Tota la vida

4.07.2014

El pis li queia a sobre. Sobretot a l’hivern, que tornava la gotera que teníem al menjador. Quan s’ofegava, sempre anava a parar a la finestra. A la Marga el carrer la xuclava. Els divendres al vespre, quan sortíem amb el Jeroni i l’Alba (la Montse i el Richie no venien a sopar perquè ja havien tingut la criatura), la Marga sempre deia que nosaltres no ens plantejàvem tenir fills perquè en un pis d’una sola habitació què hi vols fer! Jo no he pensat mai que la procreació sigui una qüestió de metres quadrats, però ja m’anava bé que fos ella la que digués que no podíem tenir fills, i en això no la contradeia mai.  Si s’ofegava, sortíem a estirar les cames, aire, aire. Amb un bebè a casa, potser s’hauria sentit claustrofòbica.

Poc després l’Alba es va quedar embarassada, i li venien mareigs. El Jeroni no la deixava sortir a sopar i ens vam quedar sols amb la gotera. La Marga es va posar a plorar al mig del menjador.

-Una cosa és que no tinguem fills. Una altra que siguem uns desgraciats.

No m’havia volgut casar una vegada que ella havia tret del tema, però m’havia promès a mi mateix que mentre visquéssim junts li donaria una bona vida. Vaig demanar diners al meu pare per arreglar la gotera. Els paletes ho van veure molt fàcil, però ens van dir que hauríem de deixar el pis tres o quatre dies. Li vaig dir a la Marga que podríem estar-nos a casa dels meus pares al Poblenou, però ella va dir que ni de conya. La Montse i el Richie ens van dir que podíem anar a casa seva, però jo conec el Richie i vaig notar en la seva veu que al mateix moment que em convidava m’estava demanant si us plau digues que no. El Richie i la Montse tenien un bebè, nosaltres dos ja érem uns aliens.

-No, tranquil, Richie -li vaig dir-. Em sembla que llogarem un apartament turístic aquí a Barcelona. Total, seran quatre dies i el meu pare m’ha donat una mica de pasta.

Vaig googlejar apartaments BCN i de seguida vaig trobar un munt de coses. Vam llogar un apartament amb finestres prop del zoo.

-I quant costa aquest apartament?

-Tu fes l’equipatge i no et preocupis, reina.

La Marga va carregar la maleta de coses. Es volia endur la termomix.

-Però si només hi serem quatre dies, carinyo.

-Sí, però ens hi hem de trobar com a casa.

-No carinyo, la termomix no podem, que no canviem de pis. Sortirem a fer tapes. Això seran unes petites vacances.

En realitat no eren ben bé vacances. Jo havia d’anar cada dia a la feina, però el canvi de rutina se’ns posaria molt bé, segur. Quan vam entrar a l’apartament no ens ho podíem creure. La cuina tenia rentaplats, vitroceràmica, batedora, màquina de cafè. Hi havia aire condicionat, wifi, DVD, TDT amb no sé quants canals premium. El sofà semblava el canyon del colorado. El llit era d’hotel. Els lavabos estaven tan nets que semblava que els haguessin llepat.

La Marga va fer un tímid intent de protestar (això ens costarà un ronyó!), però de seguida es va adonar que no valia la pena. Què passa? hem llogat un apartament en dies laborables. No big deal. La vida són quatre dies.

La primera nit vam sopar al llit. Vull dir que no vam menjar res. Ens hi vam rebolcar com si el llit no tingués vores i no haguéssim de caure’n mai.  La Marga se m’arrapava com no ho havia fet mai,  em modelava els braços, em repassava i  retorçava l’espatlla com si em volgués desenquadernar.

-T’hi vols quedar?

-Què vols dir, si em vull quedar?

-Vull dir si et vols quedar uns dies més.

-Em pensava que volies dir una altra cosa.

L’endemà vaig anar a treballar i al vespre, quan vaig tornar a l’apartament, la Marga estava fent el sopar amb la termomix mentre escoltava els Manel.

-He anat a casa a vigilar els paletes i he pensat que podria fer gaspatxo amb la termomix.

No vaig saber que dir. Es va fer un silenci una mica incòmode fins que em va dir:

-Veus? Aquí sí que podria tenir fills.

L’endemà també era laborable.  Vaig anar a treballar amb el cap ple de pensaments. Al vespre quan vaig tornar de la feina vam tenir una mica de bronca.

-No t’enfadis. He anat al pis vell -em va dir la Marga, només veure’m entrar.

-El pis vell? Què vol dir el pis vell?

Com que havia anat a veure els paletes, havia aprofitat per portar més coses de casa. El secador de cabells, un estenedor, la planxa.

-I què és aquest gerro de flors?

-L’he comprat a les Rambles. He pensat que aquí ens hi cap, un gerro. Fa bonic.

-Sí, però a casa no ens hi cabrà. Per cert, carinyo, t’has recordat d’agafar els condons?

No hi havia ni pensat. Al vespre al llit no sabia si deixar-me anar. Ella va posar els Pinkertones, com sempre que anava calenta. La vaig arrambar al sofà.

-Vigila -em va dir- que no podem tacar el sofà.

-T’hi vols quedar?

-Tota la vida.