eh) a casa parla valencià, no segueix els “costums” catalans i, ni tant sols li agrada la pilota de l’escudella catalana. Resumint, s’identifica amb el fet identitari eteri mental de no ser de Catalunya però sí del Regne de València.
        A mi les identitats em fan força angunia, la del DNI espanyol potser una mica més que la dels conservadors catalanescs i, és per això que aquest article l’he trobat sublim. Una manera fantàstica de descriure com ens veuen els anti-TOT i com contrarestar-los.

      • Típica acusació imperialista quan les nacions petites no volen ser anorreades. Aquí l’ únic nacionalisme identitari és l’ espanyol. Prou de cinisme!!!

  6. Aprovecho esa gran virtud de que “totes les llengües del món són obligatòries menys el català”, para comentar en otro idioma.

    Entiendo pues que ya no debe ser obligatorio rotular en catalan los comercios,
    ni recibir en catalan la mayor parte de la educacion primaria y secundaria, ni preguntar en catalan al flamante nuevo presidente de la Cambra…, por poner
    solo unos pocos y dispares ejemplos.

    Y apunto tambien que para mantener esa gran virtud, que hace del catalan algo
    tan unico, hay que evitar a toda costa cualquier tentacion independentista, que haria que el catalan pasase a ser un idioma de estado, perdiendo totalmente su singularidad.

    ¡Recibo con alegria esas buenas nuevas!

    • Quin disbarat! I tant que segueix sent obligatori retolar com a MÍNIM en català com determina la Llei 1/1998, de 7 de gener. Això no treu que a més també es pugui retolar en qualsevol altre idioma.

      I a l’escola pública, afortunadament, la llengua vehicular seguirà sent el català. La immersió lingüística en ensenyament és més que un tresor, és la manera de garantir que els nostres fills no siguin separats en aules ni escoles diferents segons la llengua habitual que utilitzin.

      Pel que fa a les declaracions del flamant i llampant nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, dir que no s’ha negat a que li preguntin en castellà, ha dit que a partir d’ara quan li facin una pregunta en castellà, si ja li han fet la mateixa pregunta en català i l’ha contestat, es planteja no repetir la resposta en castellà (la va repetir, per cert) i, proposa que li posin subtítols (ho faran?).

      Per cert, a mi mai se’m passaria pel cap, menysprear un altre idioma, sigui quin sigui, al contrari, com més idiomes pugui entendre, parlar o escriure millor per mi. No entenc aquesta fal·lera en menysprear el catalanesc i els seus parlants.

      • Jordi es un nom catalá? si has nascut a Tijoana pots esser catalá…
        si no ets un cretí essencialista pots imaginar : ” unidad de destinos en lo universal….” com els nostres patriotes de editorial Destino…sembla que hi han greus dificultats fora del sport i la propaganda…i la ciencia i el futur i altres variables per seguir la letanía de una cultura marginal vora de l’extinció…
        la literatura espanyola acull l’expresivitat de més de 500 millons en diversos continents…odiemla aixi serém reconeguts com els davids contra els goliats…els jueus contra els romans i seguim el camí de la foscor i el victimisme…
        Solicito misericordia per el meu catalá poc adient.
        jWC

    • Petites mesures gràcies a les quals el català encara és viu. Per això fan tanta nosa als espanyolistes o als suposats cosmopolites…El que el seu cinisme no diu és que l’única llengua total i absoluta a Catalunya és l’ espanyol. Esperem que aviat Catalunya sigui LLIURE a fi de no suportar més aquestes vergonyoses i falses acusacions.