Tot allò que podem aprendre de RuPaul

16.03.2018

Amb una colla d’amigues estem enganxades a RuPaul Drag Race, el millor reality show que s’ha fet mai en tota la història de la televisió mundial. En ell, el mític RuPaul dirigeix i presenta una competició de les millors drag queens d’Estats Units que, setmana rere setmana, han de superar una sèrie de proves per tal de poder coronar-se com a la pròxima Drag Superstar. Estem parlant d’Amèrica, bressol del show bussiness i de l’entertainment, i a cada temporada (i la desena és a punt d’estrenar-se) es demostra el talent enorme dels seus participants. Les proves que han de superar poden ser de disseny i confecció de vestuari (des de reciclar roba de segona mà a fer un vestit amb cortines), musicals (gravació d’una cançó o execució d’un número digne de Broadway) o d’interpretació (escenes de pel·lícules, imitacions o monòlegs còmics). Tots aquests reptes posen a prova el carisma, l’originalitat, el coratge i el talent dels participants (charismauniquenessnerve and talent, conceptes que en anglès formen l’acrònim Cunt), en un concurs que es reinventa constantment i, el més important de tot, que no es pren mai massa seriosament a si mateix.

Durant les nou temporades emeses (i les tres All Stars, on diverses reines reben una segona oportunitat d’endur-se la corona), hem pogut descobrir talents com els de Jinkx Monsoon, actriu i cantant excel·lent (la primera drag queen narcolèptica de Seattle), Bianca del Riouna insult queen o reina especialitzada en la improvisació amb insults, Alaska Thunderfuck, Alyssa Edwards, Trixie Mattel, Valentina… O Sasha Velour, guanyadora de la novena edició, una reina de Nova York que tan aviat et cita a Andy Warhol com a Judith Butler amb els seus modelets. Hi ha les pageant queens o reines dels concursos de bellesa, les ballarines, les cantants o les que són, directament, actors excel·lents i entertainers de primera categoria. El programa combina les escenes al taller, on veiem les reines amb el seu aspecte masculí del dia a dia (en alguns casos el contrast és enorme), amb les desfilades i les actuacions davant del jurat, sempre presidit per una exquisida RuPaul, acompanyada per personatges que ja hem après a estimar com ara l’ex-cantant Michelle Visage (que amb el seu grup Seduction té una cançó a la banda sonora de The bodyguard), l’estilista i expert en moda Carson Kressley o el dissenyador Santino Rice. A cada episodi s’uneix alguna estrella al jurat, per on han passat noms com ara Olivia Newton-John, Neil Patrick HarrisJohn Waters, o Lady Gaga en persona, que va entrar al taller fent-se passar per drag queen, enganyant a les altres reines. Veient RuPaul Drag Race ens adonem, de sobte, que el drag ens envolta, i que la nostra forma de vestir pot ser tan o més política que el discurs més abrandat.

De les més de cent reines que ja han passat pel programa hem après que la pràctica del drag és una forma d’expressió artística, que les reines han superat admirablement les seves (de vegades terribles) històries personals, i com les crítiques adverses poden servir per esperonar un artista i fer-lo aconseguir uns resultats que ni ell mateix sospitava que podia assolir. De la infinitud de vídeos, gifs, mems i frases cèlebres que ha provocat la sèrie, ens quedem amb la saviesa infinita de RuPaul (“If you can’t love yourself, how in the hell are you gonna love somebody else?“), les expressions hilarants d’Alyssa Edwards, la bogeria soviètica de Katya Zamolodchikova o la creativitat extrema de Kim Chi (i el seu himne instantani Fat, fem and asian). Reines blanques, negres, llatines i asiàtiques han passat pel programa, on algunes han sortit de l’armari explicant que són seropositives o d’altres que estan en un procés de transició o són, en realitat, una dona trans.

La meva primera intenció era titular aquest article Tot allò que el teatre català pot aprendre de RuPaul, però després he recordat aquest article de Guillem Clua de fa tres anys (que subscric completament) i he pensat que era millor no limitar-me al camp de les arts escèniques. RuPaul ens pot ensenyar, a tots plegats, a celebrar l’amistat amb humor i ironia, a reinventar-nos a nosaltres mateixos constantment (“You are born naked and the rest is drag“), a afrontar les vicissituds de la vida amb força i valentia, i a no culpar els altres dels nostres fracassos personals. La gran família de RuPaul està formada per gais, lesbianes, trans, bisexuals, heteros oberts i teatreros de diversa índole, que ens reconeixem entre nosaltres quan deixem anar un “Shantayyou stay” o un “Absolutely!” a qualsevol conversa. RuPaul Drag Race és el programa de televisió definitiu, perquè entreté, emociona i educa a parts iguals. I a mi, personalement, em fa molt feliç. Ara ja ho sabeu.

A Netflix trobareu totes les temporades. Can I get an Amen?